Així ho explica avui en un escrit un antic director del ‘Diari de Barcelona’
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 26/08/2014
Queralbs (Ripollès).-
Llegim aquest dimarts en la premsa nacionalista burgesa catalana un escrit d’opinió del periodista d’Olot i polític econacionalista Santiago Vilanova, autor entre altres del llibre ‘L’Estat ecològic’ i dirigent d’Alternativa Verda (EV-AV) i Solidaritat per la Independència (SI), sota el títol ‘Pujol, un colós caigut’ en que l’autor deixa anar perles sobre Jordi Pujol Soley, que qualifica com un “colós que tenia els peus de fang”, tal com surt a ‘La Bíblia’, però el millor suc de l’article el trobem quan s’explica el fet que quan dirigia el ‘Diari de Barcelona’ “el 1984 un advocat, col·laborador del Cesid, amb qui havia connectat per una investigació periodística (que vaig publicar) sobre el finançament italià del PSOE, va dir-me que els serveis d’intel·ligència espanyols tenien pujol “enganxat pel collons” i que més aviat o més tard esclataria l’escàndol.” Vilanova afegeix que “la meva opinió és que el nostre expresident havia ‘pactat’ amb la oligarquia espanyola el seu propi statu quo. El Cesid tenia directrius de no maniobrar mentre Pujol fos declarat ‘Espanyol del Año’ pel diari ‘ABC’ i practiqués ‘el peix al cova’.”
Pensem que el govern Felipe González protegia Jordi Pujol, un dels tres mosqueters de la Segona Restauració Borbònica, al costat del líder del PSOE i Santiago Carrillo, que van orientar, sota la vigilància estreta de Washington i el Pentàgon, no fos que el postfranquisme fos incontrolat com havia passat l’abril de 1974 a Portugal amb la caiguda de la Dictadura portuguesa, els quals van orientar Rodolfo Suárez i el rei Joan Carles. Sobre l’advocat que esmenta Vilanova segurament fa anys que és traspassat, doncs no el delataria com a font dels serveis secrets de l’Estat en cas de viure.
De tota manera, Vilanova explica perles del PSOE, la única manera de poder publicar en aquest diari oficiós de CDC l’escrit sobre Jordi Pujol: “Aquell expert en trames conspiratives també va documentar-me les relacions econòmiques de Felipe González i Alfons Guerra amb Nerio Nessi, president de la Banca Nazionale di Laboro; Orfeo Lucciano Pianelli, magnat del holding Pianelli e Traversa, i amb el magnat veneçolà Gustavo Cisneros, a qui un Consell de Ministres li adjudicà la cadena de magatzems Galerías Preciados.” I afegeix que: “Tot i que el Cesid havia fet el seguiment d’aquestes perilloses amistats socialistes (que se les vinculava amb la màfia i el narcotràfic) no es va produir cap filtració informativa i, en conseqüència, no s’inicià cap querella”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada