[Setmanari El Triangle 06/10/2014]
Podem semblava que podria sortejar el debat independentista
català sense que afectés el seu funcionament intern, però no ha estat així. Tot
i que la independència de Catalunya no ha estat mai un tema central d'aquest
partit, els debats actuals en el si de l'organització han provocat serioses
tensions i estan en la base de la fragmentació de Podem Barcelona en dos grups.
En aquest debat intern, Enric Martínez Herrera, Ángela
Herrero, Antonio-F. Ordóñez, Thomas J. Miley i Miguel Ángel Cabrera Hidalgo,
van lliurar una ponència a l'equip que organitza l'encontre que ha de definir
la línia política i ideològica de l'organització en les setmanes vinents.
Aquesta ponència sobre "Principis Polítics" es titula "Dret a
decidir com a lliure determinació dels pobles". Entre els seus autors hi
ha juristes i politòlegs reconeguts internacionalment com a especialistes en la
matèria. Sorprenentment, la ponència no ha estat acceptada a tràmit.
En aquesta ponència s'afirma que "L'anomenat 'dret a
decidir' és una invenció recent del nacionalisme conservador" i
"forma part d'una operació de la maquinària propagandística de
l'independentisme català". Els autors de l'escrit consideren el 'dret a
decidir' com un neologisme utilitzat pels seus impulsors per intentar salvar la
dificultat que representa aplicar el "dret a l'autodeterminació" al
cas català i atreure més seguidors a la seva causa independentista. Defineixen
com a "trampes" la distinció entre sobiranisme i independentisme i la
pretensió que es tracta d'un procés democràtic al qual s'enfronta un Estat no
democràtic.
Finalment, escriuen: "Aquesta és l'estratègia que han
seguit en els darrers dos anys els partits nacionalistes, la major part dels
mitjans de comunicació a Catalunya, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium
Cultural. Estratègia que es nodreix de fons públics i que emmascara el seu fi
últim: prosseguir amb la construcció nacionalista catalana que, en el pitjor
dels casos, assolirà més quotes de poder".
La proposta de Resolució amb què clou la ponència advoca
perquè "tots els pobles del continent europeu puguin regir els seus
destins sense sotmetre's a imperialismes o d'altres formes de dominació
estrangera i/o dotar-se de governs autònoms o fins i tot sobirans quan siguin
víctimes de dominació estrangera o diverses formes de persecució i/o abús
sistemàtic contra els drets humans en el si de l'Estat del qual han format part
històricament".
Evidentment, el cas català no encaixa en aquests supòsits.
Vol mantenir el nucli dur espanyol de Podem bones relacions amb els grups
catalans com Guanyem o Procés Constituent, amb els quals està negociant pactes
de cara a les eleccions vinents municipals?
La ponència conté una segona part titulada "Inadequada
aplicació de la 'desobediència civil' al 'dret a decidir", que sosté que
el plantejament de desobediència que estan fent organitzacions com ara la CUP i
Procés Constituent no reuneixen els requisits per anomenar-la
"desobediència civil", ni tampoc podria considerar-se com a tal cap
"hipotètica desobediència" duta a terme des de "poders
instituïts com ara municipis o, fins i tot, una comunitat autònoma".
De moment, a Barcelona ja conviuen dues organitzacions que
es proclamen com a representatives del partit a la ciutat. Una més decantada
cap a les tesis de Procés Constituent, i en la qual participen moltes persones
procedents d'aquest col·lectiu i de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, i
una altra, que aplega set cercles de districtes i barris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada