Tota una existència dedicada a l'anarcosindicalisme
- Antoni Rotllant
Verdolet:
El 23 de desembre de 1910 neix a Sant Hilari
Sacalm (Les Guilleries, La
Selva) l'anarcosindicalista Antoni Rotllant Verdolet,
també conegut
com Ton Carboner.
Fill i nét de
carboners --la seva família era coneguda com els de
«Can
Carboner»--, va estudiar
les primeres lletres en una escola racionalista i
començà
a treballar de ben
jovenet fent carbó vegetal als boscos.
Durant la dictadura
de
Primo de Rivera la seva família s'instal·là a Can Illa de
Joanet, a
Arbúcies, a prop del seu poble. Membre
de la cooperativa «Unió Obrera» i de
l'associació obrera
«Germanó»,
s'adherí a
la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Badalona. El
març de 1934 va ser
un dels fundadors de l'Associació de Treballadors del Bosc
de
Sant Feliu de
Buixalleu (Baix Montseny, La Selva), que s'adherí
a
la CNT i de la qual
va ser nomenat secretari; per aquest motiu hagué de marxar
del
poble a causa
del boicot patronal.
Quan el cop militar de juliol de 1936 va ser
nomenat
president del Comitè Antifeixista de Sant Feliu de
Buixalleu,
però no acceptà
l'alcaldia que li oferiren.
Durant la guerra civil lluità en
un
batalló de la
131 Brigada Mixta (antiga Columna Macià) i, segons altres
versions, va ser
capità de la 120 Brigada de la 26 Divisió (antiga
Columna
Durruti).
L'1 de maig
de 1938 va ser fet presoner per les tropes franquistes al front
d'Aragó i
internat en diversos camps i presons (Valladolid, Saragossa, Barcelona
i Girona);
jutjat, va ser condemnat a 30 anys de treballs forçats. Quan
feia feina en la
construcció d'un pont, aconseguí evadir-se amb un
company
empordanès de Bàscara
i ambdós pogueren passar els Pirineus.
El setembre de 1944
arribà a Poitiers i
s'integrà en la Federació Local de la CNT
d'aquesta
ciutat. Assistí al I Ple
Regional i el maig de 1945 al I Congrés de la CNT en l'Exili
celebrat a París. A
França conegué sa companya, la Pepita, que li va
fer
classes i l'empenyé a
escriure les seves memòries. Va ser nomenat secretari del
Comitè Regional de
Poitiers.
En 1960 s'instal·là a
Perigús
(Aquitània, Occitània) i va ser nomenat
delegat d'aquesta localitat al Congrés de
Reunificació
Confederal celebrat a
Llemotges aquell any i on presentà un informe sobre la
Colònia Llibertària
d'Aymare. En aquesta època treballà com a obrer
agrícola i intentà crear una
col·lectivitat amb pagesos contractats.
Arran de les
divisions
internes dins
del moviment llibertari d'aleshores, va ser exclòs de la
CNT.
Més tard
s'establí a Morellàs.
Després de la
mort del
dictador Franco, participà en la
reconstrucció confederal i fou un dels fundadors de la
Federació Local de la
CNT a La Cellera de Ter (La Selva, ) en un local que
adquirí; també
intentà muntar un ateneu llibertari al casal.
Arran de
l'excisió, s'afilià a la
Confederació General del Treball (CGT). En els seus
últims anys va fer
conferències on explicà les seves
vivències.
Publicà articles en publicacions
llibertàries i d'àmbit local, com ara L'Avenç,
Boletín Confederal, La Marxa, Polémica,
Temps, Terra,
etc. En 1985 publicà en L'Avenç
l'article «Un gra de sorra a les
Guilleries», finalista del «I Concurs de
Memòria Històrica» d'aquesta revista.
És autor de la trilogia autobiogràfica Los
cuervos festejaron la victoria (1986 i 2003), Cuarenta
años después: un viejo revolucionario retorna del
exilio
(2003) i ¿La revolución
devora al
revolucionario? (2003), i deixà alguns manuscrits
inèdits (Cuatro encuentros,
etc.).
Antoni
Rotllant Verdolet va morir el 9 d'abril de 2006 a Morellàs
(Vallespir,
Catalunya Nord).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada