Mentre els mossos d'esquadra el tracten de cau
perillós, la premsa internacional presenta aquest centre ocupat com un dels
referents de la moneda electrònica bitcoin.
La moneda electrònica que evita els bancs i els
governs no para de créixer.
[Vilaweb 31/12/2014]
El 16 de desembre els mossos d'esquadra van entrar a
la Kasa de la Muntanya, a Barcelona, durant l'operació Pandora contra els anarquistes.
De les persones detingudes aquells dies, n'hi ha set de tancades a la presó de
Soto del Real i altres presons de l’entorn de Madrid. Però cap no prové de l’operatiu
dels mossos a la Kasa de la Muntanya. En aquest centre ocupat de Barcelona, una
antiga caserna de la guàrdia civil, els mossos no van emportar-se ningú. Sí que
se'n van endur grans quantitats de material informàtic (ordinadors, telèfons
mòbils, discs durs, etc.). Mentre els mossos d'esquadra consideren la Kasa de
la Muntanya un cau a regirar, la premsa internacional se la mira amb uns altres
ulls: en parla com d'un referent clau de la moneda electrònica bitcoin (*).
El bitcoin és una moneda nascuda fa pocs anys a Internet,
i que té molt predicament entre els ambients anarquistes perquè no necessita
que cap estat la imprimeixi. A diferència del dòlar, o de l'euro, no la
imprimeix cap banc central. És la gent que fabrica la moneda amb l'ordinador,
és la gent que la fa servir, és la gent que la fa créixer. No ha parat
d'escampar-se, i grans marques comercials com WalMart, als Estats Units, ja
n'accepten. Fins i tot polítics nord-americans admeten donacions amb aquesta
nova moneda. Alguns creuen que és la moneda del futur. I va bé de saber que la
Kasa de la Muntanya és un dels llocs on el bitcoin s'ha estudiat i desenvolupat
més. Si més no, la premsa internacional ho veu així.
La cadena britànica BBC va emetre aquesta primavera un
reportatge en vídeo en què es parlava de la feina que feia dins la Kasa de la
Muntanya Amir Taaki, un joveníssim britànico-iranià, desenvolupador de
programari. Taaki, ment brillant, és considerat per la revista nord-americana
Forbes com un dels joves programadors més importants en el seu camp. Aquesta és
la fitxa que n'ha fet la revista. La periodista de la BBC va passar uns quants
dies dins la Kasa seguint Amir, veient com treballava, i explica com escriu
codi per al bitcoin i més programari lliure. Bravenewcoin, un mitjà de
comunicació especialitzat en aquesta moneda, va informar de l'operació Pandora.
I una de les primeres coses que es va demanar fou si durant l'operació el
programador Taaki havia estat detingut en el 'cyber-squad', com anomenen el
centre de Barcelona. El paràgraf és seu:
'Dins la comunitat de bitcoins va créixer la
preocupació sobre si Amir Taaki, el programador principal del DarkWallet, i la
resta de l'equip eren dins la casa durant l'operació Pandora. Un programador ha
confirmat que Amir Taaki i el seu equip van estar a la Kasa de la Muntanya
entre el febrer i el juliol d'enguany. Però després es van traslladar a un
centre de desenvolupament de Londres. Sobre l'operació Pandora Pandora, Taaki
va dir: "Enviem tot el nostre suport a la Kasa de la Muntanya i la bona
gent que hi ha. Gràcies a gent com ells (i molts d'altres) el món millora, ni
que sigui una mica. Mereixen tot el suport."'(**)
És dins la Kasa de la Muntanya on Taaki va
desenvolupar el DarkWallet. Aquest instrument ajuda a millor el bitcoin en un
aspecte concret: que no deixi rastre electrònic quan la gent el faci servir,
que no se sàpiga. Ho explica millor la prestigiosa publicació francesa Le
Monde, en un reportatge llarg i molt interessant sobre la Kasa de la Muntanya i
Amir Taaki (***). S'hi pot llegir, per exemple, que uns hackers catalans,
Unsystem, havien col·laborat amb Amir durant la seva estada a la casa ocupada
de Barcelona.
La premsa internacional tracta la Kasa de la Muntanya
des d'un punt de vista gens habitual a casa nostra: com un dels llocs del món
on es desenvolupa i es millora el bitcoin.
--
(*) Andreu Barnils, ‘La increïble història dels
Bitcoin’ (Vilaweb 20/10/2013):
Bitcoin, moneda electrònica del segle XXI,
segueix avançant. Sis mesos enrere vam escriure aquest article explicant què
són i com funcionen [1]. Només un petit recordatori. Primer, el bitcoin, enlloc
de ser un paper imprès (què són els diners, si no un paper imprès?) són una
llarga sèrie de nombres al teu ordinador. No guardes els diners al banc, sinó
al teu portàtil o iphone. Segon, els bitcoin són una moneda que qualsevol
persona pot fabricar des del seu ordinador. Si ho fas, te'n podràs quedar una
petitíssima part. En diuen minaires, i són més partidaris de la idea que no pas
avariciosos. Fan falta coneixements d'informàtica i ordinadors potents, però ja
no calen governs ni bancs centrals per a fabricar diners. És el vell somni
llibertari fet realitat: gent fabricant moneda pel seu compte. Adéu Banc
Central Europeu, adéu. Tercer: com qualsevol moneda, es pot bescanviar per
altres monedes. Bitcoins per euros, i al revés. I quart: el bitcoin és una
moneda que permet l'anonimat. A diferència de la targeta de crèdit, aquí ningú
no sap on, què i quant compres.
Aquest mes d'octubre els meus ulls van obrir-se com
unes taronges al veure que la cadena Walmart dels Estats Units acceptava
bitcoins. Es trencava així un dels grans inconvenients que plantejava la
moneda. Què pots comprar amb bitcoins, era la gran pregunta. Al final, es venia
a dir, només quatre partidaris de la idea la fan servir. Doncs mira, ara Walmart
també. I dir Walmart és dir la gran cadena dels Estats Units. S'hi troba de
tot: bicicletes, verdures, tendes de campanya, cerveses, armes, llibres,
camises i neveres. Qualsevol cosa, i més, es troba a Walmart. Des de fa dues
setmanes l'únic que has de fer és comprar, amb els teus bitcoins, un val de
compra eGifter. Amb aquest val de compra (que, per cert, també es pot fer
servir a la llibreria Barnes&Nobles), vas a Walmart, i compres.
Una de les pàgines web de cites més important dels
Estats Units és OkCupid. Té milions d'usuaris online. Doncs ells també accepten
bitcoins. I no és només als Estats Units que l'ús dels bitcoins avança. També
ho fa a la Xina. A la Xinael gran cercador es diu Baidu. En diuen el Google
xinès. Fa pocs dies s'ha anunciat que aquesta empresa monstre també accepta
aquesta moneda electrònica. Baidu, de fet, no només és un cercador
d'informació, sinó que també és una empresa que dóna serveis a d'altres
empreses. Per exemple dóna serveis de seguretat. Com fer que la teva pàgina web
no rebi atacs informàtics i coses per l'estil. És aquesta secció de Baidu, la
de serveis de seguretat, la que ha començat a acceptar moneda electrònica. I és
així com els bitcoin ha entrat al mercat xinès.
Més? Més: fins fa poques setmanes SilkRoad era el
mercat negre més important del món a Internet. En aquesta pàgina hi podies
entrar a comprar heroïna tranquil·lament. Era una pàgina que només acceptava
l'ús dels bitcoins perquè, com hem dit, el Bitcoin no deixa rastre: podies
comprar droga i que ningú ho descobrís. Això feia que els detractors de la
moneda afirmessin que els bitcoins vivien bàsicament gràcies al mercat negre de
Silk Road. 'És impossible que tanta gent faci servir bitcoin. Això és cosa del
mercat negre!”. Doncs bé, SilkRoad ha caigut, han detingut al seu propietari, i
ara s'ha descobert el percentatge de bitcoins que Silk Road movia respecte el
total: un 4%. La revista Wired va titular la notícia així: "Silk Road ha
mort. Bitcoin continua" [2].
I tant que continua: el Col·legi d'advocats d'Israel
accepta que els clients paguin amb aquesta moneda, hi ha cases de barrets
d'Anglaterra, restaurants a Nova York, Pubs a Londres que n'accepten. Tot Déu
s'hi apunta. En resum, des que vaig descobrir aquesta moneda, ara fa sis mesos,
he vist com el seu mercat es duplicava (ha passat de moure 1.000 milions a
2.000 milions de dòlars). He vist com superava la principal crítica que se li
feia (és moneda de drogats i camells). I he vist com superava son principal
inconvenient (pots comprar poques coses). Però és que, de fet, fins i tot
comença a haver-hi empreses que paguen amb bitcoins pel treball que ofereixen.
Aquesta, online, ho fa. Tothom qui vulgui pot guanyar-se uns bitcoins
treballant per ells. És una paga mínima i una feina horriblement senzilla:
mirar-se vídeos online (aquesta empresa fa diners generant trànsit a pàgines
web de vídeos). Uns que s'han apuntat a fer-ho han estat ... sense sostre de
Califòrnia. Han passat de parar la mà a mirar-se vídeos online des de la
Biblioteca del Barri. Cobren quatre bitcoins, i avall. Mica en mica, doncs, els
bancs i els governs veuen créixer una economia que ni controlen, ni dominen, ni
sembla que de moment puguin frenar.
Aquesta setmana l'FMI va anunciar que valora la
possibilitat d'aplicar a tot Europa el que ja va fer a Grècia. És a dir,
treure'ns diners direcatment de les comptes corrents dels ciutadans. Hores
d'ara pensen en un 10%. Literalment. D'un dia per l'altre. Vaig pensar que si
això passa els únics que no patiran el robatori seran els usuaris de bitcoins.
Aquests, que els busquin, que els diners no els guarden pas als bancs, sinó
dins el seu ordinador.
[1] Andreu Barnel, ‘Bitcoin, els diners del futur?’ (Vilaweb
31/03/2013) L'any 2009 un misteriós programador informàtic, Satoshi Nakamoto,
va penjar en un críptic fòrum d'internet freqüentat per criptògrafs aquest
document de nou. Va ser el naixement del bitcoin, la moneda electrònica que
molts es pregunten si serà predominant el segle XXI. Els primers anys únicament
ciberpunks, experts en informàtica i fans enamorats de la idea de Nakamoto (un
pseudònim no identificat encara) n'eren els usuaris. Quatre anys més tard,
justament aquest mes de març, s'ha fet públic que per primera vegada el mercat
del bitcoin ha arribat a mil milions de dòlars. Hi ha restaurants de Nova York
que n'accepten de fa temps , hi ha gent que ha travessat els EUA només parant
als establiments que n'accepten i grans empreses com Wikipedia, Silicon Valley
Bank i Wordpress també s'han enfilat al carro). Afegiu-hi que, com qualsevol
altra moneda, els bitcoins es poden bescanviar per euros, dòlars, etc. (i a
l'inrevés) des de pàgines com aquesta i entendreu per què mitjans com Bloomberg
diuen això: 'No importa gaire si tot plegat és una broma o no. El fet és que
funciona.'
En un moment en què mig país es pregunta si la
independència ens deixarà dins l'euro o fora, jo em pregunto si el bitcoin farà
desaparèixer les monedes actuals. Més ben dit, si el bitcoin farà desaparèixer
l'aberrant manera com fabriquem els diners actualment. Perquè és realment
aberrant que siguin els banquers i els governs, els encarregats de fabricar,
imprimir i donar validesa als diners. Ells (justament ells!) són els garants
del sistema? Que ens hem begut l'enteniment?
Quan va aparèixer la xarxa Internet va semblar que el
vell somni llibertari seria possible. Finalment es podrien fabricar monedes
sense necessitat de governs ni bancs. Es deia que si el diner fins aleshores
era un tros de paper, ara seria una llarguíssima llista de nombres creada dins
els ordinadors. Es deia que si fins ara guardàvem els diners als bancs, ara els
guardaríem a la memòria del nostre ordinador. Van néixer aleshores l'ecash, el
b-money i més monedes que van fracassar perquè al final sempre que es trobaven
un comprador i un venedor per Internet volien que una tercera persona, o
institució, actués de jutge. Algú que validés que els diners eren de veritat.
No deixava de repetir-se, doncs, el model actual, basat en la confiança en un
banc central. El bitcoin neix per evitar aquest problema, i no haver de confiar
en un tercer per fabricar diners i validar-los.
Per saber com ho fa, què és i com funcionen els
bitcoins us recomano, d'entrada, aquest curt vídeo (anglès amb opció de
subtítols en català). Després, si us plau, llegiu aquesta excel·lent i
divulgativa entrada, Bitcoin mining in plain English, on es respon la pregunta
que us deveu fer: qui els fabrica, els diners, si no ho fan els bancs? La
resposta és que són informàtics repartits per mig món amb els seus ordinadors.
En diuen minaires. Cada vegada que fabriquen diners els minaires en guanyen una
part, però l'invent és pensat perquè costin tant de fabricar, i el guany sigui
tan mínim, que només els enamorats de l'invent en fabriquin. No solament això.
El codi és obert, a diferència de les actuals màquines de fer diners, que són
tancades amb pany i forrellat i envoltades de policies i militars. Amb un codi
obert, tothom qui vulgui, i tingui prou coneixements, pot participar en la
fabricació de moneda. També és important de veure que tots poden discernir si
la moneda que fabrica un altre és falsa o no. Només cal que comprovin els
diners electrònics amb el codi base que els ha creat. No cal banc central per a
emetre moneda. Tampoc per validar-la. El mateix codi ens dirà si la moneda és
falsa o no. Finalment, el codi dels bitcoins es va crear perquè fabricar-los sigui
cada any més complicat, cosa que obliga els informàtics a treballar en equip,
fugint de l'egoisme individual.
Simplificant-ho molt, Satoshi Nakamoto va crear un
codi pensat per a desxifrar -se. Només un cop desxifrat, el codi es converteix
en diner. Coses de criptògrafs. La velocitat de creació de diner és calculada
des del començament: ara mateix ja se sap quants bitcoins es fabricaran cada
any, passi què passi (avui se'n fabriquen vint-i-cinc cada deu minuts). Per
això es diu que el bitcoin és una moneda que evita la inflació, perquè el ritme
de fabricació és estable. Vull dir que no es pot fabricar molt diner de cop com
si es tracés d'una república de Weimar qualsevol. A més a més, el codi és
pensat per a poder fabricar vint-i-un milions de bitcoins i prou. Ara com ara
ja se sap que arribarem a vint-i-un milió l'any 2140. Més enllà d'aquesta data,
deixaran de fabricar-se.
L'objectiu de fer-ho així és que el diner mantingui el
seu valor perquè serà un bé que, si no escàs, sempre serà limitat.
Finalment, una de les característiques importants dels
bitcoins és que permeten que la compra-venda sigui anònima. Els bitcoins
funcionen una mica com Wall Street. Tothom pot veure que el senyor A ha comprat
deu milions al senyor B. Però, si hom ho desitja, ningú no sabrà els noms reals
d'A i B. Amb els bitcoins passa així mateix: la compra-venda és pública; els
participants, si volen, no. Per això Silk Road, el mercat negre més gran d'Internet,
fa servir els bitcoins com a moneda de canvi. En aquest mercat, s'hi pot
comprar de tot, des de llibres ('Bye-bye Big Brother', per exemple) a programes
d'ordinador, però també heroïna, cocaïna, mdma i qualsevol droga que et puguis
imaginar (armes i pornografia infantil, no). Mantenir l'anonimat, aquí, és
recomanable i el bitcoin ho permet. Per poder escriure l'article hi he entrat i
impressiona. Impressiona molt. (Per cert, només el navegador Tor, res de
Firefox i companyia, et permet de visitar Silk Road, una pàgina pensada per a
persones adultes, responsables i que no facin el ruc amb el seu cos.) Dit això,
reduir els bitcoins a simple moneda de camells, com fan alguns, seria mentir.
Els bitcoins són més, molt més que això.
De fet, comença a tenir tanta volada que fa pocs dies
la Reserva Federal dels Estats Units ja va avisar que volia controlar, ni que
fos indirectament, aquesta moneda. Evidentment li han respost que l'invent és
pensat precisament per no tenir un regulador central i que sense ells es viu
millor. En fi, veurem qui guanya la partida. Veurem si al segle XXI, la cosa
important és fer de gat o fer de ratolí.
[2] The Silk Road Is Dead. But Bitcoin Lives. Robert
McMillan 10.04.2013.
--
(**) Spanish Cyber-Squat Kasa de la Muntanya Raided. B.Holmes
17.12.2014. Reports are circling the internet that the
“Cyber-Squat” Kasa de la Muntanya, which once hosted the Darkwallet team, has
been raided. Darkwallet is an unSYSTEM project embracing bitcoin as a web
technology. “Darkwallet is a community of projects developing a wallet with
privacy, scalability and integrity. We see Bitcoin fundamentally as a new tool
of business and trade in the free economy, more than a mere payments
innovation. The Darkwallet is our first step into a series of products that
will touch upon tools for markets, governance and organisation. These are tools
we need for our own communities, where we aim to create self-managed spaces.” -
Darkwallet
Online reports state that, 400
Mossos d'Esquadra, the police force of Catalonia, were deployed at a quarter
past five in the morning of Tuesday 16th December to carry out raids in both
Madrid and Barcelona. The police have not confirmed who, or how many people,
have been arrested, neither have they disclosed the location of these arrests.
According to online reports up to 15 people have have been detained.
Operacion Pandora raided; Kasa
de la Montanya, the Libertarian Ateneo de Sant Andreu, the Anarchist Ateneo de
Poble Sec and several private homes, as they allegedly have connections with a
series of ATM bombings. Since the raids began, people have taken to the streets
protesting the arrests. Reports indicate 3000 people in Barcelona, 2000 in
Madrid and over 1500 in regional parts of Spain are showing their public
support for those detained.
The agents have confiscated
mobile phones, laptops computer devices and documentation for their
investigation. In one online forum, a poster comments in reference to Darkwallet,
“Good thing they used multisig for donations...” - CoinCadence
Concerns were raised in the
Bitcoin community as as to whether Amir Taaki, Lead Developer of Darkwallet and
his team were present during the raid. A developer from Darkwallet confirmed
that Amir Taaki and the Darkwallet team spent 6 months at Kasa de la Muntanya
between February and July this year. They have since moved to another
development centre in London, but have spoken out regarding the raids:
“We send all our support to
Kasa de la Muntanya and the nice peoples there. Thanks to people like those
(and many others) the world changes a bit to the better.. they deserve all the
support they can get. Thanks a lot to everyone for the support and for caring!”
Darkwallet team, the unSYSTEM Forum
Operacion Pandora is the
result of a public security law first introduced in 2013. Passed by the lower
Parliament of Spain, critics refer to it as the “Ley Mordaza,” which translates
to “Gag Law.” Under this new legislation, those who disobey or prevent
authorities from carrying out convictions will be fined up to EUR 30,000, and
organizers of unpermitted demonstrations can receive fines of up to EUR
600,000. Amnesty International has criticised a measure in the new law which
stipulates fines of up to EUR 30,000 for using images of police without
authorisation.
--
(***) [22/10/2014] Dark Wallet, la criptoeconomia
anarquista 'Made in Catalonia' (el diari 'Le Monde' explica l'origen d'aquesta
eina que permet d'esborrar traces de les transaccions fetes amb Bitcoin):
La criptomoneda Bitcoin va néixer el 2009 en ple
esclat de la crisi financera. És normal, per tant, que la principal preocupació
dels hackers darrere seu fos de crear una moneda lliure dels mercats, dels
bancs i de les borses que han empobrit milions de persones. Però passats cinc
anys, el focus d'atenció ara és un altre: que les transaccions no deixin
rastre. Dark Wallet és l'eina que, en part des de Catalunya, vol dur a terme
aquesta funció.
Amir Taaki, principal programador de Dark Wallet,
explica en un llarg reportatge publicat a Le Monde la gènesi d'aquest
instrument pensat per a ocultar la identitat de la gent que fa servir Bitcoins
i per esborrar traces de les transaccions fetes amb la criptomoneda més famosa
d'Internet.
Hi parla de la gent que l'ajuda, com el nord-americà
Cody Wilson, famós fa dos anys per haver publicat a internet les instruccions
perquè tothom pogués fabricar-se una pistola amb una simple impressora 3D. O el
canadenc Peter Todd, que té una idea ben concreta de la filosofia de Dark
Wallet: 'La llibertat de fer transaccions financeres sense vigilància és un
pilar de la democràcia occidental, al mateix nivell que la llibertat
d'expressió. Des de fa segles, la moneda líquida és un mitjà de pagament segur,
eficaç, ràpid i, sobretot, anònim, un instrument de llibertat. El que és nou i
molt radical és la idea imposada pels bancs i els estats que totes les
transaccions financeres han d'ésser vigilades, controlades i consignades.' Dark
Wallet, doncs, 'no és una revolució, sinó una tornada a l'origen, la
restauració d'una llibertat fonamental', creu. Todd, Wilson i Taaki també
compten amb la col·laboració de grups de hackers que prefereixen treballar a
l'ombra. Un d'aquests col·lectius informals és el català Unsystem. I és que
Taaki, que es considera eurociutadà més que no pas londinenc, visita sovint dos
bastions del moviment okupa i hacker de casa nostra com són la veterana Kasa de
la Muntanya de Gràcia i la jove colònia ecoindustrial postcapitalista de Ca la
Fou (Anoia). Taaki mateix explica que ha convençut d'unir-se al projecte
l'activista Enric Duran, un dels impulsors de la Cooperativa Integral Catalana
i cercat per la justícia per haver 'expropiat' cinc-cents mil euros a nombroses
entitats a través de crèdits no retornats, a qui ha nomenat 'economista en cap'
de Dark Wallet. No és l'únic grup alternatiu a qui s'ha acostat l'equip: també
tenen contacte amb el moviment Occupy Wall Street dels EUA i alguns col·lectius
d'indignats europeus, i el febrer del 2014 Amir Taaki i Cody Wilson van visitar
el hacker australià Julian Assange a l'ambaixada de l'Equador a Londres, on es
refugia des del 2012.
Aquests contactes no agraden al govern dels EUA. Com
tampoc no agraden a les autoritats bancàries nord-americanes i europees que les
transaccions amb una criptomoneda com el Bitcoin, fins ara no del tot anònimes,
passin a ésser indetectables i no deixin rastre amb una eina com Dark Wallet.
Taaki és ben conscient que amb el sistema que desenvolupa 'cadascú podrà crear
el seu paradís fiscal personal i emblanquir diners a voluntat', però ho percep
com un dany col·lateral inevitable a l'economia capitalista: 'Actualment, la
gent normal i corrent paga molts d'imposts i els rics, en canvi, en paguen
molts menys gràcies als paradisos fiscals. Ara capgirarem la situació, ens
allunyarem del capitalisme que sols beneficia els rics.'
El jove hacker també sap, és clar, els riscs i
dificultats que implica tirar endavant Dark Wallet: 'Un dels meus socis és un
condemnat en cerca, un altre fabrica armes a casa seva, jo visito sovint Julian
Assange… Estic segur que el meu nom apareix en unes quantes llistes de persones
que cal vigilar de prop. Però nosaltres hem decidit de parlar-ne lliurement i
obertament. Si ens ataquen, ens defensarem. Estem preparats per passar a la
clandestinitat.'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada