Per un triomfal nou Sis d’Octubre, sense rendicions en
cas de contesa bèl·lica.
[1 d’octubre de 2014]
Dilluns vinent, 6 d’octubre, farà 80 anys que el
president per ERC de la Generalitat de Catalunya, l’advocat laborista i
francmaçó liberal Lluís Companys i Jover, va sortir al balcó del Palau de la
plaça de la República, ara anomenada Sant Jaume, per proclamar solemnement, amb
l’estelada blanca solitària del maçònic triangle bau, el legítim Estat català,
aleshores dins la República Federal espanyola, mentre el PSOE, UGT i l’Aliança
Obrera convocaven una vaga general política arreu de l’Estat capitalista espanyol,
amb una insurrecció proletària a Astúries, contra la dretanització totalitària
del Govern espanyol, que es volia enderrocar armes a la mà. Era un dissabte a
la tarda i el diumenge, 7 d’octubre de 1934, es va acabar la defensa
institucional de la Llei de Contractes de Conreu per la via catalana quan el
líder republicà Lluís Companys es va rendir a l’exèrcit de la República
espanyola i ell, amb quasi tots els consellers del Govern de la Generalitat, fou
empresonat al vaixell URUGUAY, al port de Barcelona. Al mateix temps, batallons
de soldats i membres de la Guàrdia Civil ocupaven ajuntaments i seus sindicals
carregant alcaldes, regidors, pagesos, obrers i menestrals en camions de
presoners.
En canvi, ahir dimarts, 30 de setembre, el gran xerraire
i demagog dretà Artur Mas s’ha rendit davant una burocràtica Tríada espanyola,
composta pel denominat Consell d’Estat, un consell de ministres del Govern del
Regne d’Espanya i el dit Tribunal Constitucional de la monarquia espanyola,
abans de que l’aparell repressiu de l’Estat espanyol faci descarregar una
canonada contra el Palau de la Generalitat o hi enviï un míssil.
La històrica rendició institucional del govern
autonòmic d’Artur Mas, el 30 de setembre, mentre el seu aparell de propaganda,
dit Assemblea Nacional, intentava recuperar la rebel·lia de les masses
catalanes a fi d’ofegar qualsevol intent revolucionari d’alliberament nacional
i social, immediatament va ser públicament celebrada pel govern estatal de
Mariano Rajoy, amb un missatge polític de caire estratègic de gaudir que la
Generalitat de Catalunya es mantingui dins lles lleis de l’Estat espanyol,
mentre enviava al Principat de Catalunya 1.800 policies espanyols antiavalots
per reforçar la presència de les forces d’ocupació colonial del Regne d’Espanya.
Per la seva banda, quedava demostrat, una vegada més,
que des de 1977, patim uns governs autonòmics covards i que per postres aquest
d’Artur Mas va organitzar unes pomposes litúrgiques sobiranistes catalanes per
aturar-se de seguida en un àrea de descans de l’alta burgesia catalana i les
oligarquies espanyoles que es van reunir al camp de golf de Gualta de la mà d’Antoni
Brufau i Esperanza Aguirre, tot ballant un vals de nit amb notes petrolieres de
Repsol.
Ahir, a la nit, a Barcelona, la Generalitat de
Catalunya va desmuntar submisament l’acampada contestatària en defensa del
procés d’autodeterminació davant la seu de la Delegació del Govern espanyol a
Catalunya. Aquesta és la via submisa de la Generalitat davant un triomfal nou
Sis d’Octubre.
Govern d’Artur Mas, dimissió!!!
Proclamació unilateral, des de places i carrers, de la
República Socialista catalana!!!
A les barricades, gent del poble!!!
La Gatinada Negra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada