 |
| Treballadores de la indústria tèxtil col.lectivitzada el 1936 |
PER UNA OPCIÓ SOCIALISTA REVOLUCIONÀRIA
CAL GUANYAR LA BATALLA OBRERA I POPULAR PERDUDA EL
MAIG CATALÀ DEL 37: AQUEST ÉS EL PROGRAMA MÍNIM TRANSITORI VERS EL COMUNISME
LLIBERTARI.
Apunts sobre revolució o contrarevolució a Catalunya
que fa La Gatinada Negra en aquests dies de conferències polítiques de Mas,
Jonqueras, Iceta, Herrera i Forcadell.
Antiparlamentarisme no pot ser una qüestió d’estratègia
política segons la regió del planeta o les circumstàncies històriques del
moment. Tampoc és tracta d’una qüestió de fe dogmàtica per definir la nostra perspectiva històrica.
Pensem que el parlament burgès sempre ha estat, és i
serà un instrument de dominació capitalista contra el proletariat i les capes
populars, com ara petita pagesia i menestrals, que no es possible utilitzar frívolament
per més cercles de ‘Podem’ o de l’extrema esquerra del Capital, puix ha estat, és
i sempre serà una eina creada per i per mantenir l’hegemonia la classe dominant:
en aquest món de lluita de classes res és neutral, tot correspon a unes raons determinades
i a la seva història. I la seva utilització o apologia per part del reformisme
esquerrà i l’oportunisme d’extrema esquerra no fan més que seguir creant falses
il·lusions i confiança suïcida en el legalisme d’aquest estat policial espanyol
i el manifest interclassisme contrarevolucionari de l’ANC, en la política de líders
capitostos, en la delegació de poders assemblearis, en el culte a la personalitat
en comptes de la lluita social invisible, en la renúncia a una profunda transformació de l’organització d’allò que és
social, l’escenificació política d’una aparença
de societat sense antagonismes, en una massa de ciutadans que tenen el mateix dret
a participar en la vida política del país on malviuen.
Per altra banda, l’experiència militant constata que l’apologia
abstencionista i acrítica ha transformat en una nova religió el fet de no anar
a votar i així tenir bona consciència individual, cosa que correspon a una
concepció perillosa d’un discurs que aprofita la socialdemocràcia per governar
en comptes d’entendre que els canvis també són la suma de les individualitats, i
que en comptes de sumar vots hauríem d’aconseguir sumar canvis de consciència i/o
voluntats individuals.
La democràcia burgesa, la dictadura parlamentària del
regne del Capital, la Mercaderia i el Treball Assalariat, així com el seu
revers abstencionista sense impuls socialista revolucionari de masses
explotades i oprimides, expressen, en el que és immediat, la determinació del
triomf i la derrota en relació a una suma quantitativa, ja que la majoria de les
democràcies actuals sobreviuen sense cap problema amb altíssimes tasses d’abstenció
electoral, però els quasi 7 mil milions d’éssers humans que poblem el planeta
seguim regits per uns règims polítics organitzats en el marc dels paràmetres
democràtics burgesos de govern i les seves burocràcies de l’aparell d’Estat
capitalista.
En aquest moment de profunda decadència capitalista,
iniciada fa cent anys amb la primera guerra mundial interimperialista, a
Catalunya solament hi ha dues opcions: revolució socialista o domini del
Capital. Això significa que en el procés sobiranista català, enfrontat a un
totalitari unionisme espanyol, cal obrir un nou front, el del socialisme
revolucionari del proletariat que dirigeixi el futur de la petita pagesia i els
menestrals.
La imminent guerra civil catalana serà una guerra de
classes vers el Comunisme llibertari o solament serà una contesa burocràtica
entre la burgesia domèstica i les oligarquies castellanes que controlen l’Estat
capitalista espanyol i compten amb el suport incondicional de Brussel·les,
París, Berlín i Washington.
Qui faci la revolució a mitges cava la seva pròpia
tomba. Per això, cal anar a totes. I qui no segueixi, que es quedi a casa i no
emprenyi. Aquesta és la lliçó històrica.
La Gatinada Negra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada