La suspensió del procés participatiu del nou 9-N per part
del Tribunal Constitucional desencadena una allau de demandes de la societat
civil per evitar que la Generalitat faci un pas enrere.
La Generalitat demandarà el Govern espanyol al Tribunal
Suprem.
Societat Civil Catalana no està preocupada en absolut perquè
el món vegi imatges de col·legis de votació tancats el diumenge 9 de
novembre
Societat Civil Catalana (SCC) no preveu "cap alteració
de l'ordre públic" durant el 9-N perquè considera que els Mossos
d'Esquadra "compliran la llei".
[04/11/2014]
Després de la suspensió del Tribunal Constitucional espanyol
de la votació del 9 de novembre, s'ha convocat a través de les xarxes socials,
un repic d'atuells aquest dimarts a les 22:00h. Amb l'etiqueta #cassolada, la
crida ha començat a córrer per Twitter, demanant a la ciutadania que faci
soroll des del carrer o des dels balcons per protestar contra l'acció del TC.
Una formació política que ha promogut la iniciativa ha estat la CUP.
Les últimes hores, especialment després que s'hagi anunciat
el veto del Tribunal Constitucional al procés participatiu del 9N, diverses
entitats adherides al Pacte Nacional pel Dret a Decidir han rebutjat que la
societat civil sigui qui agafi el timó de la consulta. El pla C del Govern de
la Generalitat, que fou anunciat per primer cop als partits del bloc
sobiranista durant la reunió celebrada al Palau de la Generalitat el passat 4
d'octubre, i que formava part del full de ruta secret per arribar a posar les
urnes i les paperetes, no és compartit per una part significativa de la
societat civil catalana. En un comunicat emès aquest migdia per Ara o Mai,
Cadci, Catalunya diu prou, Confederació Sindical Catalana-Intersindical,
Fundació Francesc Macià i Moviment de Cultura Popular 'El Sotrac', demanen a
Artur Mas que arribi fins al final amb el seu “compromís adquirit”. En aquest
sentit també li diuen que “no acati la suspensió del Tribunal Constitucional ni
cedeixi a tercers la responsabilitat del 9N”.
A aquestes veus se suma la posició de la CUP, que exigeixen que es
mantingui el compromís de la Generalitat de posar les urnes, si cal amb
desobediència. ERC també és favorable a aquest escenari, però sense emprar la
paraula desobediència. En el mateix sentit ja es va expressar la setmana
passada l'Assemblea Nacional Catalana, en un multitudinari acte celebrat a la
plaça de Catalunya de Barcelona. És per això que la reunió extraordinària del
Pacte Nacional pel Dret a Decidir convocada per aquest divendres dia 7 de
novembre al matí tindrà moltes veus contràries a la proposta de la Generalitat
de traslladar a la societat civil el pes de la convocatòria de la consulta.
Ple del Tribunal Constitucional
Després de més de dues hores de reunió, el ple del Tribunal
Constitucional ha admès a tràmit aquest dimarts el recurs d'impugnació
interposat pel Govern de l'Estat contra la consulta alternativa del 9 de
novembre, convocada pel Govern de la Generalitat. Ha estat una decisió unànime
dels dotze membres del ple que, sense cap argumentació jurídica, dóna lloc a la
suspensió de la votació. Com ja va passar amb el 9-N previst per la llei
catalana de consultes populars no referendàries i pel decret de convocatòria
signat pel president Artur Mas, la decisió del TC comporta que la logística
d'aquesta alternativa s'ha d'aturar. No consta, però, en aquesta resolució, una
advertència expressa al president de la Generalitat sobre eventuals riscos de
tirar endavant amb els preparatius de la votació, com demanava el Govern
espanyol. En canvi, la suspensió té efectes retroactius -s'estenen a partir de
divendres passat, quan el recurs es va presentar- i té una durada prevista de
cinc mesos, termini durant el qual el Tribunal Constitucional ha de decidir si
la manté o la tomba.
Reacció de la Generalitat
La resposta del Govern de la Generalitat de Catalunya,
comunicada pel conseller de Presidència, Francesc Homs, ha consistit a afirmar
que tot està "a punt" per la votació del 9-N i a assegurar que el
"procés participatiu" es manté "amb totes les
conseqüències". A més, Homs ha anunciat que el Govern català al·legarà
davant el Constitucional i presentarà una demanda al Tribunal Suprem contra el
Govern espanyol per "per atemptar contra el dret a la participació, a la
llibertat d'expressió i a la llibertat ideològica".
Societat Civil Catalana (SCC) no preveu "cap alteració
de l'ordre públic" durant el 9-N perquè considera que els Mossos
d'Esquadra "compliran la llei"
Segons l’Agència Catalana de Notícies el grup unionista
transversal Societat Civil Catalana (SCC) no preveu "cap alteració de
l'ordre públic" durant el 9-N perquè considera que els Mossos d'Esquadra
"compliran la llei". L'organització que presideix Josep Ramon Bosch
ha denunciat aquest dimarts des del Parlament Europeu que la Generalitat
"busca la fotografia de gent fent cua, segurament en un institut tancat
per evidenciar que hi ha una quantitat important de catalans que vol exercir un
vot". "No ens preocupa en absolut", ha respost Ramon Bosch a la
pregunta de si temia com es rebria a l'exterior la imatge de catalans intentant
votar i els cossos de seguretat retirant urnes o precintant locals. Segons
Ramon Bosch, el nou 9-N és una "fantasmagòrica consulta".
Societat Civil Catalana s'ha presentat aquest dimarts a
l'Eurocambra, en un acte que ha comptat amb el suport dels eurodiputats de
Ciutadans, PP i UPyD. El seu president, Josep Ramon Bosch, ha assegurat que
l'objectiu de SCC és "donar veu a la majoria de catalans que se senten
exclosos de la Catalunya de Walt Disney d'Artur Mas i els que
l'acompanyen".
Durant l'acte, Ramon Bosch ha dit que qualsevol iniciativa
"il·legal" com, des del seu parer, seria la celebració del nou 9-N
"sempre és preocupant", però s'ha mostrat confiat que els cossos de
seguretat "compliran la llei" i tancaran els col·legis electorals.
"Tenim molt clar que els Mossos compliran la llei i no creiem que hi hagi
cap alteració de l'ordre públic, en absolut", ha indicat. Ramon Bosch ha
denunciat que, en la seva opinió, la Generalitat "busca la fotografia de
gent fent cua, segurament en un institut tancat", un objectiu que ha
titllat de "trist i lamentable".
Segons el president de Societat Civil Catalana, "el 9-N
passarà a la història com un dia alegre per alguns, i festiu per la majoria de
catalans que no participarem en aquesta fantasmagòrica consulta que volen
fer". "Si hi hagués qualsevol tipus d'alteració de l'ordre estic
convençut que els Mossos actuaran, no en tinc cap mena de dubte", ha
remarcat.
El president de SCC ha destacat a Brussel·les que
"sense llei no hi ha democràcia, ni drets humans", i que el dret a
decidir dels catalans no existeix. Segons Ramon Bosch, la Generalitat
"juga" amb els sentiments dels catalans. El responsable de
l'organització s'ha mostrat partidari d'un referèndum si fos "una qüestió
legal, acordada amb l'Estat dins dels paràmetres que tots ens hem marcat",
però ha reiterat que votar en un referèndum "no és el debat" i és "absolutament
innecessari". "Catalunya és
formadora d'Espanya i per tant no hi ha cap dret a decidir sobre separar-se de
la resta d'Espanya, perquè és com intentar separar el braç de la resta del
cos", ha assenyalat el líder de Societat Civil Catalana.
El seu argument el comparteix l'eurodiputat del PPC,
Santiago Fisas, que ha assegurat durant el mateix acte que el dret a decidir no
existeix perquè "no pots decidir sobre el que no tens
competències". "Hi ha un
problema polític, és cert, a Catalunya, i a partir del dia 10 ens hauríem
d'asseure en una taula, reflexionar sobre el que passa i, dins de la llei i la
Constitució, buscar alguna solució positiva", ha demanat Fisas, que ha
lamentat el que considera la "irresponsabilitat del president Mas"
per promoure el nou 9-n. "Sap perfectament que ens porta a un carreró
sense sortida i l'únic que ha aconseguit és que molts catalans de bona fe s'ho
hagin cregut, i hi haurà una frustració molt gran", ha lamentat.
L'eurodiputat de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, ha celebrat
la presència de Societat Civil Catalana a Brussel·les, i ha afirmat que
l'organització que presideix Ramon Bosch és la que té "el dret"
d'anomenar-se com a representant de la societat civil. Girauta ha dit que
"el que fins ara es deia societat civil eren organitzacions dirigides pel
poder polític". En una referència implícita als moviments com Òmnium o
l'ANC, Girauta ha dit que Societat Civil Catalana "no és una corretja de
transmissió del poder polític" ni una "titella" sinó un
"interlocutor".
Francesc Moreno, vocal de Societat Civil Catalana, ha
destacat durant l'acte la importància del que està passant a Catalunya i
Espanya per la Unió Europea. "Europa té molts problemes, i l'últim que
necessita és l'explosió d'un dels seus estats membres, i el cas català és una bomba
de rellotgeria", ha indicat. Segons Moreno, Catalunya "no és un tema
aïllat" ja que pot provocar un "efecte dòmino" a d'altres
territoris de l'Estat o d'Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada