Blanes durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) |
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/12/2014
Blanes (La Selva).-
Pessebre inspirat en Blanes de l'any 1652 |
Abans
d’escriure un comunicat, el coordinador de l'agrupació de C's a Blanes, Roberto
Rivas, en que insta a l'Ajuntament a "retirar els símbols i referències
polítiques " al "Tricentenari de 1714" i critica "l'ús
partidista i la manipulació, que estan fent des del consistori, que gens té a
veure amb les festes nadalenques", aquest element unionista indocumentat
hauria d’haver consultat simplement Viquipèdia a Internet. Al parer de C's, tot
plegat és "inadequat" i està "fora de lloc", quan, al
contrari del que asseguren, el pessebre d'enguany no fa cap referència al 1714,
si no que es refereixen a uns fets que van passar 62 anys abans! Quan Blanes va
ser una població assetjada durant la guerra dels Segadors.
Una seixantena d'alumnes de l'institut Serrallarga han estat
els encarregats, per segon any consecutiu, del muntatge d'aquest pessebre
instal·lat davant el consistori. La idea la van escollir entre ells en una
votació. Al final, el pessebre té cinc escenes principals, tres de les quals de
caire religiós.
Les altres representen el poble. Els alumnes van decidir que
se sumarien als actes de celebració del Tricentenari i s'inspirarien en aquella
època, però no hi havia cap esdeveniment rellevant d'aquella època de la guerra
de Successió al municipi i van decantar-se per reproduir uns fets que van tenir
lloc 62 anys abans, en plena guerra dels Segadors. Per tant, no fa cap
referència al Tricentenari o al 1714.
I què representen els únics elements identificatius del
1652, la bandera catalana i una galera castellana? Al 1652 Barcelona era
assetjada per les tropes de Joan d'Àustria i l'exèrcit castellà va decidir
conquerir el Maresme i la zona litoral de la Selva. Tots els pobles i viles van
anar caient fins a la rendició de Barcelona. El 24 de setembre d'aquell any, va
ser enviat a Blanes un missatger del virrei demanant la rendició. Davant la
negativa dels blanencs, es va enviar un exèrcit per mar que va atacar la vila
el 27 de setembre, conquerint durant les primeres hores les defenses exteriors
i el raval, però sense poder arrodonir la victòria.
Davant la resistència a rendir-se, es va desembarcar
l'artilleria de les galeres, aconseguint batre les muralles, cremant les portes
i començant a saquejar la vila. L'últim reducte va ser el Palau-Castell dels
Vescomtes de Cabrera i l'Església Parroquial. Un cop derrotats els defensors de
Blanes, uns 300, van ser condemnats a galeres.
Per recordar-ho, al pessebre s'han reproduït els racons
emblemàtics del centre de Blanes de l'època, entre elles una reproducció del
Palau Vescomtal i l'Església de Santa Maria, a banda d'una muralla trencada,
entrades principals, torres de vigilància i el mar amb la galera que simula les
que van fer servir en l'atac, entre altres.
La valoració de l'institut
La petició de C's de retirar els elements al·lusius "al
1714", va sorprendre. Per la directora de l'institut Serrallarga, Mercè
Torroella, "que diguin el que vulguin", "ho trobo una
mesquinesa". "És un treball del centre d'acord amb el criteri i
planificació" dels alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada