EL 31 DE DESEMBRE CONTRA LA POR
La presó existeix per fer-nos por
[29/12/2014]
Text elaborat ara farà un any per la XVII Marxa
solidària amb les persones preses i contra les presons:
La presó existeix per fer-nos por
Què és sinó la presó? Què genera al conjunt de la
població?
Por. La presó és, sense cap mena de dubte, la major
arma de contenció social. És el martell que escapça els caps d'aquells que
gosen aixecar-se contra les desigualtats i les injustícies que cada dia es
mostren més evidents en aquesta societat.
A aquestes alçades de la història és evident que el
capitalisme genera unes desigualtats econòmiques i socials aberrants: la gran
majoria de nosaltres hem de viure o malviure venent el nostre temps i força de
treball, en el millor dels casos; sinó és que formem part de l'exèrcit
d'aturats, esperant a ser explotats.
Què és allò que impedeix que nosaltres no prenguem, o
millor dit, no recuperem, tot allò que necessitem per viure?
Què és allò que fa que la gran majoria de persones amb
dificultats per accedir a un habitatge, no okupi un dels milers de pisos buits
o simplement deixi de pagar lloguer?
Què és allò que ens priva, si tenim gana, d'anar als
supermercats i agafar els productes bàsics que necessitem per subsistir?
Com és que no declarem la guerra a la PROPIETAT
PRIVADA, la gran garant d'aquest sistema i de les seves desigualtats?
És la Por. La por a la multa, la por a la policia, la
por al judici, la por al càstig. La por a la PRESÓ, com el més sever de tots
aquests mecanismes repressius.
Així doncs, què és en definitiva la presó? Alhora que
l'amenaça més gran i el major dels càstigs per a pobres i rebels, és també el
pitjor xantatge per als desposseïts que no tenim res més valuós a perdre que la
nostra llibertat.
Alguns ciutadans de bé creuran que a la presó hi va
qui no sap comportar-se en aquesta societat: criminals i inadaptats, assassins
i violadors. La realitat però, no és aquesta. La crua realitat és que el 80% de
la població reclusa ho està per motius relacionats amb les desigualtats socials
i la propietat privada, i el 99% pertany a les classes populars. Doncs què és
la delinqüència en la majoria dels casos, sinó un símptoma inevitable de la
injustícia social?
Una altra dada significativa és que més del 70% de les
quasi 73.000 persones empresonades a l'Estat espanyol ho està per tràfic de
drogues a petita i mitjana escala o bé per robatoris connectats al consum i
addiccions a substàncies estupefaents. I doncs, qui alimenta i permet el gran
negoci del narcotràfic, del que se'n beneficien sempre unes poques fortunes en
estreta col·laboració amb les forces de seguretat? El cert és que la història
recent ens ensenya que la droga és una altra gran arma de control social,
responsable de la pacificació i distracció dels elements més rebels de la nostra
societat, els pobres i els marginats.
I ja per acabar, un altre fet gens casual (i que amb
el panorama actual de "crisi" i corrupció es fa encara més evident)
és que a les presons es constata sempre la vella consigna: "els rics mai
no hi entren i els pobres mai en surten". Als presidis de l'Estat espanyol
tenim una mitja de 7 anys de condemna per persona presa, una de les més altes
d'Europa, xifra que contrasta dramàticament considerant que també tenim un dels
índex de criminalitat més baixos de tot el continent.
És per tot això que a l'Estat espanyol, on l'atur, la
pobresa i la despossessió de les classes mitges colpeja amb contundència, també
tenim el Codi Penal més dur de la Unió Europea. És per tot això que a l'Estat
espanyol, on la desafecció i la desobediència al poder establert augmenten dia
a dia, tenim una taxa de 153 reclusos per cada 100.000 habitants: el doble de
la mitjana comunitària.
I és que tenen por. Tenen por a que perdem la por i és
per això que el populisme punitiu i l'enduriment de les condemnes estan a
l'ordre del dia. Exemples d'això són la nova reforma del Codi Penal, la nova
Llei de Seguretat Ciutadana (enfocada a reprimir la dissidència política a base
de multes econòmiques) i la nova Llei de Seguretat Privada, la qual donarà més
poders i impunitat als agents d'empreses de seguretat privada per reprimir i
detenir, alhora tot fent remuntar aquest sector, que arrossega una forta
baixada de la facturació des de 2008.
Ara que el context social i econòmic ens transporta a èpoques
passades, no està de més recordar que l'any 1936 el nombre de presos
anarquistes que hi havia tancats dins la Presó Model ascendia a 6.000. Aquests
6.000 eren només una ínfima part dels milers que, en la seva convicció per la
revolució social, havien perdut la por. La por a la repressió, la por a la
presó i, fins i tot, la por a la mort mateixa. Doncs amb por no es pot fer la
revolució ni viure amb dignitat i, com bé recorda la dita popular, "qui no
arrisca, no pisca!".
Que la por canviï de bàndol, que el suport i la
solidaritat ens condueixin a la victòria.
Un cop més cridem: "Abaix la propietat privada, a
terra els murs de les presons!".
Heura Negra Assemblea Llibertària de Vallcarca
PS: Ens veiem totes als carrers, el dia 31 de desembre
un cop més, sense por!
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada