El nostre dia arribarà amb negres tempestes que
inundaran aquest món amb l’ardent foc de la humanitat, i tornarem a gaudir de
l'aigua de la pluja que mullarà nostres cossos nus.
Tot tornarà a començar perquè no tindrem por a caminar
sobre les runes d'aquest món i serem tots iguals per construir aquest món nou
que portem tant de temps niant en els nostres cors.
[Font: Indymedia Barcelona 29/12/2014]
Ens calen mans i cors, braços i cames, pits, esquenes,
caps i passions per a que tota aquesta solidaritat prengui i s'estengui ...
Onze persones van ser arrencades d'arrel de les seves
cases, moltes més amenaçades i els seus estatges registrats com si amaguessin
una terrible amenaça universal. Tractats com si fossin autors d'un anunciat
apocalipsi neoliberal o d'una terrible i tràgica plaga contra tota la
humanitat.
Encanteris, maleficis, conjurs, premonicions,
malediccions i múltiples i perversos pactes amb els dimonis anarquistes, són
les sospites i acusacions d'aquest patètic i oscur tribunal de l’inquisició
neoliberal, que jutja per la salvació de les nostres ànimes capitalistes i en
nom del seu únic déu el capital.
Els quatre genets de l'apocalipsi es conjuren contra
la desviació anarquista. Estat, patriarcat, capitalisme neoliberal i aparell
repressiu i policial proclamen la seva “sharia” universal contra les vestimentes
negres, els rostres darrere els passamuntanyes i el "gen" rebel i
insurreccional. A l'esquena d'aquests mil·lenaristes refractaris, tatuada amb
el foc de l'avern, la "A" circulada i els lemes, "contra tota
autoritat" i "terra i llibertat".
L'Estat del pànic i del terror popular s'estén imposat
per les agressives hordes dels seus exèrcits i cossos policials, que actuen amb
total impunitat. Les masmorres, els grillons i la foscor de les cel·les, és el
destí per a tots els heretges d'aquest caduc ordre mundial. Tornem a les
antigues formes d'una repressió que se sosté tot i el pas dels segles i dels
segons. No importa si l'edat mitjana torna ara i els nous mil·lenaristes
anuncien la fi de la "no-humanitat" d'aquest reaccionari sistema neoliberal,
que té suficients heretgies i ofenses a la llei divina, com per empresonar a
tots els que es resisteixen a adorar al seu déu i acceptar el consumisme del
seu paradís terrenal.
Les nacions-estat es fortifiquen contra l’invisible
amenaça d'una hipotètica invasió del mal. Així ho van predir un 11-SS els
Summes Sacerdots del Govern ianqui. Som l'escòria que alimenta la infinita set
de sang d'aquesta horrible bèstia, i el nostre sacrifici, és l'única forma de
contenir la cobdiciosa crisi dels déus multinacionals devoradors d'aquest
planeta.
El mite de Pandora ens adverteix que, revelar-se
contra les lleis divines, ens condemna al càstig diví de la perpetuïtat, i les
nostres desgràcies, seran com mals bíblics en els quals el diable es
transvesteix de dona per incitar al pecat de la revolta. El càstig etern del
treball és la condemna que, el mal, ens envia amagada en la sensualitat del cos
jove de Pandora.
El que els déus dels grans estats multinacionals
desconeixen, és que mentre la flama del desig romangui encesa, el secret del
foc de la revolta que Prometeu, vinculat amb Pandora, ens va lliurar, la
rebel·lió seguirà viva fins a l'eternitat.
El nostre dia arribarà amb negres tempestes que
inundaran aquest món amb l’ardent foc de la humanitat, i tornarem a gaudir de
l'aigua de la pluja que mullarà nostres cossos nus. Tot tornarà a començar
perquè no tindrem por a caminar sobre les runes d'aquest món i serem tots
iguals per construir aquest món nou que portem tant de temps niant en els
nostres cors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada