Carlos Jiménez Villarejo, ex fiscal anticorrupció, recorda que l'impost de successions per l'herència del pare de Pujol es va pagar amb la venda d'accions de Banca Catalana: «En què quedem? Sembla que el cabal hereditari no estava tan ocult»
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/09/2014
Queralbs (Ripollès).-
En l’entrevista del periodista gironí Albert Soler a Carlos Jiménez Villarejo, que era fiscal en cap de l’Audiència de Barcelona quan va esclatar el cas Banca Catalana l’any 1984, i va acusar els seus dirigents, entre ells un Jordi Pujol Soley, hi molta informació. Jiménez Villarejo posteriorment a l’afer de Banca Catalana va ser nomenat fiscal anticorrupció de l’Estat espanyol i en les darreres eleccions europees ha sortit elegit eurodiputat formant part de la llista de Podem, formació política que conjuntament amb altres i també col·lectius socials ara s’ha querellat contra Jordi Pujol. Ara Jiménez Villarejo exposa que si repassem l’hemeroteca veurem fets que van quedar provats durant el cas Banca Catalana, ja que quan Jordi Pujol n’era conseller, Banca Catalana va entrar el fallida. Va arribar la informació a l’Audiència de Barcelona. Jiménez Villarejo es va posar en marxa i no va trigar a veure que allò estava constituït de tal manera que hi havia una caixa B per desviar fons: un forat de 19.600 milions de pessetes de l’any 1982. Això són fets objectius que ningú no ha discutit. Llavors el Banc d’Espanya va aportar 19.500 milions per evitar la caiguda de Banca Catalana.
Jiménez Villarejo considera que ara s’ha vist que Jordi Pujol ha estat manipulant i enganyant tota la societat catalana durant 34 anys. Sobre la relació de l’afer de Banca Catalana i la confessió del 25 de juliol, pensa que de moment sembla molt curiós el cas d’una herència no regularitzada durant 34 anys. No costa pas gaire, fer-ho. Ja veurem quina part d’aquesta presumpta herència te l'origen en el cas Banca Catalana o en altres fonts. El que no val és que es pugui al·legar que són fets prescrits, ja que bona part del que passa avui hi té relació. També caldrà esbrinar qui s’ha beneficiat d’aquests diners a banda de Pujol. La Ferrusola? El partit? Els fills, que tots van començar negocis amb grans capitals que no se sap d’on sortien? No el convenç això de l’herència. Un informe que obra en la causa penal de Banca Catalana diu: «l’import de les accions venudes va ser destinat en uns 22 milions de pessetes al pagament de l’impost de successions per l’herència de Florencio Pujol». En què quedem? Sembla que el cabal hereditari no estava tan ocult. Es confirma que Banca Catalana va ser un instrument per a l’enriquiment personal i familiar de Jordi Pujol.
Considera que la Fiscalia de Catalunya va coartar molt les investigacions sobre Banca Catalana el 1984.
També, que el famós 3% no era un 3%, era molt més. Creu que és evident. En el cas Adigsa, per exemple, està acreditat tot i estar pendent de judici. Si inclús un fill d’en Pujol va muntar una empresa la finalitat de la qual era «obtenir concessions de l’administració pública»! Més clar, l’aigua. Que el fill del president de la Generalitat creï una empresa així, més enllà que cobrés o no comissions, és irregular i contrari a l’ètica.
Jiménez Villarejo pensa que el que el fet de la confessió del 25 de juliol ha de ser molt greu per a Pujol, la seva família i el seu entorn de còmplices, encobridors i aduladors -que en té i molts, sobretot a mitjans públics de comunicació-, que ha de ser molt greu perquè es vegi abocat a fer la declaració. La investigació que porta el Jutjat Central número 5 sobre Jordi Pujol Ferrusola és molt important, el que passa és que els mitjans procuren minusvalorar-la. Podria ser una de les claus per les quals en Pujol Soley s’ha vist obligat a reconèixer uns fets que estaven ocults. Ara bé, encara sortiran més coses, assegura l’antic fiscal.
Sobre si Hisenda ha badat, Jiménez Villarejo es pregunta que en 34 anys, amb governs de PSOE i PP, ningú de l’Agència Tributària n’ha tingut cap notícia? Es resisteix a creure-ho. Algun grau de complicitat amb en Pujol hi ha hagut d’haver perquè aquest senyor hagi pogut defraudar a l’Hisenda Pública durant 34 anys.
Sobre Convergència pensa que és impossible que el partit no ho sabés. Estem parlant del president de la Generalitat i del partit al Govern! D’altra banda, l’actual president -Artur Mas- va ser conseller ni més ni menys que d’Economia, o sigui que alguna cosa deuria saber, també. Es nega a admetre aquest suposat desconeixement de Convergència. Per descomptat sabien molt més del que diuen saber. Ho han ocultat com una forma de complicitat amb el líder del clan. Ha funcionat l’omertá. I la resta del món polític català? És creïble que ningú sabés res? L’antic fiscal ho creu rotundament. Com a fiscal que ha sigut i com a ciutadà es nega a admetre que ningú estigués informat dels afers delictius de Jordi Pujol. Alguns, amb bastant detall. Per què després que Maragall denunciés el 3% ni polítics ni jutges van investigar? La fiscalia va iniciar algunes investigacions. A part d’això, va passar el de sempre: entre corruptors i corruptes hi ha pactes i si cap de les dues parts denuncia, és difícil que la justícia ho conegui. També, si la Sindicatura de Comptes -i el Tribunal de Cuentas a l’Estat- funcionés millor, hauríem sabut abans molt més de tot això. Es deixen de fer fiscalitzacions, d’altres s’oculten, etc. Els membres d’aquests tribunals els nomenen els partits majoritaris, que per tant els controlen. O sigui, els partits que tenen més capacitat de corrompre’s i de corrompre. Hi ha un problema de les institucions de control.
Queda clar que sortiran més coses. Aquests quatre milions d’Andorra són tot el que hi ha? Què volem que sigui tot! Hi ha molt més. Molt més. Fa un temps un diari de Barcelona va publicar la sorprenent notícia que Jordi Pujol Ferrusola i esposa havien disposat en cinc dies de 15 milions d’euros. En aquest sentit, Jiménez Villarejo es pregunta d’on han tret una suma com aquesta. El que sabem de moment és només una mínima part de fets molt més greus. És molt greu que un alt càrrec que s’omple la boca parlant de justícia i serveis socials cometi aquest delicte mentre hi ha gent -tots en coneixem- cobrant sous mínims que ha de pagar a Hisenda en la seva declaració.
De què serveix la querella si ja està en mans de la justícia? Sí. S’han aportat dades absolutament noves procedents dels Registres Mercantils, sobretot de les activitats dels fills i la dona de Jordi Pujol, que no existien en el procés. És important que s’investiguin en profunditat. La querella de Podem i altres organitzacions i col·lectius és l’expressió del clam ciutadà contra la casta i les seves formes de corrompre el poder, segons l’antic fiscal i membre de Podem.
Sobre si el periodista Manuel Cuyàs, autor de la biografia de Jordi Pujol Soley, dita ‘Memòries’, diu que aquest només estava pendent de Catalunya i no s’assabentava del que passava casa. Jiménez Villarejo contesta a l’entrevistador gironí que com vol que s’ho cregui. Es posa a riure i explica que l’altre dia va buscar «Jordi Pujol i Soley» a la ‘Gran Enciclopèdia Catalana’. Al procés de Banca Catalana li dedica tres ratlles. Tres. O sigui, està ocultant uns fets que van tenir un abast enorme, amb gran perjudici no només als accionistes sinó a l’erari públic. Es fa així a la ‘Gran Enciclopèdia Catalana’ per un afany d’encobrir, d’emparar. En aquest sentit ho fan tant l’Enciclopèdia com en Cuyàs, com tanta gent que apareix als mitjans públics.
Televisió de Catalunya, molt malament. A penes ha tractat la confessió de Pujol. Hauria d’haver-hi aprofundit, preguntat què significa la querella, etc. No han fet res. Jordi Pujol Soley continua estant enormement protegit, al seu entendre d’antic fiscal i ciutadà.
Afirma que la gent no s’ha de deixar enganyar per manipulacions polítiques i ideològiques. Que els que seguien Pujol fins ara reconegui la veritat. Que la corrupció és una realitat que està inserida dins del sistema polític, tant és que sigui català o espanyol. O andalús, miri els ERE. Per tant, que tinguin la franquesa de reconèixer que hi ha corrupció, reaccionar-hi en contra i denunciar-la. I després votar en conseqüència. És inconcebible que es voti a llistes -tancades, és clar- plenes de polítics corruptes. Considera que l’ètica està més enllà de les idees polítiques.
A pregunta que Felipe González diu que en Pujol no és corrupte, l’antic fiscal respon que quan aquest líder del PSOE va perdre les eleccions de 1996 va ser en part per la corrupció al seu partit i a la seva administració, o sigui que sap del que parla. I riu. Afegint que Felipe González està mancat d’autoritat moral per opinar de corrupció, ha passat de la presidència del Govern espanyol a la poltrona d’un consell d’administració. És la imatge viva de la casta que ens continua governant.
Sobre si les comissions serveixen per finançar un partit o per enriquir-se personalment, Jiménez Villarejo pensa que pot ser que siguin per tot. Però a més les persones que formen la trama tenen molt poder sobre els diners. Sobretot tenint en compte que aquests fets ocorren sempre en un marc on hi ha gran impunitat. No impunitat perquè no hi hagi condemna contra els implicats, sinó perquè sovint ni s’inicia un procés.
I sobre la Fiscalia Anticorrupció respon que el problema és que Aznar va nomenar un fiscal general que estava al servei dels poderosos i hi va haver dificultats per dur a terme moltes investigacions, ja de per si dificultoses. Solament cal mirar el cas del Palau de la Música: fa cinc anys que es va iniciar i encara no hi ha judici. No arribarà al final abans de 3 o 4 anys. Això provoca desencís a la ciutadania i desconfiança en la justícia. Els instruments i els recursos no són els adequats. I els professionals? Per part de la majoria de jutges i fiscals hi ha actitud d’inhibició davant els delictes comesos pel poder polític i econòmic. Perquè després tindran complicacions professionals, que existeixen i no les negaré. Però tot plegat reflecteix un estat democràtic i de dret bastant feble.
Sobre si el cas Pujol afecta el «procés sobiranista» Jiménez Villarejo, que a més de Podem també pertany amb gent del PSUC (VIU) i altres polítics a Federalistes d’Esquerra, pensa que personalment creu que sí, però que els que l’impulsen no se’n volen assabentar, ells segueixen a la seva. Que el procés sobiranista estigui liderat per un partit que és un exemple paradigmàtic de corrupció és molt greu, en referència a Convergència Democràtica de Catalunya i el lideratge d’Artur Mas, antic conseller d’Economia d’un govern autonòmic de Jordi Pujol.
A la pregunta d’Albert Soler sobre si és corrupte el sistema, és corrupte el país, és corrupte en Pujol? Tots? Qui és corrupte? Jiménez Villarejo considera que el sistema actual afavoreix la corrupció i que la Llei de Partits no inclou ni unes mínimes regles ètiques sobre comportament de militants ni dirigents. Un imputat per delicte de corrupció es pot presentar a les eleccions, per exemple. Oriol Pujol era secretari general i diputat de CiU quan ja estava imputat per diversos delictes. L’altre problema és el finançament dels partits, com ho proven els casos Palau amb CDC, o el cas Turisme amb UDC, o el PSOE amb Filesa, o el PP amb Gurtel. Els partits politics són hostes de les entitats financeres. Això explica molts fenòmens de subordinació i favoritisme.
Jiménez Villarejo considera que ara s’ha vist que Jordi Pujol ha estat manipulant i enganyant tota la societat catalana durant 34 anys. Sobre la relació de l’afer de Banca Catalana i la confessió del 25 de juliol, pensa que de moment sembla molt curiós el cas d’una herència no regularitzada durant 34 anys. No costa pas gaire, fer-ho. Ja veurem quina part d’aquesta presumpta herència te l'origen en el cas Banca Catalana o en altres fonts. El que no val és que es pugui al·legar que són fets prescrits, ja que bona part del que passa avui hi té relació. També caldrà esbrinar qui s’ha beneficiat d’aquests diners a banda de Pujol. La Ferrusola? El partit? Els fills, que tots van començar negocis amb grans capitals que no se sap d’on sortien? No el convenç això de l’herència. Un informe que obra en la causa penal de Banca Catalana diu: «l’import de les accions venudes va ser destinat en uns 22 milions de pessetes al pagament de l’impost de successions per l’herència de Florencio Pujol». En què quedem? Sembla que el cabal hereditari no estava tan ocult. Es confirma que Banca Catalana va ser un instrument per a l’enriquiment personal i familiar de Jordi Pujol.
Considera que la Fiscalia de Catalunya va coartar molt les investigacions sobre Banca Catalana el 1984.
També, que el famós 3% no era un 3%, era molt més. Creu que és evident. En el cas Adigsa, per exemple, està acreditat tot i estar pendent de judici. Si inclús un fill d’en Pujol va muntar una empresa la finalitat de la qual era «obtenir concessions de l’administració pública»! Més clar, l’aigua. Que el fill del president de la Generalitat creï una empresa així, més enllà que cobrés o no comissions, és irregular i contrari a l’ètica.
Jiménez Villarejo pensa que el que el fet de la confessió del 25 de juliol ha de ser molt greu per a Pujol, la seva família i el seu entorn de còmplices, encobridors i aduladors -que en té i molts, sobretot a mitjans públics de comunicació-, que ha de ser molt greu perquè es vegi abocat a fer la declaració. La investigació que porta el Jutjat Central número 5 sobre Jordi Pujol Ferrusola és molt important, el que passa és que els mitjans procuren minusvalorar-la. Podria ser una de les claus per les quals en Pujol Soley s’ha vist obligat a reconèixer uns fets que estaven ocults. Ara bé, encara sortiran més coses, assegura l’antic fiscal.
Sobre si Hisenda ha badat, Jiménez Villarejo es pregunta que en 34 anys, amb governs de PSOE i PP, ningú de l’Agència Tributària n’ha tingut cap notícia? Es resisteix a creure-ho. Algun grau de complicitat amb en Pujol hi ha hagut d’haver perquè aquest senyor hagi pogut defraudar a l’Hisenda Pública durant 34 anys.
Sobre Convergència pensa que és impossible que el partit no ho sabés. Estem parlant del president de la Generalitat i del partit al Govern! D’altra banda, l’actual president -Artur Mas- va ser conseller ni més ni menys que d’Economia, o sigui que alguna cosa deuria saber, també. Es nega a admetre aquest suposat desconeixement de Convergència. Per descomptat sabien molt més del que diuen saber. Ho han ocultat com una forma de complicitat amb el líder del clan. Ha funcionat l’omertá. I la resta del món polític català? És creïble que ningú sabés res? L’antic fiscal ho creu rotundament. Com a fiscal que ha sigut i com a ciutadà es nega a admetre que ningú estigués informat dels afers delictius de Jordi Pujol. Alguns, amb bastant detall. Per què després que Maragall denunciés el 3% ni polítics ni jutges van investigar? La fiscalia va iniciar algunes investigacions. A part d’això, va passar el de sempre: entre corruptors i corruptes hi ha pactes i si cap de les dues parts denuncia, és difícil que la justícia ho conegui. També, si la Sindicatura de Comptes -i el Tribunal de Cuentas a l’Estat- funcionés millor, hauríem sabut abans molt més de tot això. Es deixen de fer fiscalitzacions, d’altres s’oculten, etc. Els membres d’aquests tribunals els nomenen els partits majoritaris, que per tant els controlen. O sigui, els partits que tenen més capacitat de corrompre’s i de corrompre. Hi ha un problema de les institucions de control.
Queda clar que sortiran més coses. Aquests quatre milions d’Andorra són tot el que hi ha? Què volem que sigui tot! Hi ha molt més. Molt més. Fa un temps un diari de Barcelona va publicar la sorprenent notícia que Jordi Pujol Ferrusola i esposa havien disposat en cinc dies de 15 milions d’euros. En aquest sentit, Jiménez Villarejo es pregunta d’on han tret una suma com aquesta. El que sabem de moment és només una mínima part de fets molt més greus. És molt greu que un alt càrrec que s’omple la boca parlant de justícia i serveis socials cometi aquest delicte mentre hi ha gent -tots en coneixem- cobrant sous mínims que ha de pagar a Hisenda en la seva declaració.
De què serveix la querella si ja està en mans de la justícia? Sí. S’han aportat dades absolutament noves procedents dels Registres Mercantils, sobretot de les activitats dels fills i la dona de Jordi Pujol, que no existien en el procés. És important que s’investiguin en profunditat. La querella de Podem i altres organitzacions i col·lectius és l’expressió del clam ciutadà contra la casta i les seves formes de corrompre el poder, segons l’antic fiscal i membre de Podem.
Sobre si el periodista Manuel Cuyàs, autor de la biografia de Jordi Pujol Soley, dita ‘Memòries’, diu que aquest només estava pendent de Catalunya i no s’assabentava del que passava casa. Jiménez Villarejo contesta a l’entrevistador gironí que com vol que s’ho cregui. Es posa a riure i explica que l’altre dia va buscar «Jordi Pujol i Soley» a la ‘Gran Enciclopèdia Catalana’. Al procés de Banca Catalana li dedica tres ratlles. Tres. O sigui, està ocultant uns fets que van tenir un abast enorme, amb gran perjudici no només als accionistes sinó a l’erari públic. Es fa així a la ‘Gran Enciclopèdia Catalana’ per un afany d’encobrir, d’emparar. En aquest sentit ho fan tant l’Enciclopèdia com en Cuyàs, com tanta gent que apareix als mitjans públics.
Televisió de Catalunya, molt malament. A penes ha tractat la confessió de Pujol. Hauria d’haver-hi aprofundit, preguntat què significa la querella, etc. No han fet res. Jordi Pujol Soley continua estant enormement protegit, al seu entendre d’antic fiscal i ciutadà.
Afirma que la gent no s’ha de deixar enganyar per manipulacions polítiques i ideològiques. Que els que seguien Pujol fins ara reconegui la veritat. Que la corrupció és una realitat que està inserida dins del sistema polític, tant és que sigui català o espanyol. O andalús, miri els ERE. Per tant, que tinguin la franquesa de reconèixer que hi ha corrupció, reaccionar-hi en contra i denunciar-la. I després votar en conseqüència. És inconcebible que es voti a llistes -tancades, és clar- plenes de polítics corruptes. Considera que l’ètica està més enllà de les idees polítiques.
A pregunta que Felipe González diu que en Pujol no és corrupte, l’antic fiscal respon que quan aquest líder del PSOE va perdre les eleccions de 1996 va ser en part per la corrupció al seu partit i a la seva administració, o sigui que sap del que parla. I riu. Afegint que Felipe González està mancat d’autoritat moral per opinar de corrupció, ha passat de la presidència del Govern espanyol a la poltrona d’un consell d’administració. És la imatge viva de la casta que ens continua governant.
Sobre si les comissions serveixen per finançar un partit o per enriquir-se personalment, Jiménez Villarejo pensa que pot ser que siguin per tot. Però a més les persones que formen la trama tenen molt poder sobre els diners. Sobretot tenint en compte que aquests fets ocorren sempre en un marc on hi ha gran impunitat. No impunitat perquè no hi hagi condemna contra els implicats, sinó perquè sovint ni s’inicia un procés.
I sobre la Fiscalia Anticorrupció respon que el problema és que Aznar va nomenar un fiscal general que estava al servei dels poderosos i hi va haver dificultats per dur a terme moltes investigacions, ja de per si dificultoses. Solament cal mirar el cas del Palau de la Música: fa cinc anys que es va iniciar i encara no hi ha judici. No arribarà al final abans de 3 o 4 anys. Això provoca desencís a la ciutadania i desconfiança en la justícia. Els instruments i els recursos no són els adequats. I els professionals? Per part de la majoria de jutges i fiscals hi ha actitud d’inhibició davant els delictes comesos pel poder polític i econòmic. Perquè després tindran complicacions professionals, que existeixen i no les negaré. Però tot plegat reflecteix un estat democràtic i de dret bastant feble.
Sobre si el cas Pujol afecta el «procés sobiranista» Jiménez Villarejo, que a més de Podem també pertany amb gent del PSUC (VIU) i altres polítics a Federalistes d’Esquerra, pensa que personalment creu que sí, però que els que l’impulsen no se’n volen assabentar, ells segueixen a la seva. Que el procés sobiranista estigui liderat per un partit que és un exemple paradigmàtic de corrupció és molt greu, en referència a Convergència Democràtica de Catalunya i el lideratge d’Artur Mas, antic conseller d’Economia d’un govern autonòmic de Jordi Pujol.
A la pregunta d’Albert Soler sobre si és corrupte el sistema, és corrupte el país, és corrupte en Pujol? Tots? Qui és corrupte? Jiménez Villarejo considera que el sistema actual afavoreix la corrupció i que la Llei de Partits no inclou ni unes mínimes regles ètiques sobre comportament de militants ni dirigents. Un imputat per delicte de corrupció es pot presentar a les eleccions, per exemple. Oriol Pujol era secretari general i diputat de CiU quan ja estava imputat per diversos delictes. L’altre problema és el finançament dels partits, com ho proven els casos Palau amb CDC, o el cas Turisme amb UDC, o el PSOE amb Filesa, o el PP amb Gurtel. Els partits politics són hostes de les entitats financeres. Això explica molts fenòmens de subordinació i favoritisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada