 |
| La Kasa de la Muntanya, tot un símbol de lluita |
“Ahir vam tornar a viure una jornada fosca a la nostra
ciutat”
DIRECTA 17/12/2014
Marc Rude
El col·lectiu de la Kasa de la Muntanya ha ofert una
roda premsa, avui a les dotze del migdia, per relatar els successos d'ahir i
fer una valoració política de l'assalt policial, ordenat per l'Audiència
Nacional en el marc de la ràtzia contra el moviment llibertari batejada com a
Operació Pandora. Davant la presència de nombrosos mitjans de comunicació, els
portaveus han aclarit que “no direm la nostra versió dels fets, sinó que
explicarem el que va passar”.
La compareixença ha començat amb la lectura del
comunicat elaborat des de Kasa de la Muntanya: “teníem previst poder imprimir i
repartir el text -comentava Juanra, que és qui l'ha llegit- però, com que els
Mossos d'Esquadra s'han endut tots els ordinadors, ho hem hagut de fer com
abans, amb paper i boli”. Encapçalava el comunicat una cita d'Eduardo Galeano,
en referència a la transcripció literal que van fer ahir alguns mitjans de les
notes de premsa transmeses per les institucions responsables de l'operació
jurídic-policial: “Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors,
les històries de cacera continuaran glorificant els caçadors”.
“Abans que res, volem solidaritzar-nos amb les onze
detingudes, companyes i companys nostres, no tan sols perquè hàgim viscut
juntes en altres temps, sinó pels somnis i les lluites compartides”. Kasa de la
Muntanya denuncia “un nou show mediàtic-policial” en consonància amb la
“constant criminalització que viuen els moviments de protesta a la ciutat de
Barcelona”.
Segon assalt a l'històric edifici
És la segona vegada que les forces policials assalten
l'històric edifici. La primera va ser el 18 de juliol del 2001, quan els
antiavalots de la Policia Nacional espanyola, comandats per Silveiro Blanco van
intentar desallotjar-lo; el jutjat de guàrdia finalment ho va impedir, al
tractar-se d'un atac totalment il·legal. Aquest cop, l'assalt ha estat
competència de la policia catalana, que “amb una ordre d'escorcoll que sempre
s'han negat a ensenyar-nos, ens ha segrestat i detingut de forma il·legal durant
més de vuit hores”.
“Parlem de George Orwell i el control de 1984: no és
una metàfora” -ha expressat el col·lectiu-. L'any passat, va ser descobert un
dispositiu de vídeo vigilància que espiava la Kasa de la Muntanya les 24 hores
del dia. També s'ha recordat que l'Audiència Nacional és hereva del Tribunal
d'Ordre Públic franquista, així com ha estat denunciada múltiples vegades pel
relator de drets Humans de l'ONU.
A la Kasa de la Muntanya, ja n'estan més que fartes.
“Fins quan aguantarem les retallades en educació i sanitat? Fins quan
aguantarem que aquesta crisi la paguem els de sempre? Fins quan aguantarem els
desnonaments, els suïcidis de la gent desesperada, l'intent sistemàtic de
controlar els nostres cossos, la impunitat policial, la violència de saber que
no arribarem a final de mes, la violència dels secrets de sumari i dels grans
titulars, que ens acusen de violents i de violentes a les que busquem una
alternativa a aquest canibalisme?”. El comunicat ha conclòs amb un agraïment
per “tota la solidaritat que vam sentir des del primer minut d'aquesta
barbàrie” i la crida a la resistència de la Rosa de Foc: “Fins a la victòria
sempre”.
Vulneració de drets fonamentals i aplicació del dret
penal de l'enemic
L'advocat Eduardo Cáliz ha ofert la visió jurídica
d'una operació policial “totalment desproporcionada” en què els Mossos han
efectuat catorze registres i onze detencions a la ciutat de Barcelona, sota
acusacions “grandiloqüents”, segons l'advocat, de pertinença a organització amb
finalitat terrorista. “Tot això, sense saber quines són les suposades accions
que consideren terroristes”. L'advocat es plantejava quanta por han pogut crear
uns presumptes atemptats dels quals tothom desconeix l'existència.
“Amb total certesa, la jornada d'ahir respon a
l'aplicació absoluta, de manual, del dret penal de l'enemic”, definia Eduardo
Cáliz. Símbol del moviment okupa Barceloní, “la Kasa de la Muntanya no s'ha
registrat pel que fa, sinó pel que és”. “Sabien perfectament que aquí no trobarien
res, que aquí no hi ha explosius ni absolutament res relacionat amb
terrorisme”. Segons el jurista, els escorcolls responen a un triple objectiu:
criminalitzar la dissidència, conèixer el funcionament intern dels casals i
ateneus i elevar una cortina de fum davant la situació socioeconòmica que
vivim.
“Aquí conviuen dos drets penals: un dret penal de
l'enemic, que s'aplica a la dissidència, i un dret penal amable, de l'amic, que
es fa servir amb els corruptes, els poderosos i els governants”, exposava Cáliz,
que ha recordat que, ahir mateix, “finalment” va ser imputat l'expresident
Pujol. “Mentre assalten la Kasa de la Muntanya, la seu de CiU està embargada i
el partit polític en fa ús amb total normalitat”.
Per l'advocat, la ràtzia desencadenada ahir suposa la
vulneració de múltiples drets humans. “El domicili hauria de ser un lloc
sagrat, perquè és on es desenvolupa la vida més íntima de la gent, i la nit, el
moment de més tranquil·litat, en què la persona es senti totalment segura. Va
ser de nit, i al mateix domicili, quan el son va ser interromput per homes
armats, els quals, “tot i saber perfectament que no detindrien les persones que
dormien allà, les van tractar com si estiguessin detingudes”. Les van obligar a
estar-se estirades a terra, amb les mans al clatell, aïllades, durant hores,
fins que la secretària judicial va obligar a canviar d'actitud als agents. Eduardo
Cáliz ha esmentat també l'especial gravetat dels escorcolls als ateneus de Sant
Andreu i Poble Sec, que poden afectar els drets d'associació, participació
política i llibertat ideològica. D'altra banda, el lletrat assenyala que els
escorcolls s'han de dur a terme amb una finalitat concreta, fet que es
contradiu amb la poca concreció dels objectes que s'han endut: llibres,
llibretes, ordinadors... estris que qualsevol pot tenir a casa”. És un registre
“purament inquisitiu”, una “expedició per trobar vés a saber què”. Cáliz s'ha
preguntat “si el senyor Espadaler sap la quantitat de drets fonamentals que es
van violar durant la jornada d'ahir” i ha fet referència a la coordinació entre
els Mossos i l'Audiència Nacional, un tribunal “franquista”, enmig “d'això que
anomenen procés”.
Cal recordar el treball de fi de màster sobre el
moviment okupa gracienc del comissari dels Mossos d'Esquadra David Piqué,
titulat ‘La síndrome de Sherwood’. Piqué, notori per declarar que considera les
antisistema “rates que aniria a buscar a les clavegueres”, afirmava que, a
Gràcia, el moviment okupa té molt bona relació amb el veïnat, i la societat el
veu amb bons ulls, com a part del teixit associatiu del barri que és. En el
treball recordava que si se'l vol combatre, se l'ha de provocar perquè la gent
el percebi com a violent, agressiu i desagradable; per exemple a través de
detencions injustificades i escorcolls especialment humiliants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada