Nord-est Llibertari: Pressió perquè Artur Mas també comparegui pel cas Pujol

dimarts, 2 de setembre del 2014

Pressió perquè Artur Mas també comparegui pel cas Pujol

Quim Arrufat, ha considerat “impossible” que ningú més a Convergència sabés alguna cosa sobre el frau fiscal.

Jordi Pujol, disposat a comparèixer a partir del 22 de setembre.

[Setmanari El Triangle 02/09/2014]

Alguns portaveus parlamentaris que s’han posicionat aquest dimarts a la cambra legislativa perquè Jordi Pujol doni explicacions sobre l’origen dels diners que tenia amagats a l’estranger, tots, també CiU, hi han votat a favor, han demanat també explicacions al president Mas. No hi ha data per a la compareixença.

Quim Arrufat, de la CUP, Albert Rivera, de C’s, i Dolors Camats, d’ICV-EUiA, desconfien del silenci amb què el partit que governa Catalunya ha embolcallat el cas Pujol. Rivera vol una comissió d’investigació que dugui a la cambra el president Artur Mas i l’exlíder d’ERC, Carod Rovira. “A Al Capone no el van enxampar pels delictes comesos, sinó per una evasió fiscal”, ha dit el portaveu de C’s, per afegir que des del seu grup “no ens creiem això de l’herència”. “Estem davant del cas Convergència, d’una banda organitzada que ha estat robant durant molts anys. Estem davant una família política”, ha etzibat just abans de considerar que l’actual president “era el conseller en cap, el successor de la família Pujol”.

En la mateixa línia sospitosa, el portaveu de la CUP, Quim Arrufat, ha considerat “impossible” que ningú més a Convergència sabés alguna cosa sobre el frau fiscal. “Quantes ‘Camargues’ més calen per obrir el meló definitiu de l’encobriment permanent”, ha demanat.

Jordi Pujol, disposat a comparèixer a partir del 22 de setembre

L’expresident Jordi Pujol ha trigat poques hores a contestar la cita proposada per la cambra legislativa catalana. S’ha mostrat disposat a donar explicacions als diputats autonòmics, però no aquesta mateixa setmana, sinó a partir del 22 de setembre perquè “incideixi el menys possible” en els fets de “gran voltatge polític” que es produiran aquest mes de setembre i “prou lluny encara d’una altra data de molt forta càrrega política que serà el 9-N”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...