L’engany del Partit del President

Els quatre fundadors de l'ANC

La contrarevolució en marxa.

Contra tota mena de front patriota. 

[15/12/2014] 

UNA PERSONA QUE ES VA TELEFONAR PER SI VOLIA ENTRAR EN EL TERCER CERCLE CONCÈNTRIC DE L’ANC I HO VA REBUTJAR PER INTERCLASSISTA 

La persona veritablement ideòloga del punt zero del procés de constitució de l’ANC, anterior als denominats “Quatre d’Arenys”, la qual no surt amb el seu nom i cognoms en el llistat públic dels 40 patriotes catalans del nucli impulsor, des del primer cercle concèntric, com tampoc surten altres tres noms i cognoms, també encara ocults, ja que solament trobem 36 patriotes dels 40 en el llibre de Joan Bosch (‘Moments estel·lars de Catalunya’, La Campana Edicions, Barcelona, 2014, 224 pàgines), fa unes consideracions polítiques escrites, molt intel·ligents  però que no comparteixo de cap manera, en que considera que hi ha la necessitat de fer tot el possible i, també, l’impossible (això potser un pòsit del seu pas jovenívol del FNC al PSAN que una vegada en edat adulta va deixar de banda, al mateix temps manifesta que no cal anar enrere, que cal bastir la llista del Partit del President, ja que considera una cosa admirable i admirada internacionalment l’estratègia manifesta burgesa d’Artur Mas.

A més, considera que Mas fa la millor aportació que el procés independentista català podria fer davant el món. Vol novament Artur Mas president, a qui identifica amb Gandhi i Havel (!). Marededéu, quin mareig. I per això, proposa una llista electoral “unitària”, en referència a la submissió d’ERC al dictat absolut d’Artur Mas (de moment aquest dilluns ERC no s’oposa a l’aprovació dels pressupostos de 2015 del Govern de la Generalitat); “transversal”, del sector sobiranista d’UDC a partit ‘Poble Lliure’ de Carles Castellanos; “participativa”, amb la xarxa piramidal d’ANC i el suport d’Òmnium Cultural, i amb “funcions limitades en temps” (18 mesos), quan Washington, el Pentàgon i Tel Aviv tinguin el control geopolític absolut del Principat, que potser passaria a ser una mena de protectorat econòmic, com ara Grècia, de Berlín i Brussel·les, i dins la OTAN, 18 mesos de consolidació de la contrarevolució burgesa en que hi hagi prou temps per estructurar l’aparell repressiu d’un nou estat capitalista en aquesta part molt estratègica de la conca de la Mediterrània, lluny del poder de la classe obrera i els interessos de les cada vegada més empobrides capes populars del Principat. 

Després, a votar una constitució burgesa. Per això, ara, al seu criteri, no és l’hora de les ideologies, seria l’hora de la més alta política (!). I si s’aconsegueix tot això hauríem fet història (!) Quina manera més clara de deixar el marxisme per defensar l’hegemonia burgesa. 

Un altre patriota del 40 del primer cercle concèntric de l’ANC, que sempre dóna el seu nom i cognom, considera que el 9-N “malgrat els pals a les rodes, que havia sofert el procés, les amenaces, els moviments de forces públiques i el sabotatge dels instruments de comunicació dels organitzadors i del mateix Govern de Catalunya, és una xifra prou contundent per anunciar el que pot passar si es fa un referèndum formal”.

Si seguim el llibre abans esmentat de Joan Bosch un dia Pere Pugés Dorca es troba amb el seu amic Enric Ainsa Puig junt amb Miquel Sellarès Perelló, destacat pro sionista amb estades a l’Estat d’Israel i entre 1982 i 1983 va ser director de Seguretat Ciutadana de la Generalitat, i Miquel Strubell Trueta per traçar un full de ruta del que haurà de ser el primer cercle concèntric per constituir l’ANC. Tots quatre, que Bosch en diu els “Quatre d’Arenys”, tracen la manera de fer una organització poble a poble del Principat, que no sigui una coordinadora de partits, com fou l’Assemblea de Catalunya del temps de franquisme tardà i la mort de Franco, Tots quatre van redactar uns llistats a fi d’aconseguir les 40 persones del primer cercle concèntric de l’organització, el denominat nucli impulsor. D’aquesta manera, de les persones consultades, la que mostra interès es convocada a nivell individual a una oficina que té Pugés als Jardinets de Gràcia, on es fa l’entrevista de captació. Si s’accepta, es passava a ser un nou membre del primer cercle, amb el compromís ferm que es treballa en un full de ruta secret i que s’ha d’evitar qualsevol possibilitat que els serveis d’intel·ligència de l’Estat espanyol tinguin informació i/o dades d’aquest procés orgànic. Ainsa s’encarregà de les tasques d’infraestructura de comunicació i entre els quatre promotors s’elaboren els primers documents d’impuls. 

Segons Bosch, Alfons López Tena, cofundador el 2007 del Centre d’Estudis Sobiranistes i més endavant diputat de Solidaritat per la Independència, el novembre de 2010, fou un dels 40 patriotes del nucli impulsor però al cap d’un mesos se’n desvinculà. 

Alguns fonts, de la xarxa, diuen que Pugés, membre de Sobirania i Justícia, una associació formada per ex alts càrrecs dels governs de Jordi Pujol, va ser investigat pel secretariat de l’ANC per presumptes corrupteles econòmiques arran de l’assemblea constituent, el març de 2011, amb el lloguer del Palau Sant Jordi, on estava pressupostat gastar 47.000 euros i la despesa final va ser 125.000, desapareixent 75.000 euros. En la compra de marxandatge per l’ANC s’havia pressupostat 3.000 euros i en van sortir 14.000 que ningú sap on són i el proveïdor es va canviar al darrer moment per un que ni tan sols estava constituït com empresa. També es van detectar irregularitats en la contractació d’autobusos i càtering. Sellarès sempre defensa Pugès. 

En comptes de qualsevol forma de front patriòtic cal desbocar el control de la Generalitat i l’ANC del procés d’autodeterminació nacional català ja que el 9-N ha creat les condicions objectives i subjectives d’un efecte independència, el 9-N dóna poder a la gent i en participa en les decisions, independència ja! Aquestes decisions independentistes de la gent de cap manera hauran de ser segrestades per cap estratègia personal o electoral d’Artur Mas. Artur Mas, dimissió! 

La declaració d’independència nacional és una qüestió de fet, que esdevindrà amb l’acció directa col·lectiva una qüestió de dret, tant bon punt es produeixin els primers reconeixents internacionals, que no han de ser del bloc imperialista occidental, un reconeixement exterior que finalment hauria de comptar amb el de les mateixes Nacions Unides i sense transformar-se el Principat en un protectorat de Berlín i Brussel·les de la mà de Washington.