Marco, salvà la vida a Alemanya, a canvi de treballar
a Barcelona de col·laborador dels serveis d’intel·ligència americans.
Un infiltrat dels serveis
americans durant la clandestinitat i la reunificació de la CNT l’any 1976.
[01/12/2014] Un nét d’un deportat a Mauthausen
Enric Marco i Batlle (Barcelona, 1921), protagonista
de la novel·la ‘El impostor’, l’última obra de Javier Cercas, va estar, el matí
del divendres 21 de juliol, assegut davant els micròfons del programa ‘Hoy por
hoy’ amb Gemma Nierga.
Enric Marco, de 93 anys, va dir que ha estat enganyat
pel novel·lista Cercas, descontent amb el relat que ha fa el novel·lista de la
seva persona.
Al nostre entendre Cercas no ha enganyat a Marco, però
no arriba al fons de l’afer. Cercas destapa que el jove Marco no va participar
en el desembarcament republicà a Mallorca però sense aclarir que feia un jove
de Barcelona a l’Alemanya nazi duran la Segona Guerra Mundial.
Marco, simplement ha estat un infiltrat dels serveis
americans durant la reunificació de la CNT l’any 1976. Primer, per aconseguir
que la CNT fos un apèndix contra CCOO i el PSUC/PCE en el marc de la guerra
freda interimperialista. Una vegada Santiago Carrillo i Felipe González van
pactar amb el franquisme la Segona Restauració Borbònica la política de
Washington i la URRS va canviar, ja que el PCE i CC.OO. passen a ser un puntal
del PSOE i UGT mentre els grups anarquistes social revolucionaris són
hegemònics en el procés de reconstrucció de la CNT fins a 1980. Marco, des de
la direcció de la CNT i amb el suport d’elements lligats a la Contra de
Nicaragua, com ara l’actual eurodiputat per Ciutadans Javier Nart, descarat
agent americà, i refugiats de la Contra d’Endén Pastora que ajudava a Barcelona
l’advocat esmentat, i altres elements, va desmuntar la Confederació com va
poder.
A partir, de la reunificació de la CNT Congrés de
València, la majoria de la CNT-AIT i la gent de la CNT Països Catalans, gràcies
a les gestions intel·ligents del militant Josep Costa i Font, Enric Marco es va
allunyar del món anarcosindicalista i llibertari en general per infiltrar-se
dins del món stalinista del moment com ara l’antiga plataforma clandestina del
PSUC el 1962 sobre la deportació: l’Amical de Mathausen. Prèviament, Marco
s’havia inventat un passat de deportat en un camp nazi. En aquest sentit, Enric
Marco no correspon al deliri d’en Quixot, simplement un informador americà que
s’encarrega d’alternar en la política real de Catalunya i del conjunt del Regne
d’Espanya sota l’etiqueta d’un antic deportat. Així alterna amb l’entorn de
Jordi Pujol i del PSOE, PCE/PSUC, ERC i altres formacions polítiques de dretes
i d’esquerres. A més, també a nivell internacional.
Juan Gómez Casas, que durant el primer franquisme
militava a la FIJL i a la CNT-AIT clandestina a Madrid, fins a l’any 1984 no qüestiona
Marco. Gómez Casas, en un llibre sobre la CNT a la denominada Transició, posa
en dubte un passat militant a la CNT anterior a 1976. Però com va anar a parar
a l’Alemanya nazi?
Simple. Enric Marco, un jovenet que volia posar a
Barcelona un taller mecànic per compte propi no va tenir altra opció que anar a
parar a FET de las JONS invocant una simpatia exaltada pel nacional-socialisme
alemany. Aleshores, va trobar feina a l’Alemanya hitleriana. Per coses del
destí, com tots els falangistes que hi havia a Alemanya a finals de la Segona
Gerra Mundial, a Berlín n’era ple després de la retirada de la Divisió Azul de
l’antiga URSS, en un moment determinat es va trobar envoltat per l’Est de
l’exèrcit rus i a l’Oest per tropes americanes, britàniques i algunes divisions
del gener De Gaulle, on hi havia solats republicans exiliats i molts afiliats a
la CNT.
Hi ha exemples de falangistes enxarpats per tropes
franceses que seguint una consigna falangista de seguretat es presentaven com a
militants o afiliats de la CNT. Aleshores, durant l’ocupació aliada d’Alemanya
els oficials francesos entregaven a veterans de la CNT el falangista, que era
interrogat per anarquistes exiliats incorporats a les divisions franceses i una
vegada demostrada les seves contradiccions, que no era de la CNT i en canvi un
col·laborador franquista del nazisme, com encara no constava com element
arrestat, era executat en alguna zona boscosa. Però, molts altres falangistes,
assabentats del final que els esperava si eren enxarpats per soldats francesos,
algun soldat d’origen jueu dels exèrcits aliats o les tropes russes,
s’entregaven a oficials nord-americans sota el pretext que eren de la CNT que
feien d’obrers a Alemanya per la força. Aleshores passaven a les mans dels
serveis d’intel·ligència americans que fàcilment trobaven proves de la seva
vinculació a la FET de las JONS, ja que Estats Units comptava amb espies dins
del règim franquista. Sota la pressió de no ser entregats a justiciers jueus,
aquests falangistes optaven per passar a la xarxa d’intel·ligència nord-americana
en el grau de col·laborador o informador una vegada els deixaven tornar a la
Península, a vegades com elements adormits. Desconeixem si en el cas de Marco
es va tractar d’un adormit o una antena activa a Barcelona. Marco va muntar un
taller.
La deixadesa de la CNT i l’Amical Mauthausen
A la CNT ningú va indagar sobre la personalitat de
Marco l’any 1972, que aleshores es feia dir Enrique Marcos, i a més, el seu
taller servia de telèfon i altres activitats anarcosindicalistes en un moment
de necessitats logístiques de caire orgànic.
Sobre la mentida d’un empresonament en un camps nazi
resulta encara més difícil de comprendre com va colar aquesta. Marco no figura
en cap llistat d’internat o deportat que comptaven l’any 1945 els aliats. La Federació
Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP), que tenia la seva seu a
París, tenia llistat. A més, Josep Ester i Borràs, que va morir l’any 1980, i
altres destacats militants de la CNT i la FAI eren responsables de la FEDIP, que
havia aconseguit de la República Federal
Alemanya una pensió per cada deportat o internat, la seva vídua o, en el cas d’una
víctima que fos solter, la seva mare o el seu pare. En cap llista hi havia
Enric Marco i el Govern alemany occidental no li pagava cap pensió. Aleshores,
es molt difícil poder entendre com la Generalitat de Catalunya li va donar la
creu de Sant Jordi i com l’Amical de Mathausen es va creure aquest informador i
provocador de l’imperialisme nord-americà.
Va haver de ser un documentat historiador, Benito
Bermejo, qui va trobar a l’arxiu del Ministeri d’Assumptes Exteriors la fitxa de
Marco com treballador voluntari en la indústria de guerra de l’Alemanya nazi,
concretament a l’empresa Deutsche Werke Werft de Kiel, segons un acord d’agost
de 1941 entre Franco i Hitler de portar mà d’obra espanyola per l’esforç bèl·lic
alemany. Sembla que l’any 1943 Marco va venir a Barcelona de vacances, però no
com persona expulsada per “activitats comunistes”, com ara diu, ja que va
tornar a Alemanya per seguin treballant fins que es va entregar a l’exèrcit americà.
Javier Cercas, deixa de banda en Quixot i escriu una
novel·la negra sobre Enric Marco i altres provocadors, ja que l’afer Marco correspon
a una dimensió molt més delicada que la novel·la de moda ‘El Impostor’ o el
documental de 2009 ‘Ich bin Enric Marco’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada