 |
| Jordi Pujol, aquest divendres al Parlament de Catalunya |
Jordi Pujol ensenya les dues cares: amable i emprenyada durant una llarga compareixença parlamentària sense cap resposta ni explicació.
La fortuna del clan Pujol comença amb les martingales durant la Segona Guerra Mundial de l’agent de borsa, procedent de Darnius, Florenci Pujol Brugat passant famílies jueves de l’Europa nazi de la frontera a Barcelona.
Una gran amistat entre el refugiat polonès Moisés David Tannenbaum, fugitiu del nazisme pel seu origen israelita, i l’antic republicà Florenci Pujol forjà Banca Catalana.
La connexió Copisa i Pujol queda al descobert.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 26/09/2014
(Corresponsal) Darnius (Alt Empordà).-
Poc més d'un centenar de persones s'han concentrat aquest divendres a les portes de la seu del Parlament de Catalunya amb motiu de la compareixença de Jordi Pujol Soley: assemblees d’aturats(es); treballadors(es) de Panrico i iaioflautes. La protesta -pacífica i amb proclames contra la corrupció i Jordi Pujol- ha començat a les tres de la tarda, abans de l'hora en què estava prevista l'entrada de l’expresident de la Generalitat. L'ex president, però, havia arribat una hora abans i per tant els concentrats no s'hi han pogut dirigir.
Compareixença
Gairebé dues hores i mitja de compareixença, aquest divendres, de Jordi Pujol Soley al Parlament de Catalunya que només han servit per constatar que l’expresident, rebatejat com a Dr. Jekill i Mr Hide pel diputat de la CUP, David Fernández, té la cara amable, aquella que justifica l’herència rebuda del seu pare, Florenci Pujol Brugat, “per la por” a què la família es quedés sense diners, però que encara ensenya les urpes afilades quan es tracta de torejar els parlamentaris(es) i la premsa. Ni una resposta. Pujol Soley ha sortit de la cambra autonòmica sense donar explicacions. I s’ha permès el luxe de retreure algunes acusacions als diputats(es) que li reclamaven.
Els representants de la CUP han marxat abans d’hora de la cambra, indignats amb el tarannà de Jordi Pujol.
“No he estat un polític corrupte”, ha assegurat l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, durant la seva primera intervenció al Parlament de Catalunya i ha repetit que “mai” es va aprofitar de la seva “influència” per enriquir-se. “No he rebut mai canvi diners a canvi d’una decisió polític administrativa”, ha dit, per afegir que “tenia més diners als setanta que quan vaig tenir càrrecs polítics”. “No vaig comprar finques ni em vaig dedicar a donar la volta al món, el meu projecte prioritari era el nacional”, ha dit.
L’expresident ha explicat que l’herència del seu pare que va mantenir amagada a l’estranger durant 34 anys no tenia un origen il·lícit, ni va sortir de l’erari públic. Jordi Pujol només ha rebel·lat la quantia que li va deixar en herència el seu pare: 140 milions de pessetes, de l’any 1980. Una xifra que li ha retret la presidenta del PP, Alícia Sánchez Camacho: “no pujaria, ni amb la inflació, als 4 milions que ha regularitzat a Hisenda”. Camacho ha restat credibilitat a la compareixença i les explicacions de Pujol. “No té credibilitat per dir si és o no un polític corrupte, perquè ha mentit durant 30 anys a tots els catalans”, ha dit la dirigent del PP.
“Per què 34 anys després tenia informació privilegiada? Està pactant amb la fiscalia per evitar responsabilitat a la seva família? La Caixa B de Banca Catalana forma part de l'herència? Ha tingut un tracte de privilegi per haver estat soci del PP i del PSOE? Per què ha tingut aquesta impunitat durant tants anys? El president Mas formava part de la trama i de la banda?”, ha estat el reguitzell de preguntes efectuades pel president de C’s, Albert Rivera, que resumeixen les explicacions que els portaveus han demanat a l'expresident.
“L’oasi català era un femer amb olor de perfum”, ha dit David Fernández, de la CUP, per avançar que Pujol “com a home d’Estat que ha estat, quedarà impune”.
“Quan es diu que tinc 30 milions d’euros a Andorra es menteix. Cal contrastar la informació. És fals”, ha respost Pujol, per desmentir també que hi hagi hagut, com l’han acusat alguns portaveus, de pactar amb fiscalia i amb el Govern perquè l’entramat no esquitxi la seva família. “No hi ha hagut cap conversa entre el president Rajoy i jo”, ha dit.
“Si tot hagués estat tan corrupte, el país no s’hauria aguantat”, ha dit Pujol, per fer callar portaveus com Herrera, Rivera i Fernández, que l’han acusat d’estendre el “model de corrupció des del Govern” durant anys. L’expresident ha marxat de la cambra sense atendre els mitjans.
Moisès David Tennenbaum i Florenci Pujol
Un dels axiomes que ens ha deixat, i que encara és plenament vigent, és la identificació del catalan dream amb el procés d’implantació de l’Estat d’Israel, bastit sota la guerra i el terror.
En els missatges i en l’actuació de Jordi Pujol Soley tot té una explicació oculta, com estem constatant en el dia a dia, escandalitzats, aquests dies. La seva admiració i la seva dèria per l’Estat sionista d’Israel no és una elaboració intel·lectual de collita pròpia. És quelcom més banal: els interessos crematístics. Florenci Pujol Brugat, el pare de l’expresident de la Generalitat, va travar, a la dècada dels anys cinquanta, una gran amistat amb Moisès David Tennenbaum, un jueu d’origen polonès que s’havia instal·lat a la Barcelona de la postguerra. I és gràcies al capital aportat per Tennenbaum que Jordi Pujol va poder fer realitat el seu projecte de crear Banca Catalana.
Cal recordar que Florenci Pujol sempre va mantenir relacions amb el món del contraban pirinenc, concretament de Maçanet de Cabrenys, la Vajol, Darnius i Agullana, a l’Alt Empordà. Encara en els anys cinquanta la Guàrdia Civil va matar a trets un popular contrabandista de Maçanet que havia confós amb un maquí anarquista. En aquest món, ben integrat en el territori ambdues bandes de la frontera des del Tracta del Pirineu, acceptat per tothom i considerat un negoci de gent d’honor, la Segona Guerra Mundial, igual que la del 14, obrí horitzons en la misèria de la nostra postguerra civil. En aquest marc, l’any 1939 una passadora d’Agullana, anomenada popularment a la comarca La Puça, va passar moltes esposes i criatures de militants exiliats el febrer d’aquell anyal. A partir de finals de 1940, amb l’avenç del nazisme a Europa, algunes famílies jueves arribades a Perpinyà i ajudades per la comunitat israeliana rossellonesa varen ser recollides a Morellàs (Vallespir) i portades pels camins fronterers de Les Illes a l’hotel de La Francesa a Darnius. Floreni Pujol montà el negoci de conduir des de Darnius a Barcelona aquestes famílies perseguides, que escaparen de l’Holocaust. Però no hem d’oblidar que Florenci Pujol, políticament proper a ERC, durant la Segona República, havia inscrit el seu fill al Col·legi Alemany de Barcelona, en plena època del Tercer Reich, i que el futur president de la Generalitat hi va cursar els seus estudis fins a la derrota final del règim nazi. El seu pare estava convençut de la victòria d’Adolf Hitler i va decidir que el seu fill estudiés en l’escola dels virtuals vencedors de la Segona Guerra Mundial, òbviament per treure’n profit. Al mateix temps portava famílies israelianes de Darnius a Barcelona, cosa que finalment el va beneficiar econòmica i políticament a partir del naixement de l’Estat d’Israel. És a dir, la germanofília de Jordi Pujol té el seu origen en els càlculs del seu pare per prosperar a l’ombra del Tercer Reich. I la seva radical conversió al sionisme està relacionada directament amb els diners aportats per David Tennenbaum en l’operació de compra de la Banca Dorca i la seva posterior conversió en Banca Catalana. Algun dia sabrem com, però el cert és que els hereus de Moisès David Tennenbaum, que avui viuen a Haifa, van ser generosament rescabalats per Jordi Pujol Soley, ja president de la Generalitat, de la fallida de Banca Catalana i de la reducció a 0 del valor del seu gran paquet d’accions. A través de quins mecanismes va pagar Jordi Pujol el “deute” als seus socis israelians d’origen polonès? Aquest és un dels misteris que enterboleixen la història de la Generalitat restaurada, posterior a la presidència de Josep Tarradellas, i expliquen la metàstasi de la corrupció institucional.
El cert és que, en els últims anys, Jordi Pujol Soley ha pogut visitar en nombroses ocasions l’Estat d’Israel, on ha estat rebut per les primeres autoritats, i això vol dir que el “deute” amb els Tennenbaum -actualment, una influent família israeliana- va ser saldat, malgrat que la resta d’accionistes de Banca Catalana ho perdessin tot. D’aquí ve que la Generalitat de Catalunya s’hagi convertit, per imposició doctrinària del pujolisme, en el gran aliat polític i econòmic de l’Estat sionista a la Vella Europa.
El predicament que ha assolit Pilar Rahola, que de joveneta va abandonar el grup d’afinitat de les Joventuts Llibertàries i la FAI de Badalona després de dues setmanes en un quibuts (en hebreu qibbuts), sota la protecció de Jordi Pujol no és casualitat. Tampoc ho és que el lobby sionista català estigui fortament empeltat a CDC i el cos dels Mossos d’Esquadra estigui obligat a col·laborar amb el Mossad. Miquel Sellarès Perelló també va estar unes setmanes en un quibuts a Israel. Ni la impunitat criminal amb què l’empresa Iberpotash (filial de la companyia israeliana ICL) contamina el Bages i el Llobregat, tolerada per la Generalitat. Ni les excel·lents relacions que exhibeixen Artur Mas i l’alcalde Xavier Trias amb Tel-Aviv i l’ambaixador israelià a Madrid, Alon Bar. Ni l’assimilació de l’ANC amb l’Estat d’Israel de la mà de Sellarés Perelló.
Ajuntaments que mantenen els honors a Pujol Soley
-. Sant Julià del Llor i Bonmatí (la Selva) té un carrer dedicat a l'expresident de la Generalitat i l'Ajuntament no té previst batejar-lo de nou. El seu alcalde, d'ERC, creu que l'enrenou que suposaria canviar el nom no compensa i si no hi ha una petició expressa dels veïns -i no n'ha rebut cap, assegura- no s'ho plantejaran.
-. A Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) hi ha l'Espai per a la gent gran Jordi Pujol, de titularitat municipal. El seu Ajuntament, amb majoria absoluta de CiU, tampoc es plantejarà tirar endavant una proposta com la moció presentada pel PSC per canviar-li el nom si no hi ha una condemna judicial.
-. Premià de Dalt (Maresme), localitat d'origen de la mare de Jordi Pujol, ha deixat intacte el pack d'honors: l'estàtua (erigida l’any 2011) que va ser embrutada amb pintura, el nom de la plaça on es troba ubica (batejada l’any 2006) i la condició de fill adoptiu (atorgat l’any 1997). La Comisió de Valoració dels Honors i Distincions, por unanimitat, considera que prevalen els seus mèrits: l’estret vincle amb Premià i la seva aportació a Catalunya, també els 23 anys de president de la Generalitat. Fonts municipals no descarten que aquesta comissió revoqui els honors si se condemna judicialment a Pujol en un futur. El grup municipal del PSC ha senyalat que els membres de la comissió esmentada van ser elegits "a dit" i que entre ells hi figuren antics regidors de CiU, amics de l’alcalde i també a un cossí del propi Jordi Pujol Soley.
La connexió Copisa i Pujol queda al descobert
Sobre la família Pujol Ferrusola està caient una pluja de querelles, però l’última, presentada per les formacions polítiques Podemos i Guanyem també formula acusacions contra destacats empresaris que han fet fortuna amb els contractes de la Generalitat de Catalunya i que han engreixat Jordi Pujol júnior amb suculents ingressos.
Entre els empresaris querellats figuren Carles Sumarroca Coixet i dos dels seus fills, propietaris de la constructora Emte, però, curiosament, no es fa cap menció a Josep Cornadó Mateu, president del grup constructor Copisa, sobre el qual gira l’últim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada