Reflexions del Grup Llibertari L'Estació
(Albaida)
No fa molt va tenir lloc a l'Ateneu l'Estació
d'Albaida un debat obert sobre la formació política Podemos. Aquesta ha saltat
a la palestra agafant per sorpresa a molts i cobrant una importància política i
social indiscutible. Per eixe motiu un bon grapat de gent ens vam trobar al
pati de l'Ateneu. Al següent text tractarem d'expressar de forma breu i
senzilla les nostres impressions d'aquell acte així com, en línies generals, la
nostra visió sobre el tema.
UNA ALTERNATIVA?
Podemos està canalitzant electoralment part del
descontent de la societat, que es va mostrar un temps enrere a les places i va
ser conegut com a 15M. Arriba en un moment de desconfiança generalitzada de la
política professional i les institucions, de sobres justificat. En aquest escenari
promulga la idea d'una transformació social basada, sobretot, en la substitució
dels polítics corruptes per uns altres nous, més honestos i treballadors. També
en un relleu generacional. El que prometen és convertir les reivindicacions
ciutadanes en realitat a través de noves lleis més justes, és a dir, a través
d'un reforçament de l'Estat, i així poder plantar cara als poders econòmics.
Però obliden que els poders econòmics i els poders estatals tenen en moltes
ocasions els mateixos interessos. I per altra banda, si tot el món sap que el
poder corromp a l'home, perquè hauria de ser ara diferent?
El punt central de la seua proposta és eixir de la
crisi buscant un retorn a l'estat de benestar. Proposen la creació de treball a
través de més indústria i de nacionalitzar empreses i recursos. També mesures
restrictives a les grans riqueses o a la classe política, pujant els impostos o
baixant els sous. Tots i totes sabem que a dia de hui el paro, la desigualtat
econòmica i la corrupció política son formes modernes de crim organitzat.
La situació que estem vivint fa que les seues
propostes siguen molt atractives i vistes amb optimisme. Però cal dir que
darrere d'aquestes no hi ha una base més amplia, que afronte les gravíssimes
conseqüències ecològiques i socials que es deriven d'eixes mateixes polítiques.
No podem pensar alegrement en fabricar i repartir productes per al poble com a
solució al paro i a la pobresa. Senzillament perquè la terra, l'aigua, els
minerals i el petroli necessaris estan acabant-se. És el problema de buscar una
solució tècnica i econòmica a una qüestió també social i ecològica. El resultat
és allargar el mateix model que ens ha portat a esta crisi, en nom d'un suposat
progrés material. Pa per a hui, fam per a demà.
No està de més recordar que Podemos és un partit
polític que es basa, com tots els altres, en un sistema autoritari que es
materialitza en les eleccions, el parlamentarisme i les institucions. A la
vista està que la seua estratègia es basa en crear líders molt mediàtics, en vendre
una imatge. Vulguem o no, representa uns privilegis que els separa de la gent
d'apeu, per a que uns seguisquen estant dalt i altres baix. Ells, per si de
cas, ja han deixat clar que algunes persones son d'una classe molt inferior a
la seua, per molt que afirmen ser “los de abajo”. I en última instància, eixos
privilegis, seran defesos per la policia i els militars.
Per totes aquestes raons considerem que Podemos no és
cap alternativa al model actual. En tot cas, un partit alternatiu dins del
mateix model. Ara bé, i encara que siga contradictori després d'haver enumerat
molt per damunt els factors que ens fan desconfiar d'esta estructura política,
no es poden negar alguns dels seus mèrits. En una situació de crisi
generalitzada, on les contradiccions del sistema es mostren cada vegada més en
forma d'injustícia social (desnonaments, atur, precarietat laboral, ...), ha
aconseguit situar algunes d'eixes desigualtats en un àmbit públic molt més
ampli del que era habitual: els mitjans de comunicació de masses. També ha
potenciat la creació de cercles assemblearis i locals, que aprofitant l'eco
mediàtic de Podemos poden créixer en número i generar espais de discussió i
acció. Que la gent ens ajuntem a parlar dels nostres problemes i busquem formes
directes de solucionar-los és una bona cosa.
CANVIAR EL SISTEMA DES DE DINS?
Una i altra vegada seguim escoltant que el sistema
s'ha de canviar des de dins, que la única solució passa per una gran reforma
constitucional. No anem a negar que la cosa està fotuda, de fet mai hem dit que
la lluita per la llibertat siga menjat i fet. Ara bé, pensar que un sistema
profundament injust i corrupte va a canviar per votar a un tio simpàtic, que té
dos carreres i que pareix de fiar, ens sembla pecar de massa ingenuïtat. Entenem
que la situació no és fàcil i que la frustració, la impotència i els dubtes
hagen d'aflorar, però sincerament, no ens pareixen motius suficients. Hem
escoltat a molta gent dient “els altres ja sabem com ho fan, ara tindrem que
provar a estos”. Però això és pura resignació, no te cap fonament. Nosaltres no
dipositem esperances en un nou Salvador que vinga a traure'ns les castanyes del
foc. O lluitem totes i tots, colze amb colze, per eixir d'esta situació i
assumint la nostra responsabilitat col·lectiva, o no deixarem de marejar la
perdiu sense anar a cap lloc.
I NOSALTRES, QUE PROPOSEM?
He ací la gran pregunta. Sembla que no es pot parlar
d'una cosa, analitzar-la o criticar-la, si no proposes una altra. Nosaltres
pensem que és important discutir sobre Podemos perquè ens afecta a totes i
tots, i que això per sí mateix ja és valuós. En tot cas, intentarem deixar unes
pinzellades constructives.
Nosaltres partim de la base de que no reconeixem cap
tipus d'autoritat i de que, per molt que ens diguen, els intents d'organització
social basats en les institucions polítiques i econòmiques estatals, son un
fracàs històric i present a tots els nivells. Què podria haver un partit què no
fóra tan cabró com els altres? Doncs bé, podria ser, encara que permeteu-nos el
benefici del dubte. Però de totes formes això no canviaria el problema
principal. Sent molt optimistes podria ser que per un temps baixara el paro,
alguns polítics cobraren menys o alguns magnats haurien de pagar més a hisenda.
Bé, i què? Continuaríem sense tindre el poder de decidir sobre les nostres
vides i els nostres pobles, continuarien causant-se danys irreparables sobre el
territori, continuaria imposant- se, al cap i a la fi, el criteri d'uns pocs
contra tots i totes.
Si tenim alguna opció de generar un canvi real serà
cosa de totes i tots, amb la força que dona la unió i la pluralitat de
construir-lo conjuntament. Fruit del treball constant, les assamblees, la
determinació i la intensitat necessàries. No serà cosa d'un nou líder o un nou
partit: això és més del mateix, aigua en cistella. Tampoc per baixar una
vesprada a un cercle, votar amb una papereta que porte la cara d'un il·luminat
o dir en el bar que ja està bé del bipartidisme anem a canviar les coses. Si no
agafem al bou per les banyes ja poden passar anys i anys, partits i partits,
que seguirem cantant la mateixa cançó: la cançó dels queixonets.
Si nosaltres adoptem una postura crítica amb Podemos
no és per a atacar a la gent que ha decidit que ja està farta. A eixos que ja
s'han cansat del passotisme i han baixat a les assemblees no podem menys que
felicitar-los. Tant de bo que cada vegada en siguem més i que totes i tots
aportem l'esforç necessari, però tenint en compte que cap fruit que valga la
pena collir serà sembrat per un líder o un partit. Cadascú haurà de posar la
seua llavor i assumir la seua part de responsabilitat. Qui pense que votant a
Podemos va a trobar el remei a tots els mals acabarà entropessant altra vegada
en la mateixa pedra. Ja està bé de falses il·lusions: Sols el Poble salva al
Poble.
-. Al País Basc o Amèrica Llatina ja han hagut
processos similars i no es pot dir que les injustícies, les desigualtats o els
impactes sobre el territori s'hagen superat. Perquè hauria de ser ací diferent?
-. Per a quan un debat profund sobre les conseqüències
del model de vida que portem?
-. Si les assemblees son tant importants, per a què
formar un nou partit acatant les regles del joc dels poderosos?
-. Portem molt temps deixant que siguen altres els que
decidisquen per nosaltres, per a quan agafar les regnes de les nostres vides?
Grup Llibertari L'Estació
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada