 |
| L'actual seu del Foment del Treball, antiga Casa CNT-FAI |
El Fòrum Pont Aeri, la Comissió Trilateral, el Círculo
Ecuestre, Foment del Treball o el Cercle d'Economia són els principals poders
econòmics que s'oposen a la independència de Catalunya
[Font: El Crític Cat]
El Fòrum Pont Aeri, la Comissió Trilateral, el Círculo
Ecuestre, Foment del Treball o el Cercle d'Economia són els principals poders
econòmics que s'oposen a la independència de Catalunya. En els últims mesos,
han pressionat de valent –sobretot a CiU– perquè hi hagués una reculada en la
consulta del 9-N. Aquest reportatge, avançament de la revista PROCÉS, és una
guia sobre els principals 'lobbys' que s'oposen al sobiranisme: qui els
impulsa? Qui en forma part? Quins són els seus objectius?
La substitució de la consulta del 9-N per un procés
participatiu ha suposat un trencament de la unitat política sobiranista.
L’actual Govern d’Artur Mas ha preferit no saltar-se, de moment, la legalitat
espanyola. La frenada arriba després de la suspensió de la convocatòria de la
consulta per part del Tribunal Constitucional i de la reiterada negativa de
l’Executiu estatal a negociar res. Però, més enllà de la política, la decisió
de CiU arriba després de tot un seguit de pressions i amenaces provinents dels
lobbys de la gran empresa catalana i espanyola. Exponents de les principals
corporacions amb seu al Principat han expressat en els últims mesos en públic i
en privat el seu rebuig al procés independentista a mesura que s’ha anat
accelerant, han advertit de les conseqüències nefastes que, al seu parer,
tindria la secessió i han apel·lat a un diàleg des de dalt -bàsicament entre
governs- per trobar una sortida que no perjudiqui els seus interessos
econòmics.
El Fòrum Pont Aeri, la patronal Foment del Treball,
l’elitista Círculo Ecuestre, el Cercle d’Economia o la internacional Comissió
Trilateral són alguns dels grups de pressió que rebutgen la independència i
que, amb més o menys intensitat, s’han oposat a la consulta del 9-N. Ja sigui a
través d’esdeveniments públics o amb reunions privades allunyades del focus
mediàtic, fa mesos que utilitzen la seva influència per desactivar un procés
que no compta amb el suport de les elits econòmiques del Principat. Tot i això,
el dret a decidir sí que ha rebut l’aval de la majoria de l’empresariat,
bàsicament format per companyies petites i mitjanes, organitzats en entitats
com la Pimec, la Cecot o la Cambra de Comerç.
“Les elits del país no han de pretendre canviar el
curs de la història, sinó que han de canalitzar aquest moviment de base. No es
tracta de frenar ni d’aturar, sinó de fer que surti bé.” La frase no és de cap
dirigent d’ERC, d’ICV ni de la CUP. La va pronunciar Artur Mas a l’octubre de
2013 en la inauguració de la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Mas,
que teòricament ha de conèixer amb profunditat les elits catalanes, sap de primera
mà com alguns empresaris porten gairebé dos anys demanant “diàleg”, “prudència”
i “seny” en vista de la possibilitat d’un procés d’independència. Al març del
2011, Artur Mas va ser justament el primer convidat als sopars discrets del
Fòrum Pont Aeri que reuneix la crème de la crème de l’empresariat de Madrid i
de Barcelona. Aleshores CiU tenia un pacte amb el PP per governar la
Generalitat.
Les ‘amenaces’ del president de Planeta
José Manuel Lara (Planeta), Isidre Fainé (Caixabank),
Josep Lluís Bonet (Freixenet) o Josep Oliu (Banc Sabadell) són el paradigma
d’elit corporativa catalana contrària a la independència. Tots ells encapçalen
grans grups transnacionals amb seu al Principat -Planeta va facturar 1.650
milions el 2012 i Freixenet va arribar als 527 l’any passat, mentre que
Caixabank en va guanyar més de 500 i el Sabadell 250 el 2013- i formen part
d’organitzacions que apleguen empresaris d’arreu de l’Estat, on concentren una
part significativa del negoci. La setmana passada, aprofitant la roda de premsa
prèvia a la concessió del premi Planeta, el president del hòlding editorial i
mediàtic José Manuel Lara va reiterar la seva intenció de traslladar una part
del grup fora de Catalunya si hi ha independència. Segons ell, les empreses es
veuran obligades a “prendre tot tipus de mesures” en cas que els polítics
“creïn problemes”, en al·lusió al procés sobiranista. També va reclamar
“diàleg” a totes les parts. Lara és membre del Pont Aeri, de l’Institut de
l’Empresa Familiar (IEF) i del Consejo Empresarial para la Competitividad –que
reuneix algunes de les grans corporacions estatals.
Isidre Fainé, el factòtum de La Caixa, és menys
procliu a fer declaracions que Lara, però manté la mateixa posició. “Confio
plenament en la capacitat de diàleg dels líders polítics i de buscar el millor
per al conjunt dels ciutadans dins del marc de la llei, i com que aquestes
coses es poden donar, no contemplo cap altra cosa”, va assegurar al gener
durant la presentació dels resultats anuals de la principal entitat financera
del país. Fainé, a més, és president de la Confederació Espanyola de Caixes
d’Estalvis, la CECA.
Josep Oliu, del Banc Sabadell, també ha comentat que
l’entitat financera que presideix “no contempla la independència” en cap dels
escenaris possibles. El president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, que forma
part del Foro de Marcas Renombradas Españolas i de l’IEF, ja va manifestar al
juliol en una entrevista a TV3 que no s’havia “preocupat de pensar coses” que
no passarien, amb referència a la secessió. Mesos abans, havia declarat dins
d’un reportatge de The New York Times sobre els dubtes de l’alt empresariat
català contra la independència que “Catalunya és una part fonamental d’Espanya
i així hauria de continuar”.
La confessió de Mas a la Trilateral
La marxa enrere al voltant del 9-N no hauria d’haver
agafat per sorpresa aquests sectors de l’alt empresariat català. El mateix
Artur Mas va manifestar al juliol que no se saltaria la legalitat i que la
sortida del bloqueig de la consulta serien unes eleccions. Ho va fer en una
trobada amb representants de la Comissió Trilateral, de la qual va informar en
aquell moment el diari La Vanguardia. A la reunió van assistir-hi els catalans
Ferran Rodés (Havas Media i president de l’editora del diari Ara) i Esther
Giménez-Salinas, consellera del Banc Santander i exrectora de la Universitat Ramon
Llull; a més d’Alfonso Cortina, expresident de Repsol; Antonio Garrigues
Walker, president del bufet Garrigues; Pedro Miguel Echenique, conseller del
Govern basc en l’etapa de Garaikoetxea; Ignacio Polanco, president d’El País; i
Emilio Ybarra, expresident del BBVA.
Més públics i matisats són els posicionaments del
Cercle d’Economia i de Foment del Treball. També refusaven la consulta del 9-N,
però alhora esgrimeixen la necessitat de reformes constitucionals per augmentar
l’autogovern català o reduir el dèficit fiscal. Al maig, l’actual president del
Cercle, Antón Costas, que va substituir en la presidència l’exministre del PP
Josep Piqué, va aprofitar les ja tradicionals jornades d’economia de Sitges per
advocar pel “diàleg” entre Mas i Rajoy. De la seva banda, Joaquim Gay de
Montellà, president de la principal patronal del Principat, defensa el mateix
que Costas i ha proposat que es reconegui Catalunya com a nació, competències
plenes de la Generalitat en llengua i cultura, un pacte fiscal perquè l’Executiu
autonòmic recapti i gestioni tots els tributs mitjançant una Agència Tributària
pròpia i plena capacitat per a l’organització local. Dins de Foment, però, hi
ha certa divisió i algunes informacions apunten que empresaris sobiranistes
preparen una candidatura per a les eleccions que la patronal celebrarà al
desembre.
La petita mitjana i empresa, a favor del dret a
decidir
Ara bé, ni de bon tros tota la burgesia catalana ni
tot
l’empresariat refusa el procés. Víctor Grífols, president del grup
d’hemoderivats i serveis hospitalaris que porta el seu cognom, que forma part
de l’Ibex-35 i que va facturar 1.600 milions l’any passat, ha defensat
explícitament el dret a decidir, tot i que no la independència, i al juny va
afirmar que la consulta del 9 de novembre s’havia de fer “amb dignitat”. A
finals del 2012, les patronals Pimec i Cecot, que agrupen bàsicament empreses
petites i mitjanes, van coincidir a publicar sondejos entre els seus associats
en els quals el suport a l’Estat propi era majoritari: un 66,8% pel sí a
l’enquesta de la Pimec i un 53% pel sí a la de la patronal vallesana. L’opció
independentista perdia força en les companyies més grans, amb només un 38% de
suport de les associades a la Cecot amb més de 100 treballadors, i entre les de
la Pimec que tenen més d’un 30% de vendes a la resta de l’Estat espanyol (55%).
La Pimec i la Cecot són dues de la quinzena
d’organitzacions patronals que el 8 de maig van avalar el 9-N amb la signatura
del Manifest del Far. Les xifres desmunten el mite de l’empresariat com a bloc
contrari al sobiranisme. Segons el politòleg Marc Sanjaume, aquesta imatge es manté
perquè el gran empresari que s’oposa al procés “disposa de molts més mitjans de
comunicació afins per fer campanya contra la independència”. Sanjaume, un dels
autors del bloc de política El pati descobert i actualment investigador
postdoctoral a la Universitat del Quebec a Mont-real, admet que tradicionalment
la “burgesia s’ha associat amb l’estratègia proteccionista i autonomista més
que no pas amb el secessionisme” i que l’empresariat “és prudent a l’hora de
plantejar aquestes qüestions perquè té aversió al risc”.
Guia dels ‘lobbies’ econòmics que s’oposen a
la independència
-. Fòrum Pont Aeri. Fundació: 2011
Metodologia: aplega 40 grans empresaris de Barcelona i
de Madrid. Realitzen sopars discrets amb polítics d’alt nivell. Fins ara hi han
participat Mariano Rajoy, Artur Mas, Esperanza Aguirre, Soraya Sáenz de
Santamaría o Luis de Guindos. L’últim sopar, el van fer al juny passat i, per
tant, en els pròxims dies els toca reunir-se de nou. Rajoy va ser el convidat
d’honor a sopar just quatre dies després de la Diada del 2011, en un sopar a la
casa del comte de Godó, editor de La Vanguardia, a Barcelona.
Qui en forma part? Salvador Alemany (Abertis), César
Alierta (Telefónica), Isak Andic (Mango), Javier Godó (Grup Godó), Emilio
Cuatrecasas (Cuatrecasas), Juan Miguel Villar Mir (OHL), Antoni Brufau
(Repsol), Antonio Catalán (AC Hoteles), Joaquim Gay de Montellà (Foment del
Treball), Luis Conde (Seeliger & Conde), José Manuel Entrecanales
(Acciona), Josep Oliu (Banc Sabadell), Florentino Pérez (ACS), Ángel Simón
(Agbar), Borja Prado (Endesa) i Marc Puig (Puig), entre d’altres. Cada sopar té
un empresari com a amfitrió. Només els més poderosos entre els poderosos n’han
hostatjat un a casa seva o a la seu de les seves empreses.
Posició sobre la consulta: és clarament contrari a la
independència i a la consulta, té un paper actiu per desactivar el procés
sobiranista. L’objectiu del grup, segons diuen oficialment, és “debatre amb
líders polítics i empresarials, intercanviar vivències, analitzar situacions
d’interès general i proposar solucions”.
-. Foro Almagro. Fundació: 2013
Metodologia: reuneix empresaris, professionals i també
polítics de Catalunya, de Madrid i d’altres parts de l’Estat espanyol. En les
trobades només hi participen els seus membres amb l’objectiu de compartir
preocupacions i estratègies.
Qui forma part? Impulsat per l’advocat Emilio
Cuatrecasas, fins fa pocs mesos president del bufet Cuatrecasas Gonçalves
Pereira, imputat per un presumpte delicte de frau fiscal. A més, també en
formen part el cercatalents Luis Conde; l’expresidenta de la Comunitat de
Madrid i encara principal dirigent del PP en aquell territori, Esperanza
Aguirre; el president d’Agrolimen, Artur Carulla, i Rafael Villaseca, conseller
delegat de Gas Natural.
Posició sobre la consulta: clarament contrari a la
independència. De fet, el problema català va ser la principal raó de l’aparició
d’un grup de pressió que representa una elit minoritària.
-.Cercle d’Economia. Fundació: 1958
Metodologia: és un espai de debat de l’elit
empresarial, econòmica i política del Principat. Vinculat tradicionalment a la
burgesia nostrada, cada maig celebra una trobada a Sitges on participen alguns
dels principals càrrecs polítics de l’Estat i de Catalunya.
Qui en forma part? El president actual és l’economista
Antón Costas, mentre que a la Junta també hi ha Josep Oliu (Banc Sabadell) i
Artur Carulla (Agrolimen), com a vicepresidents; i l’historiador Joan B. Culla,
José Manuel Lara (Planeta), l’exministre Josep Piqué o el notari Juan-José
López Burniol com a vocals, entre d’altres.
Posició sobre la consulta: tot i que entre els seus
integrants hi ha partidaris de la consulta, oficialment la rebutja amb
l’argument que “no és legal ni acordada” i advoca pel diàleg -des de dalt,
entre Artur Mas i Mariano Rajoy- i per una reforma constitucional que reconegui
les especificitats de Catalunya, en blindi les competències i suposi una
millora en matèria de finançament.
-.Foment del Treball. Fundació: segle XVII
Tot i que
va adoptar el nom actual el 1889 Metodologia:
tradicional bastió de la burgesia, és la gran patronal catalana i aplega des de
grans empreses fins a organitzacions sectorials o territorials del Principat.
Qui en forma part? L’actual president és Joaquim Gay
de Montellà i com a vicepresidents hi ha l’empresari hoteler Joan Gaspart i
diversos representants de patronals territorials o sectorials. A la direcció
també hi ha representants de grans corporacions.
Posició sobre la consulta: a través del seu president,
Foment és un dels màxims exponents de la tercera via. Aposta per un acord entre
els governs català i espanyol que reconegui Catalunya com a nació, plenes
competències en llengua i cultura, pacte fiscal similar al concert econòmic i
plena capacitat per a l’organització local. Dins de Foment hi ha empresaris
sobiranistes amb aspiracions de presentar candidatura pròpia.
-.Círculo Ecuestre. Fundació: 1856
Metodologia: exclusiu club de la burgesia barcelonina
més elitista i conservadora. Organitza nombrosos esdeveniments cada any amb la
presència de destacades personalitats polítiques, econòmiques o empresarials.
Qui en forma part? L’actual president és el financer
Borja García-Nieto Portabella (Riva y García) i a la Junta també hi ha Sergi
Ferrer-Salat, Miguel Suqué Mateu (Castell de Peralada), Liliana Godia, Mar
Raventós (Codorniu) o Joan Maria Nin, fins fa alguns mesos el número dos de La
Caixa.
Posició sobre la consulta: contrari a la independència.
El seu president, considerat una persona propera al PP, ha mostrat en diverses
ocasions la seva oposició al sobiranisme català i s’ha mostrat partidari de
mantenir l’statu quo actual. Ho va explicitar Borja García-Nieto en un discurs
durant la Convenció del Partit Popular a Catalunya celebrada al febrer passat
amb participació d’empresaris com Bonet (Freixenet).
-. Comissió Trilateral. Fundació: 1973
Metodologia: organització internacional creada per David
Rockefeller, aplega personalitats destacades dels negocis i de l’economia dels
Estats Units, d’Europa i del Japó. Celebra reunions periòdiques i és una clara
defensora del capitalisme més desregulat.
Qui en forma part? Entre els seus integrants hi ha
representants estatals. L’actual president de l’àrea europea de la Trilateral
és Jean-Claude Trichet, que va estar vuit anys (2003-2011) al capdavant del
Banc Central Europeu (BCE).
Posició sobre la consulta: contrària a la
independència. Diversos representants a l’Estat de la Trilateral van reunir-se
al juliol amb Artur Mas al Palau de la Generalitat per exposar-li una mena de
proposta confederal com a alternativa a la consulta del 9-N.
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada