Els responsables de la repressió franquista, més a prop de ser jutjats

Martín Villa, segon per la dreta, un dels denunciats

L'advocat de la querella argentina, optimista arran de la decisió de la jutgessa d'ordenar la detenció de ministres, jutges i policia franquista 

[Vilaweb 04/10/2014]  

La jutgessa argentina María Servini de Cubría va dictar a final de la setmana passada una ordre internacional de detenció contra una vintena d'individus per vincles amb actes criminals comesos durant la dictadura franquista. Entre aquests, els ex-ministres Rodolfo Martín Villa i José Utrera Molina. Un dels advocats impulsors de la querella contra els crims del franquisme, Carlos Slepoy, destaca a VilaWeb la importància de la decisió de la jutgessa: 'És un pas més i molt transcendental en aquest procés. És molt important perquè és una mesura adreçada contra els màxims responsables de la repressió.'  

Slepoy explica aquesta transcendència: 'En primer lloc, per la decisió d'encausar individus que ocupen un espectre ampli d'allò que va ser la repressió franquista.' Entre els vint encausats hi ha ministres implicats en afusellaments, com els esmentats Martín Villa i Utrera Molina: el primer (diputat el 1961 i governador civil de Barcelona entre el 1974 i el 1976), implicat en la matança de Vitòria del 1976; el segon (sogre d'Alberto Ruiz Gallardón) convalidador de la pena de mort a Salvador Puig Antich. També hi ha jutges, encausats per haver redactat i signat sentències de mort, com és el cas de Carlos Rey, advocat d'Alícia Sánchez-Camacho. D'una altra banda, han estat encausats diversos torturadors, la majoria dels quals policies, i també un metge.  

'Això dóna una idea de la profunditat de la mesura', valora Slepoy, que destaca que una de les conseqüències de la decisió de la jutgessa és que desmenteix l'Audiència Nacional espanyola. Quan l'Audiència es va haver de pronunciar sobre Antonio González Pacheco ('Billy el Niño') i Jesús Muñecas, va dir que eren casos de tortura aïllats, de manera que no es podien considerar crims contra la humanitat i, per tant, els delictes havien prescrit. 'Nosaltres diem –aclareix- que això és un mapa de la repressió que demostra un pla sistemàtic de repressió generalitzat, d'atac a la població civil durant el qual es van cometre tots aquests delictes. En aquest punt creiem que la resolució té un valor molt important.'  

Ara que la jutgessa ha ordenat les detencions, el Govern argentí sol·licitarà l'extradició dels encausats. Serà el Ministeri de Justícia espanyol i, si no, el consell de ministres, que decidirà si traslladen aquesta petició a la justícia o no. 'Si no els hi traslladen, no hi hauria res més a fer, perquè és una potestat que té el govern en casos singulars, però aleshores vulneraria clarament la idea que en cas de crims contra la humanitat el deure és extradir o bé jutjar dins el propi país. Això seria objecte de denúncia i, fos com fos, l'ordre internacional de detenció es mantindria vigent', explica l'advocat.

En cas que el govern espanyol traslladés a la justícia -com va fer amb 'Billy el Niño' i amb Muñecas-, l'Audiència espanyola determinaria judicialment si extradir els encausats. 'Això donaria lloc a una vintena de procediments diferents, que anirien a parar al jutge d'instrucció de guàrdia i aquest hauria de prendre la decisió de cridar-los a declarar i demanar-los si acceptaven de ser extradits. 

Òbviament dirien que no', diu Slepoy. Aleshores el jutge hauria de prendre alguna mesura cautelar per impedir una possible fugida. En el cas de 'Billy el Niño' i Muñecas, tot i que els querellants van demanar presó, el jutge finalment va decidir de retirar-los el passaport i obligar-los a presentar-se al jutjat periòdicament. Completat el tràmit, el jutge d'instrucció ho elevarà a una de les seccions penals de l'Audiència espanyola, que serà el tribunal encarregat de fer la vista pública i resoldre la qüestió. En tot cas, l'última paraula la tindrà el govern espanyol. 

Carlos Slepoy destaca que l'èxit de l'extradició dependrà en bona part de les exigències socials i les pressions. Fins ara el Govern espanyol no ha fet sinó posar través al procés engegat a l'Argentina, el primer que investiga els crims del franquisme. 'Temps enrere, es demanaven constantment processos d'extradició a l'Argentina, que els rebutjava. Fins que finalment es va acabar la impunitat a l'Argentina', recorda l'advocat. L'objectiu últim dels querellants -diu- és que passi això mateix a l'estat espanyol, de manera que s'hi acabin investigant els crims del franquisme, cosa que fins ara ha estat impossible. Slepoy és optimista: creu que ha augmentat la pressió i que actualment hi ha molts jutges desitjosos d'investigar els fets.