La nova guerra freda interimperialista té ressò en el procés català

La Generalitat retira una consulta el 9 de novembre. 
Mentre el director general dels Mossos d’Esquadra avisa que la policia autònoma impedirà les urnes al carrer el 9 de novembre en cas d’una consulta constitucionalment il·legal la vicepresidenta de la Generalitat, la democristiana Joana Oretega, ataca qui vulgui fer una consulta sense el permís del Govern espanyol. 



[12/08/2014]  

La nova guerra freda interimperialista, arrel de la creixent contesa bèl·lica a Ucraïna, té ressò en el procés català ja que la Generalitat retira una consulta el 9 de novembre, doncs, mentre el director general dels Mossos d’Esquadra avisa que la policia autònoma impedirà les urnes al carrer el 9 de novembre en cas d’una consulta constitucionalment il·legal, la vicepresidenta de la Generalitat, la democristiana Joana Oretega, ataca qui vulgui fer una consulta sense el permís del Govern espanyol. 
Washington i Brussel·les desactiven la construcció d’un estat capitalista català que fins l’esclat de la crisi Obama i Putin venien promocionant els serveis nord-americans, britànics, francesos, alemanys i altres per mitjà de l’articulació de l’ANC, que ara aquests serveis desactiven i Artur Mas fa d’agent del govern Rajoy.

Per una banda, “si l'estat posa traves per votar aquest 9 de novembre, hi haurà un altre 9 de novembre per votar', afirma la vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, que ha insistit que la consulta no es farà si no es fa dins de la legalitat, i això vol dir també que no es farà si és impugnada pel Tribuna Constitucional espanyol. En declaracions a RAC-1, ha dit: “Si no es pogués fer el 9-N, hi ha un altre 9 de novembre a la cantonada. No matem aquest anhel dels catalans. A la vida hi ha decisions que no es moren, sinó que s'ajornen. I quan s'ajornen surten amb més força”. En aquest sentit, Ortega ha donat entenent que ara per ara hi ha dubtes i incertesa sobre el 9 de novembre i que un ajornament de la consulta (ja sigui en forma de consulta o d'eleccions avançades) seria beneficiós. “Hi ha gent que no s'acaba de creure que el 9-N hi haurà la consulta, i hi ha gent que ho veu amb incertesa”. Ortega ja defensava ahir que la consulta sobre la independència de Catalunya només pot fer-se per la 'via legal'. En una entrevista a la Cadena Ser, Ortega va dir ahir que estava d'acord amb les recents declaracions del conseller Santi Vila i del president del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, Joan Rigol, que han manifestat que si la consulta no es pot fer amb l'aval de l'estat espanyol val més no fer-la. “El Govern [de la Generalitat] sempre ha posat de manifest que la consulta ha de ser legal”, va dir Ortega. 

Unes quantes hores abans, l'expresident del Parlament de Catalunya i coordinador del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, el democristià Joan Rigol, es mostrava contrari a fer una consulta sense l'aval de l'Estat espanyol. Si les urnes surten al carrer havent suspès la convocatòria el Tribunal Constitucional, és a dir, “sense la legalitat al darrere”, deia a Catalunya Ràdio, es “menysvaloraria” la consulta i el resultat “no seria prou democràtic perquè fos el fonament d'una política de futur”. Rigol veu el Principat de Catalunya abocat a unes eleccions autonòmiques plebiscitàries. Diu que probablement aquest serà el final del recorregut, però assegura que no li agradaria arribar-hi perquè “a Catalunya sempre s'ha optat pel civisme, el diàleg i la democràcia”, i demana esforços per a intentar fins el 8 de novembre que l'estat toleri la consulta. Rigol creu que sempre s'haurà de negociar amb l'Estat espanyol, i diu que tot procés que aixequi murs en contra dels uns i els altres no té viabilitat. “Hi hem d'encabir la claredat de la pregunta que fem perquè el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur, i que a la vegada això formi part del conjunt de la legalitat”. 

En aquest sentit, Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés de Diputats, ha reaccionat avui via twitter a les últimes declaracions de Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat, en una entrevista al Món a Rac1. “Que la consellera Ortega vagi a 'El món a Rac1' amb l'objectiu de desmobilitzar és d'una irresponsabilitat a tenir en compte algun dia”, ha piulat. Tardà ha assegurat que tot dependrà de la mobilització popular, tant l'Onze de Setembre com la consulta del 9-N. El diputat d’ERC també ha afirmat que escoltant a Ortega pensa que “el Govern [de la Generalitat] ha decidit suïcidar-se”.

Per altra banda, sobre la possibilitat que el Govern espanyol prohibeixi la consulta del 9 de novembre, el director general dels Mossos d’Esquadra, Albert Batlle, va dir que els Mossos complirien la legalitat. “Nosaltres ni convoquem la consulta ni organitzem tècnicament els processos electorals. Arribat el cas complirem el que la llei ens marqui”.

En definitiva, solament una declaració social revolucionària unilateral d’independència per la base i en cada contrada del proletariat i les capes populars no assalariades enfront el Govern de la Generalitat, el Govern del Regne d’Espanya i l’imperialisme occidental de Washington i Brussel·les podria aconseguir l’emancipació nacional catalana, que hauria d’ésser global: la transformació del procés d’autodeterminació català en una revolució socialista autogestionada i autogestionària. 

Però cal recordar que les contradiccions burgeses comporten dolor, mort i crueltats. Volem dir que per un esclat social revolucionari, pel qual hi ha condicions objectives al Principat ara mateix, poc importa com és la situació, sinó com les masses explotades i oprimides pensin i vulguin anar a la batalla autoemancipatòria. Res és el que sembla. L’atzar també intervé a vegades. Veurem que decideixen les masses. 

Les minories actives podem analitzar i proposar però la classe obrera i les capes populars han de decidir si volen patir físicament per intentar liquidar les nocivitats del sistema hegemònic que ens explota i oprimeix, i així poder gaudir del socialisme autogestionat i autogestionari, o decideixin restar explotades, espoliades, vexades, oprimides i esclavitzades per l’Estat i el Capital.