Nord-est Llibertari: La nena Elionor de Borbó presidirà la Fundació monàrquica gironina

dissabte, 20 de setembre del 2014

La nena Elionor de Borbó presidirà la Fundació monàrquica gironina

El jutjat arxiva la denúncia d’Interior contra un antimonàrquic

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/09/2014
Girona (Gironès).-

El jutjat ha decidit arxivar el cas del militant de la CUP acusat d'atemptar contra l'autoritat per la seva participació en les mobilitzacions contra la visita de Felip de Borbó a Girona l'any 2013.
Segons han informat la CUP de Girona i Alerta Solidària, el jutge conclou que no hi ha prou motius per acusar l'imputat "com a autor, còmplice o encobridor" dels fets.
Malgrat que les dues entitats celebren la decisió, critiquen que també s'hagin arxivat les denúncies contra els agents del cos dels Mossos d’Esquadra autors d'unes càrregues policials.
Felip de Borbó, ara rei Felip VI, va a la ciutat per presidir actes de la Fundació Príncep de Girona, que ara canviarà de nom.
La nena Elionor presidirà la Fundació Príncep de Girona
La princesa Elionor de Borbó serà la presidenta d'honor de la Fundació que fins ara portava com a nom el títol del seu pare, Príncep de Girona. A partir d'ara aquest patronat passarà a dir-se Princesa de Girona i la filla gran dels reis, de nou anys, es convertirà en la nova titular

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...