Nord-est Llibertari: Desestimat el recurs de Llanos de Luna contra l’Ajuntament de Vilablareix

dimarts, 4 de novembre del 2014

Desestimat el recurs de Llanos de Luna contra l’Ajuntament de Vilablareix

El TSJC ha tornat a tombar les aspiracions de la delegada del Govern espanyol per tombar la moció sobre la sobirania fiscal

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/11/2014
Vilablareix (Gironès).-

ACN El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a tombar les aspiracions de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, que va demandar l'Ajuntament de Vilablareix (Gironès) per haver aprovat una moció en favor de la sobirania fiscal. Al febrer, el jutjat contenciós administratiu número 3 de Girona ja va desestimar la denúncia però la delegada va recórrer la decisió al TSJC, que també ho ha rebutjat. A més, segons el consistori, el tribunal obliga a pagar 500 euros de despeses a la delegació del govern. Aquesta era la segona demanda que Llanos de Luna interposava contra el consistori, després de denunciar-lo per aprovar una moció en suport a la plataforma ‘Diem Prou’.
Nou revés judicial contra la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna. La delegada va demandar l'Ajuntament de Vilablareix per aprovar al maig del 2013 una moció en favor de la sobirania fiscal. El jutjat contenciós administratiu número 3 de Girona ja va dictar sentència desestimant aquesta demanda però Llanos de Luna va recórrer la decisió davant el TSJC. El tribunal desestima ara el recurs i, a més, obliga a la delegació del Govern espanyol a pagar les despeses judicials. Segons l'Ajuntament, les despeses arriben als 500 euros.
"La justícia ha donat la raó a Vilablareix, com no podia ser d'una altra manera, i ha posat les coses al seu lloc", ha declarat l'alcalde del municipi, David Mascort (ERC), que ha criticat que s'hagin usat recursos públics per perseguir judicialment l'Ajuntament.
"La delegació del Govern espanyol està instrumentalitzant les eines de l'Estat contra aquells que pensem diferent; és una mostra més de com actua el govern del PP contra tots aquells que reclamem poder decidir el futur polític del nostre país", ha afegit l'alcalde.

Un segon recurs pendent de resoldre's

La delegació del Govern espanyol a Catalunya ja va portar el consistori als tribunals per una altra moció, en aquest cas donant suport a la plataforma ‘Diem Prou’. El jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona també va dictar sentència i va desestimar la primera denúncia. Com en el cas de la moció de la sobirania fiscal, Llanos de Luna també va presentar recurs davant del TSJC, que encara s'ha de pronunciar al respecte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...