Nord-est Llibertari: La Interpol ordena la detenció dels ministres franquistes Martín Villa i Utrera Molina

dimecres, 12 de novembre del 2014

La Interpol ordena la detenció dels ministres franquistes Martín Villa i Utrera Molina

Seran detinguts si surten de l'Estat espanyol

[Vilaweb 12/01/2014]

Rodolfo Martín Villa i José Utrera Molina

La secció argentina de la Interpol ha traslladat a la secció espanyola l'ordre de detenció de dinou responsables de la repressió franquista, entre els quals hi ha els ex ministres Rodolfo Martín Villa i José Utrera Molina. Són encausats des del 30 d'octubre per la jutgessa argentina María Servini de Cubría, que dirigeix la investigació dels crims durant la dictadura. No sembla gens probable que la policia espanyola els detingui, però l'ordre obliga a arrestar-los tan bon punt surtin de l'estat espanyol.

La Interpol argentina ha comunicat a la jutgessa argentina la petició de detenció enviada a l'Estat espanyol i ha demanat tant a la magistrada com a les autoritats espanyoles totes les dades personals possibles dels investigats, perquè totes les policies del món puguin identificar-los amb la màxima facilitat possible si sortissin de l'Estat espanyol.

Segons la coordinadora de suport a la querella argentina contra els responsables franquistes, CEAQUA, la Interpol demana al jutjat que li faciliti tota la informació i les dades d'identificació personal que tingui per a emetre l'ordre de captura internacional.

Martín Villa va ser diputat a les corts espanyoles a partir del 1961 i governador civil de Barcelona entre el 1974 i el 1976. També va ser ministre amb la UCD d'Adolfo Suárez. Molina, sogre d'Alberto Ruiz Gallardón, és vinculat amb la sentència d'execució de Salvador Puig Antich.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...