Madrid entona el seu 'No a la Llei Mordassa'

Durant la marxa s'ha cantat la lletra d'Els miserables i la policia ha efectuat àmplies identificacions a periodistes. 

Carrers plens de gom a gom. 

La mobilització va arrencar pel carrer Arenal fins a Sol, i allà va virar pel de Preciados. 

L’eix comercial del centre de Madrid havia estat pres pels clams contra les polítiques repressives. I de fet, un dels més corejats va ser “Llibertat anarquistes!”, en solidaritat amb les persones detingudes dins el marc de l’Operació Pandora 

DIRECTA Madrid 20/12/2014 

Jordi Navarro  

“A mi ara la vida em pot anar bé o regular, però i demà? I si demà em cal protestar? i si cal que algú protesti per mi? No, no he vingut per altruisme, ans al contrari: és pur egoisme”, raonava una senyora a la plaça de Isabel II, més popularment coneguda com d’Òpera, on diversos col·lectius -amb No somos delito al capdavant- havien convocat una concentració per exigir la retirada de la llei de Seguretat Ciutadana, aprovada al Congrés dels Diputats el passat 11 de desembre. “Ens volen dur quaranta anys enrere”, rematava la senyora egoista.  

Agents de la policia nacional van envoltar el que encara no era més que una concentració d’unes dues-centes persones. A pregunta de la Directa, un dels agents va argumentar aquesta actuació: “Aquest acte no ha estat comunicat, i hem d’identificar a tots els promotors i als assistents”. A tots? “Bé, als que puguem”. De qualsevol forma, si les identificacions pretenien intimidar a algú, no ho van aconseguir. Alhora que les concentrades cridaven “Ja n’hi ha prou d’estat policial!”, l’afluència de més gent desbordava aquest primer dispositiu dels cossos de seguretat de l’estat, que es veia obligat a replegar-se a una banda de la plaça.  

Després de la lectura d’un manifest, la concentració, que havia crescut fins poc més de mig miler de persones, va derivar en una manifestació erràtica pels carrers del centre de Madrid. Al matí assolellat del dissabte previ a Nadal. És a dir, carrers plens de gom a gom. La mobilització va arrencar pel carrer Arenal fins a Sol, i allà va virar pel de Preciados. L’eix comercial del centre de Madrid havia estat pres pels clams contra les polítiques repressives. I de fet, un dels més corejats va ser “Llibertat anarquistes!”, en solidaritat amb les persones detingudes dins el marc de l’Operació Pandora. 

“Els miserables” i de nou identificacions a periodistes 

Agents de la UIP, però, esperaven a les manifestants a Callao, on els hi van barrar el pas. Fou en aquest punt en el què és van viure els moments de més tensió. El carrer Preciados ple de manifestants que s’anaven amuntegant, amb una capçalera que no podia fer un pas més. Una filera de 26 agents amb material antiavalots els hi contenia, i la pressió augmentava minut rere minut. Per una banda, a la rereguarda de la filera dels antiavalots es formava una reunió de curioses que aviat van passar de mirar-s’ho a mostrar suport a les manifestants. “Que els deixin passar, què pretenen si no? Sembla que vulguin carregar-se de raons per atonyinar-los”, deia un home acompanyat dels seus fills. La capçalera negociava el recorregut amb la UIP, i gairebé vint minuts després, la manifestació feia marxa enrere i prenia un dels carrers transversals de Preciados per adreçar-s’hi cap a la Gran Via.  

Davant l’agosarament del recorregut improvisat, la policia va escortar la mobilització sense intervenir-hi. Com si hi haguessin instruccions precises d’evitar fins a darrera instància qualsevol tipus d’intervenció violenta. I davant d’aquesta circumstància, les manifestants, que se n’havien adonat de la permissivitat policial, tornaven a virar pel carrer Montera cap a Sol.  

A la Puerta del Sol, la manifestació, formada per un terç de la gent que havia sortit dues hores abans d’Òpera, va prendre un caire musical, allunyat de les consignes combatives més habituals. Es van repartir octavetes amb la lletra de diferents cançons, entre elles “La Canción del pueblo”, extreta de la versió en castellà del musical Els Miserables, inspirat en l’obra homònima de Víctor Hugo. Aquesta peça s’ha convertit en una mena d’ensenya del col·lectiu No somos delito, d’ençà el dia de l’aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana, quan uns activistes van interrompre la sessió al Congrés entonant aquesta cançó. Dos furgons de la UIP s’ho miraven de lluny al carrer Alcalà. Quan les manifestants ja s’acomiadaven, però, noves identificacions i alguna empenta per part de la policia als periodistes que cobrien un acte que havia acabat sense incidents.