Nord-est Llibertari: Un jove substitueix l'estelada mutilada pels militars a Sant Pere de Rodes

dimecres, 29 d’octubre del 2014

Un jove substitueix l'estelada mutilada pels militars a Sant Pere de Rodes

Els militars s'havien atansat al coll del Mosquit del castell de Sant Salvador de Verdera.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/10/2014

Sant Pere de Rodes/Port de la Selva (Alt Empordà).-

Un escamot d’una quarantena militars espanyols de la base de Sant Climent Sescebes (Albera) que feien maniobres per la zona de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva) han intentat d'arrencar avui al matí una estelada que hi havia al coll del Mosquit, al costat del castell de Sant Salvador de Verdera. Segons testimonis presencials, no han aconseguit d'arrencar-la del tot i l'han estripada a consciència.

Els fets han passat aquest dimecres matí, quan un grup de quaranta militars espanyols han pujat al castell de Sant Salvador de Verdera, a la serra de Sant Pere de Rodes.

Poques hores després, un jove s'ha enfilat al pal on ha estat arrencada la bandera estelada per col·locar-ne una de nova. El jove, que ha actuat tot sol, ha penjat una estelada de menors dimensions a l'espera que aquest cap de setmana es substitueixin la que ha estat estripada pels militars.

Segons han explicat els testimonis que han presenciat els fets, els militars espanyols no han acabat d'arrencar l'estelada perquè han detectat que els treballadors del monestir romànic de Sant Pere de Rodes els observaven.

Estelada estripada pels soldats al coll del Mosquit, a sota el castell de Sant Salvador de Verdera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...