L'any 1980, el pare i el germà de l'alcalde de Barcelona van fer escala a Ginebra (Suïssa), de camí cap a Barcelona, després de tancar un acord comercial multimilionari a Estocolm amb una multinacional farmacèutica de Suècia.
DIRECTA 28/10/2014
Jesús Rodríguez/David Bou/Isa Benítez
Suïssa no és un país aliè a l'alcalde de Barcelona. Les profundes relacions comercials i professionals de Xavier Trias i Vidal de Llobatera i la seva família amb la confederació helvètica han alimentat algunes especulacions que vinculen la nissaga Trias amb el tràfic de divises i el frau fiscal. Aquesta setmana, el diari El Mundo ha publicat dues informacions segons les quals Xavier Trias hauria posseït, durant anys, un compte corrent amb 12.986.730,80 euros a la Union de Banques Suisses de Ginebra. Trias ha presentat una querella contra el rotatiu espanyol i assegura amb contundència que l'acusació és del tot falsa.
Però els vincles de la família de Xavier Trias amb la banca suïssa i les divises del país helvètic no són una fabulació. L'any 1958, la policia espanyola va detenir l'agent comercial de la Societé de Banque Suisse Georges Laurent Rivara després de creuar la frontera de la Jonquera. Laurent portava al damunt una agenda amb el número de compte, la contrasenya, els cognoms i el nom de 872 clients del banc que tenien domicili a Madrid, Bilbao i Barcelona. Entre els noms de la llista, hi havia Juan Trias Bertrán, pare de Xavier Trias, que estava identificat mitjançant diferents codis -237, E-9 i E-7- com a titular de tres comptes bancaris a Suïssa. L'oncle de l'alcalde de Barcelona, Ramón Trias Bertrán, també apareixia com a titular d'un compte bancari. A la llista, així mateix, hi constava Florenci Pujol Brugat, pare de Jordi Pujol i Soley, a qui li imputaven dos comptes corrents amb els codis P-82 i T-21. De fet, al Boletín Oficial del Estado del 9 de març de 1959, es va publicar una sanció de 30.000 pessetes a Juan Trias Bertrán, pare de l'actual alcalde barceloní, per la tinença irregular de 3.000 francs suïssos.
L'any 1973, Xavier Trias va estar treballant a la ciutat de Berna en l'àmbit de la investigació de les malalties metabòliques i el seu diagnòstic i tractament. A partir d'aquell any, es va incorporar a l'equip de pediatria de l'Hospital Infantil de la Vall d'Hebron. És el segon fill d'una família de dotze germans. El seu germà gran, Joan Maria Trias Vidal de Llobatera, és qui va esdevenir la mà dreta del pare i qui va establir més relació amb els seus negocis farmacèutics. Tots dos van ser els impulsors i protagonistes d'un acord comercial que va ser clau per incrementar la fortuna de la nissaga.
A finals de 1979, l'empresa Industrial Farmacéutica Española SA (IFESA), controlada per Juan Trias Bertran (pare de Xavier Trias) i l'empresari d'Esplugues de Llobregat Jacint Esteva Vendrell, va desenvolupar la Cortison Chemicitina, un antibiòtic que es va demostrar molt eficient per curar certes infeccions gàstriques. Interessada en aquest nou fàrmac, el mes de març de 1980, la multinacional sueca Astra va posar sobre la taula una atractiva oferta econòmica per aconseguir entrar al consell d'administració d'IFESA i garantir l'accés estratègic de Suècia a aquest antibiòtic. El 16 de març d'aquell any, una delegació encapçalada per Juan Trias (pare) i Joan Maria Trias (fill) va viatjar fins a Estocolm, on van signar el tracte comercial i van formalitzar la incorporació dels suecs Ulf Widendgren, Per-Olof Martensson i Bertil Larsson al consell d'administració de l'empresa. A partir d'aleshores, es va rebatejar amb el nom d'Astra Ifesa SA i, l'any 1994, es va passar a dir Laboratorio Astra España SA. Actualment, respon a la denominació d'Astrazeneca i té delegacions a un centenar de països. Mai no va transcendir la quantia exacta de l'operació, que va enriquir considerablement les butxaques de la família Trias, però, al registre mercantil, s'hi va fer constar un increment accionarial de 200 milions de pessetes de l'època. Un dels empresaris que va participar del tracte va ser Miguel Arnau de Guelcén. L'any 1969, aquest soci de la família Trias va ser multat amb 300.000 pessetes (segons consta al BOE) per la tinença il·legal d'11.089 francs suïssos.
El retorn a la ciutat comtal de part d'aquella delegació empresarial (amb el botí del suculent acord comercial), però, no es va fer mitjançant un vol directe Estocolm-Barcelona. Segons ha pogut saber la Directa, Juan Trias Bertran i Joan Maria Trias Vidal de Llobatera -pare i germà de Xavier Trias- van fer una escala estranya d'un dia a Ginebra (Suïssa) abans d'arribar a Barcelona, tot i que el vol comercial més ràpid i directe a la ciutat comtal era Estocolm-Niça-Barcelona. Coincidències de la història, també aquell 1980, Florenci Pujol va traspassar una fortuna sense declarar dipositada durant anys en bancs suïssos als set fills de Jordi Pujol i Soley. De fet, cal recordar que els viatges a Suïssa i Andorra per visitar oficines d'entitats bancàries eren una pràctica habitual i normalitzada entre les elits de l'alta burgesia catalana de l'època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada