 |
| Artur Mas a la conferència inaugural de la XXVIII reunió del Cercle d'Economia |
DIRECTA 30/09/2014
JESÚS RODRÍGUEZ / @ALBERTMARTNEZ |
Des de mitjan agost, la paraula desobediència s'ha
situat al centre del debat en el marc del procés sobiranista que viu Catalunya.
Si el Govern espanyol manté la seva oposició frontal a l'exercici del dret de
vot per decidir si volem la independència o no, arribarà el moment de desobeir
el marc legal espanyol per fer possible el vot. Poc després de la
multitudinària V de l'Onze de Setembre, representants de tots els partits pro consulta
van declarar que estaven a favor de la desobediència si era necessària, però
només la CUP-AE ha posat tota la seva estructura al servei d'una campanya per
fer-la possible un cop arribat el veto del Tribunal Constitucional.
Ni l'Estat espanyol ni Mariano Rajoy; el principal
obstacle d'Artur Mas per arribar a posar les urnes el 9 de novembre són els
seus lligams amb la banca i les grans multinacionals. Durant una discreta
reunió celebrada el 20 de juliol al Palau de la Generalitat amb la plana major
dels representants espanyols a la Comissió Trilateral, el president de la
Generalitat va assegurar que no està disposat, en cap cas, a “passar per sobre
de la legalitat” per fer la consulta del 9 de novembre. Aquestes paraules el
lliguen de mans i peus, sobretot tenint en compte qui eren les persones que
l'escoltaven entre les parets de l'edifici on, més tard, ha signat el decret de
convocatòria de la consulta. La Comissió Trilateral està formada per 390
representants de les multinacionals i institucions bancàries més influents dels
Estats Units, Europa i el Japó i es considera, juntament amb el Club
Bilderberg, com un poder planetari a l'ombra. Van ser dues hores i mitja de
reunió -segons va explicar el periodista Manel Pérez en una crònica a ‘La
Vanguardia’ que va tenir una repercussió mínima- al voltant d'una taula amb un
bon àpat, on hi van seure: Antonio Garrigues Walker, del bufet d'advocats
Garrigues; Alfonso Cortina, expresident de Repsol i conseller de nombroses
empreses multinacionals; Pedro Miguel Echenique, físic i ex conseller del
govern basc de Carlos Garaikoetxea; Ignacio Polanco, president del grup Prisa;
Esther Giménez-Salinas, ex rectora de la Universitat Ramon Llull i consellera
del Banc Santander; Emilio Ybarra, ex president del BBVA, i Ferran Rodés,
president de l'empresa editora del diari *Ara i conseller de la constructora
Acciona. Aquests vuit capitostos de les oligarquies catalana i espanyola van
traslladar les paraules de Mas al comitè executiu de l'organisme que es va
celebrar durant el mes d'agost, amb Jean-Claude Trichet i David Rockefeller al
capdavant. Aquest últim, als seus 99 anys, és el president d'honor d'aquest
poder global neoliberal.
La Comissió Trilateral i el Club Bilderberg tenen la
capacitat de fer tremolar les variables macroeconòmiques de tota la Unió
Europea. Poden canviar a dit els presidents d'Itàlia o Grècia sense necessitat
de fer comicis. Artur Mas ho sap bé. Durant la roda de premsa de valoració dels
resultats del referèndum escocès, un periodista de ‘The Economist’ va preguntar
al president català si la consulta era un pols a la Unió Europea i Mas, sense
dubtar, va respondre: “No, la gran majoria dels qui impulsem el procés volem
continuar a Europa, a l'euro i a l'OTAN”. Per tant, és molt difícil que la
desobediència a l'Estat espanyol s'arribi a materialitzar de la mà d'Artur Mas,
sobretot pels obstacles que hi posarien els seus socis de l'economia global.
Però també perquè tindria greus dificultats de cara endins, amb la cúpula dels
Mossos d'Esquadra i amb UDC, el seu soci de federació i de govern. L'única
aliança clara del president en aquest hipotètic escenari seria la gent
mobilitzada al carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada