 |
| Milicianes de les YPJ al Kurdistàn |
Els jihadistes volen ocupar la regió
DIRECTA 25/09/2014
DAVID MESEGUER / @DAVIDMESEGUER |
“La situació és tan extrema que alguns dels nostres
milicians estan immolant-se amb granades dintre dels tancs de l’Estat Islàmic”,
explica a ‘La Directa’ Salih Muslim, president del Partit de la Unió
Democràtica (PYD) i originari de Kobane. El mandatari de la principal formació
política dels kurds de Síria detalla que “els bombardejos aeris duts a terme
per la coalició internacional s’han produït a trenta quilòmetres de la ciutat i
no són eficaços per contrarestar l’avenç de l’Estat Islàmic”. Muslim afegeix
que “cal bombardejar les posicions jihadistes al front de guerra a només deu
quilòmetres de Kobane”.
El polític kurd, que manté contacte constant amb la
seva família, destaca que “l’Estat Islàmic està bombardejant la ciutat amb
tancs i artilleria pesada, mentre les YPG resisteixen amb armes lleugeres”.
Salih Muslim fa una crida a la comunitat internacional perquè proporcioni
“armes als kurds abans que sigui massa tard i es produeixi un genocidi”.
Per la seva banda, Redur Xelil, portaveu de les
Unitats Kurdes de Protecció Popular (YPG) mostra la “voluntat de la milícia
kurda per col·laborar amb el front anti-jihadista i donar informació sobre les
posicions dels milicians de l’EI” perquè siguin atacades des de l’aire. Les
últimes dades xifren en 140.000 les refugiades que han fugit de la regió de
Kobane cap a Turquia i l’ACNUR creu que la xifra podria assolir les 400.000 si
l’Estat Islàmic aconsegueix conquerir la ciutat. Fonts kurdes assenyalen que
alguns d’ells han iniciat el camí de tornada, ja que s’han trobat sense
aixopluc a la banda turca i “prefereixen morir defensant la seva llar”. Es
calcula que entre 2.000 i 3.000 kurdes de Turquia han marxat cap a Kobane per
unir-se a les YPG.
No totes les kurdes són iguals per a Occident
Determinats membres de la coalició anti-jihadista ja
han enviat armament a les peixmerga kurdes del Govern Regional del Kurdistan
Iraquià. Malgrat que les milicianes de les YPG porten combatent prop de dos
anys als islamistes radicals i van ser claus en la defensa dels civils
iazidites de Sinjar i la població de Makhmur –prop d’Erbil–, Occident desconfia
proporcionar-los armes.
Els vincles de les YPG i el Partit dels Treballadors
del Kurdistan (PKK) fan que Turquia -membre de l’OTAN- pressioni perquè no se
li proporcioni armament a la milícia kurda de Síria. Salih Muslim acusa “Ankara
de donar cobertura a l’Estat Islàmic amb l’objectiu final d’acabar amb
l’autonomia dels kurds a Síria”. Segons Muslim, “la buffer zone que planteja
Turquia al nord de Síria amb l’excusa d’evitar els atacs jihadistes té
l’objectiu d’ocupar totes les regions kurdes de Síria i esclafar l’autogovern”.
Manuel Martorell, periodista i especialista en la regió kurda, destaca que “és
vulgui o no, les armes acabaran en mans del PKK perquè el Partit de la Unió
Patriòtica del Kurdistan (PUK) i Goran, estan eternament agraïts a la guerrilla
pel seu compromís de determinades zones del Kurdistan iraquià”.
Fins al moment, la postura turca amb la coalició
contra l’Estat Islàmic ha sigut força ambivalent perquè segons Ankara calia
garantir la seguretat de les 49 hostatges en mans de l’Estat Islàmic. Ara, un
cop alliberades s’haurà de veure si el nivell d’implicació de Turquia augmenta
en la lluita contra els jihadistes.
Bressol de la revolució
Kobane té una especial rellevància simbòlica perquè és
en aquesta ciutat on el 19 juliol de 2012 les kurdes de Síria van iniciar la
seva revolta. Aquell dia les forces de Baixar al-Assad van abandonar la regió
per situar-les a ciutats com Alep i fer front a l’oposició armada. Cedint el
control al PYD -afí ideològicament al PKK- el règim pressionava Turquia, en
lluita amb el PKK des de 1984 i ferma aliada de les rebels sirianes.
Des d’aquell moment, el poble kurd s’autogoverna al
marge de Damasc i l’oposició siriana. Aquesta administració encapçalada pel PYD
ha aconseguit crear un executiu força sòlid -tenint en compte la situació de
guerra-, portar l’ensenyament del kurd a les escoles, garantir els drets de les
dones i les minories i crear certes estructures d’estat com un exèrcit i un cos
policial.
Kobane assetjat pels islamistes des de l’estiu de
2013, és juntament amb Afrin i Jazira, un dels tres cantons que forma el Kurdistan
sirià. Aquestes regions no estan connectades entre elles, en gran part a causa
de la política d’arabització del règim Baas, que va portar gran quantitat de
població àrab cap al nord del país els anys 60 i 70 amb l’objectiu d’assimilar
la població kurda i fer un tomb demogràfic a la regió. Aquesta desunió
territorial és un dels principals inconvenients per defensar de forma més
efectiva les regions kurdes del nord de Síria.
El passat juny Cemil Bayik, cofundador del PKK i co-president
de la Unió de Comunitats Kurdes (KCK), denunciava que “el principal objectiu de
l’ofensiva jihadista és eliminar la revolució que estem duent a terme al
Kurdistan sirià, que està donant un nou esperit als pobles de la regió que ho
veuen com una oportunitat per millorar la seva situació”.
Completar el Califat
El cert és que gran part dels vehicles militars -molts
d’ells de fabricació nord-americana com els humvees- i armament pesat capturat
per l’Estat Islàmic a l’exèrcit iraquià i les bases del règim sirià a Raqqa ha estat
enviat a Kobane per combatre les kurdes. El Califat proclamat el passat juny
pels islamistes abasta de les portes de Bagdad fins a Jarablus, a la frontera
amb Turquia, i el control d’aquest bast territori els està permetent
transportar armes i combatents amb molta facilitat.
A través del pas fronterer d’Al Bukamal i seguint el
curs del riu Èufrates a través de Deir ez Zor i Raqqa, l’Estat Islàmic està
acumulant molts recursos per fer-se amb Konabe, fet que els permetria controlar
bona part del nord-est de la província d’Alep (d’Al-Bab fins a Kobane), la
totalitat de la província de Raqqa així com la riba de l'Eufrates amb
estratègics embassaments.
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada