.
Anarcosindicalistes han participat en l'acte.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/08/2014
(Corresponsal) Salt
(Gironès).-
Una seixantena de persones participants de la
Marxa per l'educació pública han arrivat
cap al migdia a l'antic edifici del Centre Obrer de Oultura Floreal on un petit comitè de saltencs
llibertaris, entre els quals l'historiador expert en la història social del
municipi Agapit Alonso i Pons, han donat la benvinguda a les i els marxaires.
L'acte d'homenatge ha consistit en la penjada
d'una placa en la façana de l'edifici, a l'entrada de l'actual biblioteca
Massagran. Sebas Parra, del nucli educatiu Paolo Freire, ha realitzat un breu
parlament sobre el context i la obra de l'escola racionalista saltenca.
És oportú recordar que el 2009, en motiu del
75è aniversari d'aquesta escola, el
pedagog Sebas Parra, l'historiador Agapit Alonso i altres van realitzar el
treball "Cap esforç cau en terra eixorda", el qual es podrà trobar
properament a la "xarxa".
Banderes roig i negres de la CGT i de la
CNT-AIT han onejat durant l'acte.
Catalunya "Informació" ha omès
aquest acte d'homenatge en la seva crònica informativa sobre el pas per Salt
d'aquesta Marxa que acabarà d'aquí a 8 dies a Barcdelona.
L'Escola Racionalista de Salt (*)
L'Escola Racionalista, que ocupava les dues
estances superiors del centre, havia sigut fundada l'any 1933 per Joaquim Trias
Coll, obrer de la farinera de Salt.
El 8 de desembre del mateix any, els locals
que ocupaven la CNT i la FAI al Centre foren clausurats.
Com a conseqüència de la repressió pels fets d'octubre de 1934, es produeix el
tancament del Centre Obrer, edifici on estava ubicada l'escola. Les activitas
docents no es van poder rependre fins a l'abril del 1936 i va estar activa fins
el 1939.
Durant aquests dos anys de clausura, i per
ordre governativa, només es va respactar la sala d'espectacles, on es feien
sessions de cinema els dissabtes i diumenges.
El Centre Obrer de Cultura Floreal (*)
El Floreal, a banda de tenir una bona sala
d'espectacles amb escenari, copmtava també amb un saló cafè.
La bibliolteca era una altre estança molt
significativa.
En el centre s'hi van realitzar moltes
conferències, entre elles les de Buenaventura Durruti o Federica Montseny.
L'òrgan d'expressió de l'univers anarquista
saltenc va ser el periòdic Despertar, que tenia la redacció en el
mateix centre.
Les Joventuts Llibertàries també van compartir
l'espai del Floreal, si bé posterirment es van traslladar a un altre local.
Era, en definitiva, un centre de sociabilitat
de primer ordre. "La gent hi anava molt al Floreal, a fora hi havia una
gentada sempre allà sentada com esperant alguna cosa". molta gent que hi
passava hi feien parada, molts dels quals eren pagesos.
"Conjuntament amb la feina sindical va
constituir-se el Centre Obrer de Cultura Floreal. El Centre fou un autèntic
nucli d'animació popular i arrelà profundament en la gent. es representaven
obres d'Emile Zola, Ibsen... Escollíem
obres de teatre que mostressin la ignonímia que comporta el sistema
capitalista". ("Sebastià Clarà: Girona en el record").
(*) Notes extretes de "Entre la violència
política i el conflicte social. Els comitès antifeixistes de Salt i Orriols en
el context de la guerra cívil 1936-1939. Josep Maymí, 2001. Biblioteca Serra
d'or, publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada