Nord-est Llibertari: STOP A LA MASSACRE DE NOSTRES LLOCS DE TREBALL. STOP AL DUMPING SOCIAL I FISCAL.

dissabte, 13 de desembre del 2014

STOP A LA MASSACRE DE NOSTRES LLOCS DE TREBALL. STOP AL DUMPING SOCIAL I FISCAL.

ocupació i bloquieig de la fàbrica Nobel Clad de Ribesaltes

Els sindicats fan una crida a una concentració el proper dimecres 17 de desembre a les 18h davant la prefectura del Pirineu Oriental, a Perpinyà, per manifestar un ferm suport dels assalariats en lluita de la fàbrica Nobel Clad, de Ribesaltes

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/12/2014

Ribesaltes (Rosselló).-

La Intersindical FO-CFTC de Nobel Clad, conjuntament amb FO Unió Departamental 66, GD FO Serveis Públics 66, FO ASF, FSU 66, CNT 66 i Solidaires 66, manifesta que arrel de l’escrit publicat, el 9 de desembre, al diari L’Indépendant que recull un comunicat de la direcció, la Intersindical manifesta unes precisions:

En aquesta empresa, que guanya enormes beneficis des de fa anys i que encara obté molts guanys, més de 2 milions d’euros el resultat net aquest any, els assalariats de cap manera han demanat un comiat laboral.

Així, el pla de comiat laboral per aquest moment solament té per objectiu la deslocalització ràpida del lloc de Ribesaltes per aconseguir un benefici d’11 milions d’euros de crèdit d’impostos acordat per l’Estat alemanya en detriment del francès i de col·lectivitats locals (impostos).

Aquest pla transfereix una part del cost dels comiats laborals en els nostres règims socials (Assedic, etc…) ja que les mesures «d’acompanyament» semblen insuficients per un departament amb més d’un 19 % de persones desocupades.

Tot plegat encara es tracta d’un pla per aconseguir més beneficis.

En el que fa referència a les indemnitzacions esmentades per l’empresa, cal senyalar que ens trobem lluny dels 3 anys de cobrar salari per tots els assalariats, de fet entre 8 i 14 mesos per la gran majoria, i no han augmentat després de la vaga i l’ocupació d’aquesta fàbrica.

Aquestes raons expliquen el fet que la gent assalariada que l’empresa deixa al carrer hagin continuat el bloqueig de la fàbrica per així obtenir unes condicions de sortida dignes.

Cal que els assalariats puguin sortir en unes condicions suportables per la col·lectivitat, que de cap manera té per vocació satisfer l’avidesa dels accionistes d’aquesta empresa
.

Els sindicats fan una crida a una concentració el proper dimecres 17 de desembre davant la prefectura del Pirineu Oriental, a Perpinyà, per manifestar un ferm suport dels assalariats en lluita de la fàbrica Nobel Clad, de Ribesaltes PER DIR STOP A LA MASSACRE DE NOSTRES LLOCS DE TREBALL I PER DIR STOP AL DUMPING SOCIAL I FISCAL.

Video:
[http://france3-regions.francetvinfo.fr/languedoc-roussillon/2014/11/19/rivesaltes-les-salaries-de-nobelclad-occupent-leur-usine-595956.html]

Mira també:

[http://www.cnt-f.org/cnt66/spip.php?article1017]
[http://nordestllibertari.blogspot.com/2014/11/nobelclad-els-treballadors-han-ocupat.html]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...