L’enganyifa de l’espot de l’ANC amb Artur Mas i Puig Antic junts

El 1973 la burgesia catalana ens va declarar gàngsters de Barcelona. 

Ara ens declara Pares de la Pàtria.

[Barcelona, 05/11/2014] 

Aquest migdia amb uns companys comentàvem la indignació entre tothom que coneix la realitat històrica d’un grup juvenil de comunistes consellistes amb alguns comunistes llibertaris que durant els anys 1971 i 1972 s’havia format entre militants revolucionaris del Barcelonès i de Tolosa de Llenguadoc, un grup sense nom que finalment va signar documents i fulls volants amb el nom MIL. Aquest grup fugia de l’esquema històric caduc de l’antifranquisme per defensar la coherència entre la teoria i l’acció, una cosa difícil d’aconseguir a causa de les contradiccions militants i tàctiques en el dia a dia de l’estratègia de transformació social per abolir les classes socials, el treball assalariat i el regne de la Mercaderia. Aquest grup havia superat antics conceptes de l’extrema esquerra del Capital, una extrema esquerra que s’havia posat de moda l’any 1968 i que ara torna a escena amb formes com ara CUP, Podem o Guanyem.

El 1973 la burgesia catalana ens va declarar gàngsters de Barcelona, no solament el MIL, tothom que defensava liquidar el sistema capitalista en comptes de canviar el franquisme per una dictadura democràtica burgesa, la que patim des de la Segona Restauració Borbònica. Ara, la mateixa burgesia, per mitjà d’un espot polític, ens declara Pares de la Pàtria. Ens explicarem. Hi ha una enganyifa en l’espot de l’ANC amb Artur Mas i Puig Antic junts. De cap manera perdonarem la Generalitat burgesa, que representa Artur Mas, o la plataforma jerarquitzada interclassista de disseny imperialista occidental que intenta raptar el moviment d’alliberament nacional català sense cap mena de contingut socialista revolucionari contra el domini del Capital, parlem de l’ANC,d’apropiar-se de la mort del company comunista llibertari consellista Salvador Puig Antich.

L'ANC, interclassista, es reclama d'una altra plataforma enemiga de la revolució proletària: l'Assemblea de Catalunya, d'en Pujol i el carrillisme català (El Gutí).

Sóc el testimoni del que va passar entre octubre de 1973 i el març de 1974, ja que el Comitè Solidaritat Presos MIL va decidir que personalment anés a les reunions de la Permanent de l'Assemblea de Catalunya, com observador del Comitè i informador de la nostra campanya pro presos MIL davant el perill de tres penes de mort (Salvador, Oriol i Pons Llobet), que finalment va ser la del company Salvador, encara que el company Oriol va morir el 1976 en el decurs de la fuga de Segòvia.

L'Assemblea de Catalunya no va fer cap convocatòria. El PSUC se'n fotia dels sabotatges del Comitè (després afer OLLA). Solament, el grup de No Alineats (Xirinacs, mossèn Dalmau, l'oncle Felip Solé Sabarís dels germans Solé Sugranyes, l'amic i bon company Damià Escudé, entre altres) ajudava des de l'Assemblea. Finalment, l'Assemblea va enviar una petició al papa de Roma per mitjà del bisbat de Barcelona i l'abat de Montserrat, al darrer moment, quan Salvador estava a punt de ser garrotat.

Des de l'esquerra independentista (PSAN, FNC i IPC) i els armats (EPOCA i FAC), igual que els grups trotskistes (LCR, LC, PORE i altres), el PCE(M-L)-FRAP, PCE(I/Línia Proletària), MCE i sobretot la OMLE es van moure i van fer accions. Ningú més.  

A nivell llibertari, puc afirmar que unes quatre mil persones de Catalunya varen col·labora amb molt risc personal en la difusió de documents del Comitè de Solidaritat Presos MIL i en accions de sabotatge per intentar salvar la vida del company Salvador.

Un membre del Comitè de Solidaritat Presos MIL (1973-1974) i de la Coordinadora de Solidaritat Llibertària amb el MIL