“Hem rebut amenaces de mort”. Entrevista a Carles Massagué, delegat sindical d'A. J. Ruz

Ariet ha parlat amb Carles Massagué, delegat sindical de CCOO a l’empresa, sobre les reivindicacions dels treballadors d'A. J. Ruz i les amenaces que estan rebent

DIRECTA 17/11/2014   

Pere Fuster i Rubèn Carraco   

Ara per ara, el conflicte a l’empresa A. J. Ruz sembla lluny de resoldre’s. Els vaguistes han denunciat l’empresa per acomiadament nul, per amenaces i per vulneració del dret de vaga. L’empresa, per la seva banda, es nega a negociar i ni tan sols es va presentar a una reunió al Centre de Mediació, Arbitratge i Conciliació de la Generalitat. 

Després de l’acció de divendres, la plantilla espera que l’administració catalana s’impliqui en el conflicte i obligui A. J. Ruz a asseure’s a la taula de negociacions. Carles Massagué, delegat sindical de CCOO a l’empresa, que es mostra ferm en la protesta, afirmava: “Seguirem lluitant, al carrer, per més que plogui o faci fred”.  

-. Ja fa un mes que esteu en vaga indefinida. Com aneu d’ànims? 

-. Ens animem entre nosaltres, no ens anima ni l’administració, ni l’empresa. Tirem endavant per nosaltres, per la gent que estem avui aquí, per les famílies, pels amics.  

-. Què ha fet l’empresa perquè hàgiu decidit d’encadenar-vos a la Generalitat? 

-. L’empresa ens insulta, ens amenaça, es riu de nosaltres i ens roba descaradament. Diuen que l’administració està de la seva part i que nosaltres ja ens cansarem.  

-. Hem sentit a parlar d’amenaces de mort. Això és cert? 

-. Moltíssimes. Tant jo com el meu company hem rebut amenaces de mort. A ell li van dir: “Quan acabi la vaga et mataré a tu i a la teva família”. Això va passar a primera hora del matí. A la tarda vam anar a la comissaria i vam presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra. 

 

-. Quin paper estan jugant les administracions en tot plegat? 

-. Ells són molt fins. T’escolten, et diuen que t’entenen i que parlaran amb l’empresa, però un cop has marxat pensen: “Caram, tenim una empresa que ens fa els serveis més barats!”. Clar, és una empresa que rebenta preus a costa del treballador. 

En la majoria dels casos l’administració se’n renta les mans. Amb aquesta acció d’avui reclamem que s’hi impliqui. Tractar residus és car. Si A. J. Ruz pot rebentar un 30% el preu, és perquè no reuneix les condicions necessàries per fer-ho correctament i perquè explota els seus treballadors. Dos i dos són quatre, no cal ser gaire llest per saber-ho, això. Ara, com que a l’administració li surten els números, s’acomoda a aquesta situació.  

-. I a partir d’ara, què?  

 -. Seguirem lluitant, al carrer, plogui o faci fred, amb l’ajuda de les companyes de CCOO i de la premsa, amb l’ajuda de la gent del poble, d’amigues i familiars, amb la passivitat de l’administració i l’empresa en contra. Seguirem resistint. Fins quan? Jo penso que ens menjarem allà els torrons. Mentre tinguem la bona gent de la nostra banda, seguirem. Volem recuperar els drets que els nostres pares van aconseguir amb molt d’esforç, i fins i tot amb sang, i que ara ens estan traient a còpia de decrets-llei. Això s’ha d’acabar.