Nord-est Llibertari: Contra l'utilització d'en Puig Antich en la campanya del 9-N‏

dimecres, 5 de novembre del 2014

Contra l'utilització d'en Puig Antich en la campanya del 9-N‏

A l'anunci publicitari de la nova campanya del 9-n es veu com hi ha un moment en el que diuen que votaran d'entre altres, pel Salvador Puig Antich

A l'anunci publicitari de la nova campanya del 9-n es veu com hi ha un moment en el que diuen que votaran d'entre altres, pel Salvador Puig Antich.

Com a membre del moviment llibertari, crec que no es necessari dir que veure això em fa fàstic. En Salvador era membre del MIL i totes les autoritats i gent d'influència de Catalunya, van acceptar el seu assassinat per part de la dictadura franquista. Ningú d'aquests va fer res per salvar la seva vida i per sobra de tot si en Salvador sigues viu com anarquista que era segur que el ara no estaria fent campanya pel si si. Això de ben segur es cert i ells ho saben.

Prou ja de que tant l'esquerra independentista com el nacionalisme que va permetre el seu assassinat utilitzin pels seus interessos el nom i la cara del Salvador Puig Antich o la del Noi del Sucre entre altres d'anarquistes. Prou!!

En Salvador no era ni antifranquista ni independentista ni lluitava per una Catalunya lliure.En Salvador era anticapitalista, amb tot el que això comporta i la seva lluita va ser lluitar contra el capital, lluitar en favor de la classe obrera i lluitar per un mon lliure. En Salvador no matava i atracava bancs en favor de Catalunya. En Salvador si matava ho feia per acabar con el capitalisme i si robava bancs era en solidaritat amb els obrers i obreres que en aquella època es trobaven en vaga per defensar el drets de la classe treballadora.

Per tant en un anunci on surt l'Artur Mas, el Jonqueras, la Forcadell... es deplorable que s'utilitzi la seva imatge. No oblidem que Ciu i el tripartit on es trobava el partit d'en Jonqueras han enviat a companys i companyes anarquistes a presó.

Aquest anunci es mol mes criticable. Hi han moltes coses mes a criticar però com a llibertari o anarquista es obvi que em quedo amb d'utilització d'un company per a interessos molts llunyans als que els defensava.

Víctor Cánovas, 5 de novembre de 2014

http://argelaga.wordpress.com/2014/11/05/el-9n-votare-per-tu/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...