 |
| La Via Llibertària l'Onze de Setembre a Barcelona |
Diversitat d'opinions en el si de l'anarquisme català,
que planteja tres camins possibles de cara el 9-N
DIRECTA 07/11/2014
Marc Rude/Ramom Samblas
Som a la vila de Gràcia. Entrem a la llibreria
Aldarull, que és tot un referent de la difusió de l'ideari anarquista i un punt
de trobada de totes aquelles que es mouen dins l'antagonisme social i polític
que bull a l'històric barri barceloní. Allà ens esperen alguns membres del
col·lectiu de llibreteres que dóna vida a l'espai, amb la intenció de xerrar
sobre la omnipresència del procés –als mitjans de comunicació, però també als
carrers–, i destriar les diverses opcions que es presenten davant la cita del 9
de novembre.
Un dels entrevistats ja ens avisa; diu: “nosaltres,
com a col·lectiu, no hem definit una postura concreta al voltant de la consulta
del 9N”. Tot i així, engeguem la gravadora i comencem la conversa: “El
sentiment independentista, en general, té un punt d'irracionalitat, similar a
l'enamorament. Però, en aquest cas, estimes algú que no coneixes: és totalment
platònic. A partir d'aquí, considero que el procés és un engany. S'ha portat
tot com una farsa, en què les CUP li han fet el joc a CiU i altres forces de
dreta. No crec que així es pugui canviar la realitat”, comenta l'activista, que
defensa l'abstenció activa de cara al diumenge (*).
No està sol en el seu plantejament; un altre integrant
del projecte, que també aposta per la opció abstencionista, afegeix: “No crec
que l'ocasió suposi un procés constituent que porti a la formació d'un nou marc
polític o social. Sota el mateix paradigma politicoeconòmic global, les
mateixes elits fan que la gent de sota s'enfronti en la lluita per transformar un
govern autonòmic en un d'estatal. Hi veig, a la vegada, un element
desmobilitzador de processos de caire social i de base –com son les vagues
generals, les jornades de lluita o les okupacions del carrer...– que permet
reconduir qualsevol moviment contestatari urbà cap a mobilitzacions en clau
nacionalista i transversal”.
Si bé hi ha una coincidència general en l'anàlisi de
la conjuntura, no totes les membres d'Aldarull actuaran igual davant de l'urna:
“El que no pot ser és que, si hi ha una majoria de gent que vol votar, no se
l'hi deixi fer. Fins i tot, s'hauria d'anar als col·legis, a plantar cara als
agents de policia que hagin d'executar l'ordre de prohibir la votació i
tocar-los el crostó, si es dóna el cas” –ens etziba un altre dels llibreters. Pel
que fa al posicionament dels col·lectius llibertaris entorn la cita electoral,
comenta: “Ens ha faltat iniciativa per defensar l'abstenció activa pel 9N, la
qual, per a mi, suposa una opció ideal: hem arribat força tard. És per això que
el concepte del No-Sí té un paper didàctic,; volem poder establir un diàleg amb
les que defensen el Si-Si i parlar del què és ser realment independent, que,
per a nosaltres, clarament no passa per la construcció d'un nou Estat. Respecte
la idea de votar el Sí-Sí per tal de desestabilitzar la societat i crear una
situació favorable als canvis... em fa pànic el fet que el nacionalisme en
pugui sortir reforçat.” La conversa ja ens fa veure que, dins l'anarquisme,
trobarem un gran ventall de posicionaments i matisos al voltant del que suposa
la consulta. Si mirem arreu del territori, veurem que hi ha un gran ventall de
col·lectius llibertaris que aposten per l'abstenció activa. S'hi posicionen
bona part de les assemblees llibertàries de les universitats catalanes, així
com moltes federacions locals de la CNT-AIT.
Entre l'abstenció i el vot tàctic
Malgrat que el posicionament clàssic de l'anarquisme
sobre les eleccions sempre ha sigut abstencionista i molt crític amb qualsevol
mecanisme que limiti la participació popular a la votació, també és una
realitat que moltes llibertàries, en determinades ocasions, han utilitzat les
urnes amb finalitats tàctiques. El procés consultiu del 9-N no ha estat una
excepció. El Grup de Reflexió per a la Autonomia (GRA), al costat d'altres
persones i col·lectius, ha articulat una declaració, plasmada al Manifest pel
No-Sí, en què exposa el rebuig frontal a què cap procés d'alliberament
col·lectiu a Catalunya passi per la creació d'un altre Estat. Les partidàries
del manifest, deixen la porta oberta tan a l'opció abstencionista, com al vot
pel No-Sí -que es considerarà nul, doncs la consulta no contempla la via de la
independència antiestatista- i, fins i tot, a la proposta de votar Sí-Sí com a
“mal menor per evitar el mal major que ens sembla el manteniment de l'statu quo
de l'Estat espanyol.”-comenta un membre del GRA (**).
Entre els col·lectius llibertaris que defensen el
Sí-Sí hi trobem l'Ateneu Llibertari de Reus i la secció local de la CGT del
Baix Camp. Des de l'Ateneu es prioritza aquest vot davant la possibilitat
–gairebé segura– que les paperetes que demanin el No-Sí esdevinguin nul·les.
Per a les anarcosindicalistes, es tracta d'un doble afirmatiu “per motius
tàctics, per seguir lluitant per un món sense opressors ni oprimits”.
Anem ara cap a Sants, un altre dels feus llibertaris
barcelonins. Allà ens trobem amb Oriol Rigola, activista i membre de Negres
Tempestes, veterà col·lectiu anarcoindependentista català: “El meu vot serà pel
Sí-Sí, ja que la meva opció política, que s'assimilaria al No-Sí, no està
representada en cap de les combinacions permeses. No obstant això, em veig en
la necessitat d'incidir en una acció que qüestiona l'statu quo que sempre he
qüestionat”. Rigola assegura que “aquells qui diuen ser els nostres governants
han quedat en evidència: els de Madrid, per continuar amb l'Una, Grande y
Libre, i els d'aquí per portar-nos d'un referèndum cap a una consulta i
finalment cap a una enquesta”. L'activista no veu pas, en el curs dels
esdeveniments, “res que no poguéssim esperar dels unionistes de CiU, Un altre
cop, haurà de ser la gent qui haurà de seguir amb el procés, més enllà del
diumenge. Només espero que les llibertàries hi puguem incidir, i així poder
arribar algun dia a una anhelada confederació de pobles lliures dels Països
Catalans” -conclou el membre de Negres Tempestes-.
X. Oural, que participa al Procés Embat, projecte que
“treballa per construir una organització política de caire llibertari que
permeti revitalitzar l'anarquisme social i organitzat a Catalunya”, també opina
per la Directa: “M'inclino per un Sí-Sí tàctic. Les llibertàries hem d'estar
atentes als moments de ruptura: tot el que suposa una escletxa en el poder de
l'Estat pot obrir una finestra d'oportunitat. Tot i que el procés estigui
dirigit -o s'intenti dirigir- des de les elits, no està tot collat, sempre hi
ha marges. I les llibertàries hauríem de ser allà, en aquests marges, per
facilitar o forçar trencaments amb les forces establertes”.
Per concloure, només recordar que, tradicionalment, el
moviment llibertari no ha vist amb massa bons ulls la intervenció de tropes o
forces de seguretat espanyoles en els afers polítics d'aquí. A hores d'ara,
encara no sabem si la imposició del govern de Madrid podria obligar a treure la
pols al fet diferencial català que, segons l'historiador Xavier Díez, no és
altre que l'antiautoritarisme i una certa avidesa per la insurrecció.
--
(*) Nota de la Redacció de TRAMUNTANA VERMELLA MAIL:
Cap persona d’aquesta redacció votarà en una enquesta
descafeïnada per la covardia de la burgesia nacional catalana, que amb el
pretext del Tribunal Constitucional espanyol, ens nega oficialment exercit el
dret d’autodeterminació nacional catalana amb la retirada de la consulta per
part del govern burgès de la Generalitat i a més deixarà que la seva policia
autonòmica tanqui els col·legis electorals sempre que jutjats i fiscalies així
ho determinin el diumenge 6-N.
--
(**) Nota de la gent de la campanya NO-SÍ
Si el referèndum del 9N s'arriba a realitzar, els
partidaris del No-Sí tenim diverses possibilitats d'acció:
Abstenció activa com a forma d'impugnar el referèndum.
L'abstenció activa ha estat històricament una forma d'impugnació dels fraus
“democràtics” i una manera d'expressar la voluntat conscient de no-cooperació
amb les pernicioses estructures de poder vigents. Com el seu nom indica,
aquesta opció implica que ens abstenim d'anar a votar i al mateix temps
realitzem alguna acció política, individual o col·lectivament, relacionada amb
l'afer de la votació o amb el propi procediment implicat. Així doncs, si optem
per abstenir-nos activament, durant la jornada del 9N i els dies del voltant
serà escaient dur a terme algunes accions polítiques que poden tenir moltíssima
més transcendència positiva i efectivitat emancipadora que qualsevol forma de
vot; heus aquí alguns suggeriments: convocar una trobada d'investigació i
reflexió col·lectiva sobre aquests afers amb els nostres amics, companys i/o
familiars; difondre aquest manifest i altres textos relacionats en paper i/o
digitalment; crear un grup d'estudi per aprendre col·lectivament sobre formes
sociopolítiques alternatives a l'Estat; fer una donació a alguna organització o
iniciativa que estigui operant a favor de la via revolucionària per a
l'emancipació dels pobles; etc. Naturalment, totes aquestes accions no només
resulten escaients en el marc de l'abstenció activa, sinó que també poden ser
realitzades, i és desitjable que així sigui, per part de persones que escullen
adoptar alguna de les altres opcions que figuren a continuació. Vot No-Sí
encara que no sigui validat. Podem escriure clarament un No-Sí a la papereta,
encara que sigui considerat vot nul. Aquesta és una manera de participar en el
referèndum, mostrant d'aquesta manera la nostra implicació política en els
afers de Catalunya, però expressant que no combreguem amb cap de les opcions
donades. Es tracta de votar en consonància amb allò que considerem idoni encara
que el sistema oligàrquic establert ens digui que aquesta opció no té cabuda.
Vot Sí-Sí com a mal menor. També ens podem decantar
per votar Sí-Sí però amb una actitud i una consciència radicalment diferent
d'aquella que promouen les elits catalanes independentistes i els mitjans
periodístics al seu servei. Es tracta de votar Sí-Sí per expressar que, dins de
les opcions que les elits han deixat al nostre abast en aquest referèndum,
totes elles negatives, considerem que la constitució d'un Estat català pot ser
menys negativa que el manteniment de Catalunya dins dels auspicis de l'Estat
espanyol. Votar Sí-Sí com a mal menor implica que en realitat advoquem pel
No-Sí i, per tant, és aquesta l'opció que volem defensar públicament sempre que
puguem, és aquesta la via política a la que volem consagrar la nostra energia
política; no ens fa cap il·lusió un Estat català i no pensem que cap Estat
mereixi un recolzament entusiasta per part del poble, però tanmateix, donades
les circumstàncies, votem de forma possibilista per evitar el mal major que ens
sembla el manteniment del statu quo de l'Estat espanyol.
Si la prohibició de dur a terme el referèndum per part
de l'Estat espanyol dona lloc a que aquest sigui realitzat auto-organitzadament
mitjançant la desobediència, emplacem a tots els grups locals que posin les
urnes a incloure per ells mateixos l'opció del No-Sí entre les paperetes i a
donar-li la visibilitat deguda. Així mateix, suggerim que, en la mesura del
possible, les urnes esdevinguin un punt de trobada i de deliberació política en
el qual es consideri la construcció progressiva d'Assemblees Populars com a
forma d'exercir, de forma genuïna, plena i efectiva, el dret a decidir sobre
tot allò que ens concerneix.
Llegir més: [http://www.no-si.cat/]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada