 |
| Manifestació popular contra la planta de residus i la incineradora a Forallac l'11 de març |
El vincle entre Mayola Comadira i Buesa prové del fet que
aquest últim va ser administrador de ServiTransfer fins al juliol de 2009.
DIRECTA 23/10/2014
Manel Ros
Les investigacions sobre Jordi Pujol i la seva família
continuen traient a la llum informacions relacionades amb els contactes i les
amistats empresarials de l'entorn de l'expresident de la Generalitat de
Catalunya. Ahir, el jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, al capdavant de
la investigació del cas Jordi Pujol i Ferrusola –on s'investiga el pagament de
vuit milions d'euros, entre 2004 i 2012, al fill de l'expresident català,
suposadament, a canvi d'adjudicacions públiques–, citava com a imputats onze
empresaris vinculats a Jordi Pujol i Ferrusola i, per extensió, Convergència
Democràtica de Catalunya i Jordi Pujol i Soley. Ruz els atribueix delictes de
blanqueig de capitals, contra la hisenda pública i falsedat en document
mercantil.
Entre les onze persones imputades, trobem Josep Mayola
Comadira i Gustavo Buesa. Tal com va publicar la Directa el gener d'aquest any,
Mayola Comadira i Gustavo Buesa van ser els empresaris impulsors de la planta
de residus especials i perillosos i de la incineradora que Servitransfer SL
havia projectat al municipi de Forallac, al Baix Empordà.
La mobilització social encapçalada per L'Associació de veïns
i fills de Forallac, les Amigues i Amics dels Clots de Sant Julià i SOS
Empordanet va forçar que, finalment, el Departament de Territori i
Sostenibilitat de la Generalitat tombés la construcció d'aquest macroprojecte.
Durant tot el conflicte, les diverses entitats ecologistes i de protecció del
territori sospitaven que darrere el projecte s'hi podia amagar Jordi Pujol i
Ferrusola.
Josep Mayola Comadira, administrador de Servitransfer SL,
havia antecedit Jordi Pujol i Ferrusola en el càrrec d'administrador únic de la
immobiliària Active Translation SL. Per la seva banda, Gustavo Buesa –vinculat
a ACS, FCC i Iberdrola i mentor de Jordi Pujol i Ferrusola en els seus negocis
mexicans– és l'home fort del sector del tractament residus a casa nostra
gràcies al complex empresarial GBI Serveis SA. La relació entre Mayola Comadira
i Buesa prové del fet que aquest últim va ser administrador de ServiTransfer
fins al juliol de 2009 i comparteix consell d'administració amb Mayola a
empreses com Immo BR SL, Moscow Mediterrania SA i Traimed 21 SL.
Gustavo Buesa, que en el seu moment va ser assenyalat pels
grups ecologistes com el cervell de la macroplanta i la incineradora tot i no
estar vinculat orgànicament a Servitransfer, també va ser investigat per la
fiscalia anticorrupció en el marc del cas Xavier Crespo –encara avui diputat de
CiU i exalcalde de Lloret de Mar, acusat de suborn i prevaricació vinculada a
la màfia russa. La fiscalia va investigar una adjudicació de l'Ajuntament de
Lloret de Mar a GBI Serveis SA per valor de 80 milions feta per procediment
urgent un mes abans de les eleccions municipals de 2011. El procediment va fer
sospitar el fiscal del cas, Fernando Bermejo, que va preguntar a Crespo sobre
la seva relació amb Buesa i el fet que el seu fill hagués treballat a
l'empresa.
Una planta de 16.000 metres quadrats
L'empresa Servitranfer pretenia construir una planta de
16.000 metres quadrats -que incloïa cinc naus de formigó de fins a vuit metres-
en un paratge agrícola per processar 100.000 tones anuals de residus. El
projecte serviria per gestionar els residus, emmagatzemar-los i reciclar-los;
la resta s'hauria d'incinerar en una planta de valorització energètica que
havia de tenir 2.800 metres quadrats.
El paratge on es volia col·locar la planta està situat als
Clots de Sant Julià, una pineda frondosa que acull un jaciment arqueològic
d'origen iber catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el 2006 i
formada per un complex de cavitats excavades a la roca, algunes de fins a deu
metres de fondària. Malgrat la declaració de BCIN, l'Ajuntament de Forallac
(CiU) va aconseguir que es retirés la protecció per un defecte de forma. L'any
passat, durant la lluita que va aturar la construcció de la planta de residus i
la incineradora, les entitats ecologistes van aconseguir que la zona
arqueològica dels Clots de Sant Julià es tornés a declarar BCIN.
La decisió de la Generalitat de tombar el projecte va fer
que el president del consell comarcal i alcalde de Begur, Joan Català, per
poder fer la planta de triatge –i mantenir la planta de transferència que ja hi
ha als terrenys– presentés un recurs per desprotegir la zona, a través de
l'exclusió dels terrenys adjunts a l'actual planta de transferència i els
solars del costat. Aquest desembre farà un any que es va entregar la petició
del consell comarcal, però la Generalitat encara no ha respost.
Les entitats ecologistes de la zona continuen alerta i
demanen que es desmantelli la planta de transferència que hi ha actualment i
que es trobi una nova ubicació definitiva per la planta de triatge de residus i
la incineradora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada