 |
| Xiringuito d'ANC |
Una república socialista llibertària catalana com opció proletària i popular.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 07/09/2014
Queralbs (Ripollès).-
La confessió del 25 de juliol
En aquest sentit la confessió del dia de Sant Jaume el Major per part de Jordi Pujol Soley ha revelat una vegada més la naturalesa corrupta, immoral, mentidera i delinqüent de la dreta nacionalista catalana i la seva àmplia xarxa de clients. Durant dècades l'hegemonia de CiU al Principat de Catalunya s'ha finançat amb suborns de caràcter mafiós sobre les contractacions de serveis i obres manejades pels governs del president Jordi Pujol. Una font d'ingressos fabulosa basada en el famós 3,5% per a CiU i el 1,5% per la família Pujol explicada ara per Carod Rovira. No és un problema d'una persona sinó d'un règim, dels governs l'actual president Artur Mas va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques i posteriorment d'Economia i Finances de la Generalitat.
La secta pujolista que farà 40 anys es va constituir a Montserrat
La confessió de Pujol no pretén únicament protegir la seva família de sang, com justificava Artur Mas, sinó també a la seva família política, beneficiària durant decennis d'aquest mecanisme. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) mai ha estat una formació política clàssica, igual que les sectes totalitàries piramidals es va construir, al monestir benedictí de Montserrat, el novembre de 1974 a l’entorn de Pujol i la plataforma econòmica de lobby sionista a Catalunya que aleshores era Banca Catalana. Sense el clan Pujol i el seu escolanet Artur Mas CDC es desfarà com un torró de sucre en un got d’aigua. Els dirigents de CiU que han tingut una relació estreta amb Pujol i la seva família tenen una evident responsabilitat política per no haver denunciat aquestes pràctiques corruptes si les coneixien, o per manifesta incapacitat en el càrrec de no haver assabentat d’això. El silenci d'Artur Mas durant tant de temps desperta més que sospites.
Netejar a fons l'espessa teranyina de corrupció laboriosament construïda al llarg de diversos decennis per la família de Jordi Pujol i CiU, no serà possible mentre governin els actors i beneficiaris de la corrupció. No n'hi ha prou amb la posada en marxa d'una comissió parlamentària autonòmica d'investigació. Cal una veritable catarsi, exigir la dimissió d'Artur Mas ara mateix, abans de la convocatòria oportunista d'eleccions autonòmiques el 9-N com a substitut electoral a una frustrada consulta sobiranista.
Estem davant d'un robatori que ha suposat la pèrdua d'immensos recursos públics, perquè per cada euro que agafaven els corruptes, els corruptors obtenien molt més en costos i qualitat dels seus serveis (autopistes, metro, obra publica, sanitat, educació, etc.) a costa dels impostos de la gent del carrer. Això mentre que les necessitats més elementals (pagament de rendes d'inserció, medicaments, llei de dependència, beques escolars, etc) eren retallades de manera brutal.
No n'hi ha prou apartar els implicats en aquest lladronici, cal desvetllar l'engany a què han induït a la gent per donar cobertura a la seva impunitat. El gir independentista del tàndem Mas i Pujol, “tanto monta, monta tanto”, va construir per al consum popular un discurs victimista i de superioritat moral, laboriositat i honestedat de Catalunya, enfront d'una Espanya corrupta i mandrosa que robava als catalans. Un exercici de propaganda mitjançant el qual uns lladres van intentar emparar en un Leviatan abstracte, al qual atribuir tots els mals: Espanya ens robava, sense distingir entre un miner asturià i Botín, entre una infermera de Madrid i Esperanza Aguirre, entre un jornaler i la duquessa d'Alba.
La nova guerra freda NATO/Rússia
L'operació d'Artur Mas es va desenvolupar en terra fèrtil. La presència del PP al Govern de l'Estat va tensar l'històric rebuig de la majoria de la població al Principat de Catalunya contra la dreta espanyola hereva del franquisme. Amb més motiu després del recurs del PP al Tribunal Constitucional contra el nou Estatut d’Autonomia tripartit ratificat a les urnes. El Regne d'Espanya es podia caricaturitzar tenyit de blau: centralista, conservador, incapaç de comprendre a Catalunya, i menys, respectar el dret d'autodeterminació dels pobles.
Artur Mas oblidant que el mateix havia retallat l'Estatut del tripartit presentat pel Parlament de Catalunya davant Zapatero, va passar a adoptar una gesticulació sobiranista que va calar en sectors de la societat gràcies a un diagnòstic interessat de les causes i responsabilitats de la crisi. La denúncia de l'espoli fiscal, al costat del silenci sobre el superàvit de la balança comercial de les empreses catalanes al mercat espanyol, va crear la falsa il·lusió en molta gent no nacionalista sobre els avantatges de la independència del Principat. Hàbilment, un president que havia de fugir en helicòpter del parlament assetjat per gent indignada, en el curs de mesos podia presentar com a salvador de la pàtria amenaçada. Aleshores, es va crear un aparell polític de masses sota el control dels serveis de l’imperialisme occidental, el mateix que davant la nova freda de Washington, la Unió Europea i la NATO enfront Moscou està desfent aquesta estructura, parlem de l’ANC, un niu d’espies i agents de la burgesia nacional catalana que atrau masses poc polititzades. Divendres, l’assaig de ve baixa a Girona solament va aplegar amb poc feines cinc-centes persones, un fracàs en part originat per la filtració de l’afiliació a l’ANC que ha realitzat una agència d’intel·ligència nord-americana seguint el gir d’Obama de deixar a l’estacada el procés català i apostar per enfortir els Estats nacions de la Unió Europea enfront Putin. Fracàs a Girona també per l’efecte Pujol que deixa en estat depressiu els seus seguidors petit burgesos que han decidit no passar-se a ERC i perden la il·lusió per l’ANC, una vegada saben que no hi haurà consulta sobiranista el 9 de novembre.
L’ANC fa aigües com un vaixell tocat
Aquesta enorme il·lusió col·lectiva catalana s'havia mantingut, tot i que el Govern de la Generalitat ha estat el capdavanter de les polítiques d'ajust i austeritat de la Unió Europea: Artur Mas va defensar amb el vot de CiU la Contrareforma laboral que ha destruït milió i mig de ocupacions i rebaixat els salaris. CiU va votar amb el PP a favor de la Llei orgànica d'estabilitat pressupostària que reforça els poders centrals de l'estat per fer complir els objectius sobre dèficit i deute i del Tractat europeu d'estabilitat. CiU traïa, al costat del PP i PSOE, la sobirania popular sobre l'economia, lliurant als poders oligàrquics de la Unió Europea, CiU fora de la qüestió lingüística comparteix amb el PP el model privatitzador i precaritzador de l'ensenyament públic des les llars d'infants fins a la Universitat.
Un pare de la pàtria de collons al sol
Ara la confessió del que volia passar a la història de la Segona Restauració Borbònica com el pare de la pàtria catalana, per sobre de Macià i Companys, el mostra com vulgar padrí mafiós d'un país, cada vegada més proper a Sicília que a la seva admirada Bavària. El Principat de Catalunya es revela de la mateixa pasta de fang que l'Espanya de la corrupció de Gürtel i Barcenas, dels EROs d'Andalusia, d'Urdangarín i consort. Les dues Catalunya emergeixen al costat de les dues Espanyes, especialment després d'unes eleccions europees on s'enfonsen els dos grans partits que s'alternaven en el poder, i ascendeixen les forces a l'esquerra del PSOE. Es fa visible arreu del Regne d’Espanya una majoria social indignada, Gamonal, les marees blanques i verdes, dels treballadors i treballadores que lluiten pel pa, sostre i feina, de la ciutadania que defensa el dret a decidir a Catalunya i impulsa un procés constituent socialment avançat, per acabar amb el règim borbònic.
ERC novament s’equivoca
El projecte sobiranista d'Artur Mas, i dels que com ERC, de la mà d’Oriol Junqueras -membre del col·lectiu de Mireia Pujol Ferrusola ‘SOBERANIA I PROGRÉS-, li han donat suport en les seves polítiques de retallades, es contradiu i perd credibilitat a l'haver renunciat a la sobirania popular amb la seva aposta d'integració en la gens democràtica Unió Europea. Infravalora les condicions reals de les forces en conflicte i impedeix en la pràctica establir i les aliances imprescindibles per vèncer les forces d'un règim borbònic que compta amb el suport explícit dels governs de la Unió Europea. Com la història de la lluita de classes ensenya, en aquest tipus de conflictes polítics i socials la victòria no està assegurada per la simple possessió de la raó i la legitimitat del suport de la majoria de la gent, cal tenir una estratègia per vèncer. I per a això cal recompondre radicalment les aliances en el si de la classe treballadora.
Davant l’Onze de Setembre podem veure que aquells que s'omplien la boca de discursos patriòtics, mostren que en la seva vida privada no només robaven al poble que deien defensar, sinó que el producte d'aquest robatori es treia del país vers paradisos fiscals per especular. És a dir, es va sostreure a qualsevol tipus d'inversió productiva, creació d'ocupació o desenvolupament ja fora d'infraestructures, tecnologia o coneixement al Principat de Catalunya. El desemmascarament dels negocis de la família de Jordi Pujol Soley és una càrrega de profunditat contra el discurs sobiranista, que desmoralitza a una part de la gent aferrada als símbols, i reforça els partidaris del "status quo" i de recentralitzar l'Estat, una deriva que perpetuaria les divisions entre les classes populars del Regne d’Espanya.
Una república socialista llibertària catalana com opció proletària i popular
No hi ha sortida sense un procés social revolucionari de caire proletari autogestionari que pugui alterar de manera creïble l'actual correlació de forces a l'Estat espanyol i al Principat de Catalunya. Però avui, per sota de les declaracions altisonants, com a sortida a la frustració previsible de les aspiracions a la consulta del 9 de novembre, les polítiques "de canviar alguna cosa perquè tot segueixi igual" s'han posat en marxa. La monarquia ha jubilat al vell rei. El PSOE ha jubilat Rubalcaba. El nou secretari del PSOE ofereix reformar la constitució per facilitar l'encaix del Principat de Catalunya. Artur Mas es reuneix amb Rajoy al que presenta un memoràndum de mesures que resolguin vells i nous greuges i li permetin salvar la cara. Alguns membres del Govern de la Generalitat reafirmen la consulta el 9 de novembre, altres garanteixen que es respectarà la legalitat i la resolució del Tribunal Constitucional. Com a alternativa a la ruptura de l'acord de governabilitat entre CiU i ERC, el PSC s'ofereix com a nou soci amb el suport del PSOE.
Transformar l’Onze de Setembre amb ruta socialista llibertària d’alliberament
Un nou discurs mentider i cínic es prepara per intentar calmar els ànims: "Units avançarem pel camí de la reforma constitucional un cop el PP ja no pugui repetir la majoria absoluta". Una reforma recolzada en socis que no qüestionen la monarquia, els tractats amb la Unió Europea, l'art 135 que legalitza la pèrdua de sobirania dels pobles d'Espanya i imposa l'esclavitud del pagament del deute i de les retallades de drets socials, i tampoc reconeixen el dret a decidir.
Davant d'això cal bastir una estratègia per a la victòria proletària acompanyada per les classes populars. Amb la perspectiva d'una república socialista autogestionada i autogestionària catalana que sigui focus de la revolució proletària intercontinental a la Mediterrània, ja que hi ha una alternativa per a l'esperança: unir la Catalunya de la majoria social de la classe treballadora per acabar amb el vell règim borbònic sobre la base de la proclamació des de la base, amb l’acció de carrer, d’aquesta república socialista llibertària catalana que sigui el principi de la destrucció del domini capitalista al Sud d’Europa. Recuperar la sobirania econòmica trencant amb els Tractats europeus que ens esclavitzen. Impulsant a través de l'empoderament de la gent un procés socialista revolucionari. La construcció d'aquesta alternativa no és compatible amb el seguidisme als carrers i places dels responsables de la corrupció, la desocupació, la desigualtat i les retallades als drets socials. Considerem que no ajuda a recuperar l'empoderament del poble treballador, el sumar-se a les escenografies dissenyades pels poderosos. Solament es pot desviar la situació amb irrupcions imprevistes, com ara les propostes llibertàries de restar l’11 de setembre a les places dels ajuntaments des del migdia fins al capvespre o fer una ratlla negra al carrer Bruc de Barcelona, a partir d’una trobada anarquista al carrer Aragó amb Bruc a tres quarts de cinc de la tarda de dijous. Cal trencar amb tot nacionalisme corrupte. Cal forjar l'aliança revolucionària dels desposseïts per la base combativa per exigir tot el poder per al poble treballador de Catalunya i a exercir-lo en benefici de les grans majories, en acord fraternal social revolucionari a la Mediterrània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada