Es va silenciar el segrest i robatori a Roses del coronel ‘El Gato con Botas’.

El mas Clarà de la Mota cap els anys 70

El coronel era José Blázquez Pedraza, criminal de guerra franquista que protagonitzà la matança del mas Clarà el gener de 1960




TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/09/2014 
Roses (Alt Empordà).- 

L’edició gironina del 17 de desembre de l’any 2004 del diari EL PUNT publicava una notícia de jutjats de la periodista M. Àngels Pagès titulada ‘Demanen 18 anys per a un acusat de segrestar un ex coronel i la dona, a Roses (Alt Empordà). Els va emmanillar i lligar al llit, i es va endur de la casa un botí milionari’. Tot seguit: “El fiscal i l'acusació particular van demanar ahir a l'Audiència de Girona penes de fins a 18 anys de presó per a Josef Baranek, acusat d'haver assaltat un ex coronel de la Guàrdia Civil i la seva dona, a casa seva, el novembre del 2003 a Roses. Segons la parella, l'acusat es va introduir a casa seva per la finestra i, esgrimint una pistola, els va tenir retinguts cinc hores, emmanillats entre ells, i quan va aconseguir un botí milionari, els va deixar lligats al llit. Baranek ho va negar tot. L'excoronel i la seva dona coneixien l'acusat i el consideraven «un amic» i, fins i tot, va passar una nit a casa seva. Josef Baranek tenia una agència de viatges i duia turistes del seu país, la República Txeca, a la Costa Brava, i els allotjava als hotels del matrimoni. Les víctimes van explicar que el 7 de novembre del 2003 a la nit, quan miraven la tele, va entrar un lladre (amb la cara tapada amb un passamuntanyes) per la finestra, esgrimint una pistola. Els va emmanillar entre ells, i va fer que l'acompanyessin per la casa per recopilar el que tenien de valor. La recerca va durar cinc hores i, després, el lladre -que va donar-los a entendre que els coneixia perquè sabia detalls de la seva vida- els va deixar lligats al llit amb cordills i filferros. El lladre, que actuava amb un còmplice que l'esperava a fora, va fugir amb més de 7.000 euros, en diners i objectes. Baranek va negar aquestes acusacions, i també les que va mantenir una altra hotelera contra ell i el còmplice, que està en rebel·lia. Aquest segon assalt va passar el 2 de gener passat, de nit. Dos lladres la van abordar quan tancava la porta de casa, a prop de l'hotel de l'exguàrdia civil, i la van fer entrar amenaçant-la amb una pistola i una navalla. Li van robar 19.800 euros. Uns policies locals que patrullaven per la zona van veure Baranek i el seu company fugint. Això els va posar sobre la pista de l'acusat, que els Mossos, segons van dir, el van relacionar amb el primer atracament perquè el nom de Baranek figurava a la llista de clients de l'hotel de l'excoronel. Els indicis van convertir-se en proves, segons els agents, quan van escorcollar la casa de l'acusat i hi van trobar alguns dels objectes robats a les cases.”  

‘El Gato con Botas’ al mas Clarà

M. Àngels Pagès no revelava la identitat del coronel de la Guàrdia Civil segrestat, emmanillat i robat el 7 de novembre de 2003 al seu domicili de Roses. En aquest cas va regnar la llei del silenci. No solament per part del diari EL PUNT, ara fusionat amb AVUI, també a nivell de gent de Roses que no van fer difusió de la veritable identitat d’aquest sinistre criminal de guerra franquista, conegut a la Costa Brava com ‘El Gato con Botas’. Parlem del tristament cèlebre oficial de la Guàrdia Civil, aleshores el capità de la Brigada d’Informació José Blázquez Pedraza, que va disparar a traïció, amagat darrera un arbre i sense cridar el reglamentari “Alto, la Guardia Civil!”, contra cinc companys llibertaris que havien sortit del mas Clarà, a la Mota (Palol de Revardit, Pla de l’Estany),  una vegada havien dinat en aquella mena de fonda rural el 3 de gener de 1960, ferint greument el company Francisco Conesa Alcaraz -al qual rematà el 4 de gener- que aquell moment es va refugiar darrera una paret fora de la casa de pagès, i provocant ferides al company Francesc Sabaté Llopart, que el matí del 5 de gener a Sant Celoni fou mort a traïció durant un moment de distracció per part del sometent franquista Abel Rocha Sanz -“hijo del Cuerpo”- i rematat per l’antic legionari José Sibina Mollu.
Sota foc de Blázquez Pedraza van poder refugiar-se dins el mas Clarà els companys Martín Ruiz Montoya, Anton Miracle Guitart, Rogelio Madrigal Torres i, ferit, Quico Sabaté, que va aconseguir fugir del cercle de la Guàrdia Civil la nit del 3 al 4 de gener.
Davant el perill de mort del matrimoni de masovers del mas Clarà el matí del 4 de gener, quan l’exèrcit va portar de Girona una peça d’artilleria per enfonsar a canonades aquesta casa de pagès, els companys Miracle i Madrigal, fent honor salvaguardar la vida dels masovers que volia matar el franquisme, van sortir de la casa i es van entregar a Blázquez Pedraza. Una vegada interrogats, segons el testimoni de quatre soldats de lleva que feien el servei militar a Girona i que van ser enviats al mas Clarà, ambdós companys van patir la denominada llei de fugues de part d’aquest agent. Abans, una vegada dins el mas Clarà, José Blázquez va trobar amagat dins el forn de pa el company Ruiz, que segons els soldats esmentats, va ser cobert amb una saca i degollat abans de ser rematat a trets.