JUNTES
El motí ha fracassat. Les marineres que abraçaven
l’esperança de llançar els oficials per la borda i posar un altre rumb a la
brúixola ara viuen encadenades a les bodegues de la nau del Capità Mas. Aviat
seran festí per als taurons. Aferrades al tauló del suplici, a l’horitzó
divisen una bandera negra. Potser avui no hauran d’acomiadar-se. Ara és l’hora
de l’abordatge. Ara és l’hora pirata.
Entre el rebombori dels trabucs i el dringar dels
florets trenquem juntes les cadenes que ens ofeguen. El capità, el contramestre
i tots els seus sequaços remen mar endins en una barqueta. Els Audis i BMW
embussen l’AP7 camí de la Jonquera. El destí ja no està traçat al mapa. Ara el
decidim entre totes.
En una hora fosca en què les elits foranes o nostrades
només aspiren a enfrontar poble contra poble, i pensen així que oblidarem els
seus crims; una hora en què es revelen, tanmateix, els oportunistes, i els qui
volen elevar el seu càrrec de conseller a la categoria de ministre, i els qui
pretenen apaivagar el descontent amb els cants de sirena i les mentides d’una
nova “transició”.
Fermes contra les trepitjades de bóta i els tocs de
xiulet, algunes parlen de municipalisme, altres de comunisme llibertari. És
exactament el mateix. Complementem els matisos. És més el que ens uneix que el
què ens separa. Arriba l’oportunitat de crear una alternativa real, popular i
assembleària, de base, al marge del Capital i els seus titelles.
En una nova jornada històrica, les pubilles i els
hereus dels miquelets, les milicianes i els maquis tornen a sortir el carrer
per fer front comú davant l’enemic de fora, i evidenciar alhora la passivitat
de l’enemic de dins. No cregueu en falsos profetes. Si ve la Guàrdia Civil, ja
podreu comptar amb els dits del colze els burgesos que us trobareu a les
barricades. Tan bon punt els militars entrin per la Diagonal, a les torres de
la Caixa els serviran cafè i els faran descompte al Corte Inglés.
Quan des de l’esquerra independentista somieu, com
nosaltres, amb la llibertat, i us disposeu, com nosaltres, a defensar la terra;
volem recordar-vos qui ha estat, amb vosaltres, a les barricades barcelonines
la resta de cops que els espanyols han intentat fer callar Catalunya durant el
darrer segle. La Lliga Regionalista? Convergència i Unió?
Com va dir Salvador Seguí, de la CNT, a l’Ateneu de
Madrid: “puc assegurar-vos que si algun dia Catalunya conquesta la seva
llibertat, els primers, si no els únics, que li posaran entrebancs, seran els
homes de la Lliga Regionalista [CiU], perquè a Catalunya com arreu, el
capitalisme està mancat d’ideologia”. Aquesta cita és del 1919.
L’única via per acabar amb les estructures medievals,
la cleptocràcia capitalista i l’opressió del pensament únic es presenta davant
nostre. Les anarquistes no som gaire amigues d’eleccions, però encara ho som
menys de l’autoritat, però si la gent vol votar, i vol, nosaltres estarem al
seu costat. L’estratègia de “primer independència i després ja veurem què fem
amb la dreta” és un cul de sac. Perquè no matem dos pardals d’un tret? Però, per
un dia, no passa res. Si guanya el sí, totes davant els ajuntaments i la seu
del districte a exigir la declaració unilateral des del municipi. Si no deixen
votar, el mateix. 9-N Consulta, 10-N Rebel·lió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada