 |
| urna esbotzada pels feixistes a Girona |
El jove, de vint-i-quatre anys, explica els fets a
VilaWeb
[Vilaweb 11/11/2014]
Cinc individus, entre vint-i-un any i trenta-quatre,
van decidir que volien rebentar la votació del 9 de novembre a l'Escola
d'Hostaleria de Girona. No se'n van sortir, perquè aquell dia van topar amb un
ex-jugador de rugbi del GEiEG, de vint-i-quatre anys, i amb la fermesa dels
voluntaris que hi havia en aquell punt de votació. No es tractava, com vam
informar diversos mitjans, inclòs VilaWeb, d'un equip sencer de rugbi. N'hi va
haver prou amb aquest jove de vint-i-quatre anys, que ha hagut de deixar la
pràctica del rugbi per una lesió, i la gent que hi havia allà per parar-los els
peus.
VilaWeb ha parlat amb aquest jove, que s'estima més no
dir el seu nom. És el que apareix en la primera fotografia que acompanya aquest
article, la que ha fet la volta a la xarxa: s'hi veu com un dels esvalotadors,
que sembla que plori, és reduït pel jugador de rugbi.
Així explica com va anar tot plegat:
'Jo en aquell
moment era a fora, fent cua per votar, i em van explicar que hi havia entrat
tots cinc. Van intentar agafar una urna. Quatre van sortir pel pati que hi ha
darrere, que dóna al carrer de Bernat Boades i el cinquè va tornar a sortir per
on havia entrat. I era allà on ens trobàvem, fent cua. Quan va baixar les
escales, el vaig agafar, el vaig separar uns quants metres de la porta
d'entrada i vam esperar tranquil·lament que vinguessin els mossos.'
—Què et va fer intervenir i aturar els esvalotadors?
—Jo feia cua, vaig sentir els crits i m'hi vaig
trobar.
—I vas decidir d'aturar-los.
—Això no es decideix, t'hi trobes. Vaig veure passar
un noi, el vaig separar i ja està.
—Sí, home, no deu ser tan fàcil. N'hi ha que haurien
arrencat a córrer.
—No, tothom es va comportar molt bé, malgrat la
sorpresa.
—No vas tenir por?
—No, calma i tranquil·litat.
—No et vas fer pas mal?
—No. Pel que vaig veure en un altra banda sí que hi va
haver cops de puny. Però en el meu cas, me'l vaig endur tres metres a un costat.
—En aquella foto en què l'agafes sembla que aquell
individu plori.
—Sí, ho sembla. Però jo no recordo que es posés a
plorar. Se li devien posar els ulls vermells.
—Us vau dir res?
—Vam parlar un moment, i em va dir que ell no volia
fer mal a ningú, que només volia boicotar l'acte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada