Un escrit poc conegut de M. A Bakunin
El paper de la francmaçoneria
M. A. BAKUNIN (*)
Per aconseguir esdevenir un cos viu i útil, la
francmaçoneria hauria de dedicar-se, seriosament, a estar al servei de la humanitat.
Però, a veure, quin significat, ara mateix, signifiquen aquest concepte: al servei
de la humanitat? Es tracta de la protecció de persones innocents i febles,
curar gent malalta, alimentar i vestir gent indigent, instruir mainada pobre?
Totes aquestes obres són infinitament respectables i,
com aplicació pràctica del principi d’humana fraternitat, formen part, més o
menys, segons la mesura de la capacitat de cada persona, dels deures, no
solament per part d’un veritable francmaçó, ja que corresponen a tothom que no s’allunyi
de la caritat. Ja que, si la francmaçoneria no tingués cap altra finalitat que
exercir-la, resulta que no hi hauria gaire diferència entre aquesta i les
nombroses corporacions religioses, doncs aquestes no tenen cap altra finalitat
que exercir la caritat!
L’immensa diferència que separaria la francmaçoneria de
qualsevol mena d’institució religiosa i les seves corporacions es manifestaria
únicament en la manera d’exercir i orientar el socors.
Les corporacions tenen per finalitat absoluta
glorificar Déu, això molt més que el desig d’alleugerar el patiment humà, puix
es tracta de magnificar el triomf de l’esperit religiós, de la submissió de la
humanitat al jou diví, i, en conseqüència, de l’Església i de totes les
religions temporals subjectes a una Església. Això es tradueix en el fet que
aquestes tenen com a conseqüència aplicada necessariament la claudicació i l’abdicació
del raonament humà, la negació de tota mena de forma de llibertat, l’esclavatge.
En canvi, la francmaçoneria si vol restar fidel a la
seva concepció prioritària haurà d’aspirar a l’emancipació completa de la humanitat,
l’establiment d’una humanitat en llibertat sobre les ruïnes de tota autoritat.
(*) Nota per ajudar interpretar l’escrit de M. A.
Bakunin en el seu context:
Bakunin oposa una equivalència francmaçònica simbòlica,
al seu entendre, com a rèplica al simbolisme religiós, oposant el servei a la
humanitat a la submissió a tota forma de divinitat, el raonament a una
revelació divina, la igualtat al privilegi, la solidaritat humana a la caritat
religiosa, la justícia humana enfront la gràcia dels poderosos, la llibertat a
la subjecció.
L’entusiasme maçònic de Bakunin va fer que hagués de
deixar d’acceptar el ritu escocès antic i acceptat (REAC) i l’obediència
maçònica italiana a que pertanyia. Cal recordar que en el marc dels graus filosòfics
fou de la mà de Guiseppe Garibaldi que va ser nomenat Grau 30è. Així, Bakunin
cofundà amb altres socialistes revolucionaris maçons -anarquistes revolucionaris
que s’havien iniciat a la francmaçoneria- una obediència maçònica mundial de
caire socialista llibertari, la poc coneguda Fraternitat Revolucionària
Internacional (FRI), que comptà amb un catecisme francmaçònic modern de caire
socialista revolucionari. A partir d’aquí es va organitzar la plataforma
política autònoma anomenada Aliança per la Democràcia Socialista (ADS) i l’anarquisme
social revolucionari participà en les seccions de l’Associació Internacional de
Treballadors.
En aquest sentit M. A. Bakunin no va deixar de ser un
entusiasta francmaçó, simplement s’oposà a tota forma d’apropiació burgesa de
la maçoneria especulativa històrica, la francmaçoneria que havia encapçalat la
revolució francesa fins que la burgesia liquidà aquesta primera revolució tot
substituint el domini aristocràtic de la societat per una hegemonia burgesa.
Per això, a l’escrit de Bakunin del 23 de febrer de 1869, on es critica aquesta
apropiació burgesa de la primera revolució francesa i la mateixa francmaçoneria,
manifesta que “es ben conegut que tots els actors principals de la Primera revolució
[francesa] eren francmaçons, i que en el moment en que aquesta revolució esclatà,
aquesta trobà, gràcies a la francmaçoneria, amics, cooperants devots i potents
a tots els altres països, cosa que va ajudar en gran mesura el seu triomf, però
també es evident que el triomf de la Revolució [francesa] va matar la
francmaçoneria a causa que aquesta revolució va propiciar donar veu a la
burgesia, que va substituir l’aristocràcia nobiliària”.
Aquest text a vegades ha estat interpretat com un rebuig de Bakunin a la francmaçoneria quan realment es tracta d’un anàlisi sobre la contrarevolució burgesa francesa. En el mateix escrit, Bakunin afirma que “resulta que abans de 1830 i abans de 1893 en especial, [la francmaçoneria] havia aplegat, amb poques excepcions, tots el esperits avançats, els cors més ardents, les voluntats més conscients, els caràcters més ardents, aquesta havia constituït una organització activa, creativa i benefactora, era l’encarnació enèrgica, i la posada en pràctica, de l’ideal humà del segle XVIII, tots els grans principis de llibertat, igualtat i fraternitat, del raonament i la justícia humana, elaborades en principi teòricament per la filosofia del segle, van esdevenir en la francmaçoneria dogmes pràctics i fonaments d’una moral i una política noves, l’ànima d’un impuls enorme de demolició i de reconstrucció, la francmaçoneria no va ser res més en aquell moment que una conspiració universal de la burgesia revolucionària enfront la tirania feudal, monàrquica i divina”, al contrari de la decadència maçònica provocada per la mateixa burgesia a partir de les contrarevolucions de finals del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. Per això, M. A. Bakunin i altres mestres maçons socialistes revolucionaris de caire llibertari van crear una nova obediència, al servei de la revolució social proletària enfront la burgesia, la Fraternitat Revolucionària Internacional.
Aquest text a vegades ha estat interpretat com un rebuig de Bakunin a la francmaçoneria quan realment es tracta d’un anàlisi sobre la contrarevolució burgesa francesa. En el mateix escrit, Bakunin afirma que “resulta que abans de 1830 i abans de 1893 en especial, [la francmaçoneria] havia aplegat, amb poques excepcions, tots el esperits avançats, els cors més ardents, les voluntats més conscients, els caràcters més ardents, aquesta havia constituït una organització activa, creativa i benefactora, era l’encarnació enèrgica, i la posada en pràctica, de l’ideal humà del segle XVIII, tots els grans principis de llibertat, igualtat i fraternitat, del raonament i la justícia humana, elaborades en principi teòricament per la filosofia del segle, van esdevenir en la francmaçoneria dogmes pràctics i fonaments d’una moral i una política noves, l’ànima d’un impuls enorme de demolició i de reconstrucció, la francmaçoneria no va ser res més en aquell moment que una conspiració universal de la burgesia revolucionària enfront la tirania feudal, monàrquica i divina”, al contrari de la decadència maçònica provocada per la mateixa burgesia a partir de les contrarevolucions de finals del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. Per això, M. A. Bakunin i altres mestres maçons socialistes revolucionaris de caire llibertari van crear una nova obediència, al servei de la revolució social proletària enfront la burgesia, la Fraternitat Revolucionària Internacional.
Mira també:
Organització de la Fraternitat Revolucionària Internacional
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada