El Museu Arqueològic d'Ullastret exposa cranis enclavats.
Els guerrers indiketes, abans de la invasió de Roma,
tallaven el cap als enemics vençuts i el penjaven a la porta de casa seva com a
trofeu de guerra ibèric de tradició celta.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/11/2014
Ullastret (Baix Empordà).-
La mostra per primera vegada dels cinc caps sencers enclavats trobats en
jaciments ibèrics del Principat de Catalunya ha despertat una gran expectació
cultural.
Un dels cranis excepcionalment ben conservats i enclavat amb
un clau de vint centímetres capta l'atenció del públic. Les proves de diagnosi
per la imatge (tomografia axial computeritzada 3D i radiografia digital) es van
realitzar a l'Hospital de Palamós. Reconstrucció facial hipotètica d'un dels
individus joves enclavats. El conseller de Cultura de la Generalitat, antic
maoista passat al PSC i ara al partit del President, Ferran Mascarell, i el
delegat de Cultura a Girona i antic dirigent del PSC també passat a les files
del president de la Generalitat, Joan Pluma, comenten l'exposició en l'acte
inaugural d'ahir dissabte. El Museu
d'Arqueologia de Catalunya va inaugurar ahir a la seva seu d'Ullastret una exposició
-de gran interès en un moment històric de possibles bullangues obreres i
populars al Principat enfront l’Estat en crisi amb lògiques nocivitats
repressives de masses, que per primera vegada aplega els cinc cranis sencers
enclavats trobats els darrers anys a Catalunya i pertanyents a la cultura
ibèrica.
La mostra, visitable al Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix
Empordà) fins al maig de 2015, repassa la història iber i explica com els caps
travessats per claus servien com a símbols de poder local o cantonal. A més, es
pot veure la reconstrucció facial d'un dels cinc cranis descoberts.
Titulada ‘Els caps tallats d'Ullastret. Violència i ritual
en el món iber’, l'exposició arqueològic d’alt valor científic, inaugurada ahir
pel conseller de la Generalitat Ferran Mascarell, mostra els resultats de dos
anys d'investigació científica entorn de cranis travessats per claus de grans
dimensions, que els guerrers ibers penjaven a les façanes dels seus edificis
per advertir els enemics de la fi que podien fer, i alhora reforçar la imatge
dels propis líders i cohesionar la pròpia comunitat.
Després de la lluita, els guerrers passaven pel camp de
batalla, tallaven el cap als enemics vençuts, s'enduien el trofeu de guerra al
seu poblat, l'escorxaven i els travessaven de banda a banda amb un clau de vint
centímetres de llargada per penjar-lo clavat a la paret en un lloc ben visible.
La troballa, feta l'any 2012 durant unes excavacions
arqueològiques al Puig d'en Reixach d'Ullastret de restes cranials -entre elles
dos cranis sencers enclavats excepcionalment ben conservats-, va motivar la
investigació, els fruits de la qual es presenten parcialment en aquesta
exposició arqueològica. Els arqueòlegs
van desenterrar els cranis prop d'una zona amb edificis importants i tot apunta
que, una vegada abandonat l'assentament ibèric, els caps es van desprendre de
la façana i van caure a l’antic carrer, on van romandre durant més de dos mil
anys.
La intenció d'aquesta recerca, que continuarà els propers
anys, és poder trobar respostes a preguntes com a qui corresponen els cranis?,
com varen morir aquests personatges?, els van clavar el clau en viu? Aquestes preguntes s'han pogut resoldre
gràcies a un treball de laboratori que ha inclòs radiografies i altres proves
dutes a terme a l'Hospital de Palamós. L'observació
detallada dels ossos evidencia lesions, com ara talls i cops, producte de fets
violents dels quals varen ser víctimes, a més a més de les marques provocades
durant la posterior manipulació de les despulles per transformar-les en
elements d'exposició pública a les poblacions ibèriques.
Segons les conclusions, dels cinc individus, quatre tenien
traces de cops d'espasa al cap per ferida de guerra. D'aquests ferits a cop
d'espasa, tres van sobreviure a aquestes ferides, i van morir després per
alguna altra causa o ferida a la resta del cos.
Si bé no s'ha pogut avançar gaire en l'estudi genètic de les
restes, s'ha confirmat que la majoria són d'homes, que no estan emparentats per
via materna i que pertanyen als grups de poblacions antigues pròpies del Nord-est
de la península Ibèrica.
Un home de 16 a 18 i un altre de més de 40 anys
L'anàlisi de la dentadura dels dos cranis conservats sencers
ha permès saber que un pertanyia a un home d'entre 16 i 18 anys que quan va
morir patia un desequilibri nutricional, i l'altre va morir amb més de 40 anys.
Un treball de reconstrucció facial ha permès reconstruir la imatge del rostre del
jove, com mostra l'exposició.
Ritual guerrer de tallar els caps d’enemics bèl·lics
El ritual dels caps tallats travessats per ferros troba
exemples europeus de la mateixa època esporàdicament a Bèlgica, Alemanya i
Suïssa. Es considera un ritual guerrer cèltic, característic del sector
mediterrani occità i del territori ibèric immediat, del qual cada cop hi ha més
evidències materials.
La imatge plàcida de l'Empordà d'avui, amb els seus pagesos
i ramaders cantat per l’oportunista intel·ligent i alcohòlic depressiu Josep
Pla, aquell periodista, força conegut per algunes persones d’aquesta Redacció, que
volia una central nuclear a la Fonollera (l’Estartit, Torroella de Montgrí, Baix Empordà), a tocar Ullastret i que en un
dietari el 19 de desembre de 1956, amb un tic advers a la cultura israeliana,
escriu: “El mas. Em quedo al llit tot el dia. Deprimit. Llegit Marx. És un
autor que em deprimeix pel pes de l’obsessió que té” (!), no s'ajusta a la crua
realitat d'aquestes mateixes terres fa només dos mil dos-cents anys, al final
de l’edat del ferro i just abans de la romanització per la conquesta militar de
les legions foranies, quan les planes regades pe la Muga, el Fluvià, el Ter i el
Daró eren un món en conflicte permanent on es practicava una crueltat guerrera enfront
les invasions de rapinya i saqueig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada