Una quarantena d'edificis públics romanien ocupats arreu de Grècia
en solidaritat amb Nikos Romanós.
Han calgut trenta-un dies de vaga de fam perquè el jove grec
aconseguís que el govern li atorgués la demanda que motivava la seva lluita:
estudiar la carrera d'administració d'empreses a la universitat de manera
presencial.
El jove anarquista va veure morir als seus braços el seu
amic Alexis Grigoropoulos el desembre de 2008.
DIRECTA 10/12/2014
David
Bou
Aquest matí, Nikos, que feia dies que romania a la tercera
planta de l'hospital Gennimatas d'Atenes envoltat de grans mesures de seguretat,
ha anunciat la seva voluntat d'arribar fins al final de la lluita i s'ha
declarat, també, en vaga de set. Al migdia, però, ha saltat la notícia des del
Parlament grec, situat a la plaça Syntagma: els i les diputades han acceptat
una esmena proposada pel ministre de Justícia que, en essència, recollia les
propostes presentades per Syriza que el Parlament havia rebutjat dies enrere.
La decisió d'última hora ha fet que Nikos optés per posar fi a la vaga de fam i
de set després de conèixer la notícia.
La cambra grega ha acceptat que Romanós es matriculi a la
universitat i cursi el primer semestre del curs present per internet. El fet
que ha motivat l'abandó de la vaga de fam per part del jove, de tan sols 21
anys, és que podrà assistir presencialment a la universitat, controlat
mitjançant un braçalet de geolocalització, a partir del segon semestre, sempre
que aprovi un terç de les assignatures a les quals es matriculi aquest primer
període dels curs. A hores d'ara, Romanós ja ha començat a ingerir aliments
sòlids sota supervisió mèdica.
En un comunicat fet públic el 3 de desembre, Romanós afirmava:
“Segueixo ultrapassant qualsevol possibilitat de retrocedir i responc dient:
lluita fins a la victòria o lluita fins a la mort”. La missiva arribava després
que la fiscal de la presó de Koridallos, on compleix condemna, ordenés la seva
alimentació forçosa. Tot i això, les metges de l'hospital on roman ingressat es
van negar a executar l'ordre. Dies abans, el pres anarquista ja havia rebutjat
la possibilitat de ser tractat amb qualsevol tipus de sèrum.
Una lluita carregada de simbolisme
La figura de Nikos Romanós és ben coneguda per la societat
grega des de fa temps. El jove anarquista va veure morir als seus braços el seu
amic Alexis Grigoropoulos el desembre de 2008. Grigoropoulos, que tenia quinze
anys quan va ser assassinat, va ser abatut d'un tret disparat per un policia de
servei al bell mig del barri atenenc d'Exarhia, feu del moviment anarquista
grec. Aquest fet va provocar una gran onada de protestes a Grècia, que van
desencadenar en el període de disturbis més important de les darreres dècades
al país hel·lè, presagi de l'esclat de la crisi econòmica que ha assolat el
país els darrers cinc anys.
Quatre anys més tard, el febrer de 2013, Romanós va
perpetrar dos atracaments armats a dos bancs situats en una zona rural de
l'interior del país. Les accions tenien motivació política: diversos testimonis
van explicar que, durant un dels atracaments, els joves van afirmar: “No tenim
res en contra vostra, el nostre enemic és l'Estat”. L'escamot pretenia
aconseguir diners per lliurar-los al moviment anarquista i finançar les seves
lluites. Però l'acció no va tenir èxit: a banda de no aconseguir el botí
desitjat, els joves van ser interceptats per la policia durant la fugida. El
cas va saltar als mitjans de comunicació ràpidament, encara més tenint en
compte el pes mediàtic que van donar les principals capçaleres del país a
l'amistat entre Romanós i el jove Grigoropoulos. En un període en què àmplies capes
de la societat grega ja percebien els bancs com els principals causants de
l'empitjorament de les seves condicions de vida, el debat estava servit.
La polèmica va intensificar-se quan les càmeres de televisió
van captar les imatges de l'entrada a comissaria d'alguns dels quatre
detinguts, fortament custodiats per la brigada antiterrorista i al crit de
“visca l'anarquia”. Les cares dels joves presentaven fortes contusions i
ferides fruit dels cops que havien rebut per part dels agents durant la seva
detenció i posterior custòdia als calabossos. L'escena va córrer com la
pólvora. Dies després, la policia va fer públiques les seves identitats i unes fotografies
que –tal com confirmaria posteriorment el mateix ministre d'ordre públic–
havien estat manipulades per amagar les tortures de les quals havien estat
víctimes. El passat mes d'octubre un tribunal va declarar culpables a Nikos
Romanós i els seus companys, condemnan-los a una pena de 15 anys i 11 mesos de
presó pels càrrecs d'associació criminal, atracaments en sèrie, segrest,
tinença il·lícita d'armes, ús d'identitats falses i danys materials.
Alhora,
van ser absolts pel mateix tribunal de formar part de la Conspiració Cèl·lules
de Foc, una organització considerada terrorista per llei de la qual es van
desvincular des d'un principi tot i confessar a la policia ser membres d'una
“guerrilla urbana”.
La mobilització força el Govern a recular
Des de l'inici de la vaga de fam el passat 10 de novembre,
han estat incomptables les mostres de suport que Nikos Romanós ha recollit
arreu del territori grec i en nombrosos indrets de la geografia europea i
mundial, com ara Barcelona, on el passat divendres es va dur a terme una
concentració solidària convocada per la Xarxa Antifeixista per Grècia a la Vila
de Gràcia.
El dia que Nikos ha abandonat la vaga de fam hi havia una
quarantena d'edificis públics ocupats arreu del país en solidaritat amb la seva
causa.
Ajuntaments, facultats i seus sindicals han estat els espais des d'on
s'han organitzat les mobilitzacions per donar a conèixer el cas i forçar el
govern a acceptar les demandes del jove. El punt més àlgid de les protestes va
ser el passat dissabte 6 de desembre, coincidint amb el sisè aniversari de
l'assassinat d'Alexis Grigoropoulos i amb la visita del primer ministre turc a
la capital grega. Aquell dia, el Govern va ordenar un cordó de seguretat al
voltant d'Atenes i va desplegar 18.500 agents per protegir comissaries de
policia i edificis públics. Tot i la previsió, finalment no van poder evitar
una jornada de disturbis que va cloure amb la xifra de 296 persones detingudes,
43 de les quals van passar a disposició judicial. La lluita de Romanós ha
provocat que es tornessin a veure junts als carrers la immensa majoria de grups
d'esquerra, parlamentària i extra-parlamentaria, així com l'ampli espectre de
grups anarquistes del país.
La mobilització popular i la creixent inestabilitat social
que estava provocant la lluita de Nikos Romanos, entre d'altres coses, ha
forçat l'Estat a fer marxa enrere, malgrat que el Ministre de Justícia afirmava
fa uns dies que no cedirien “encara que baixi Déu i m'ho demani”. Tot i la
victòria, no sembla que aquest pols hagi d'acabar aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada