dimecres, 27 d’agost de 2014

‘La guerra del pan’. ºUn nou llibre de Agustí Guillamón

‘La guerra del pan’ tracta de la fam i la violència a la Barcelona revolucionària, entre desembre de 1936 i maig de 1937







Agustí Guillamón Iborra: ‘La guerra del pan. Hambre y violencia en la Barcelona Revolucionaria. De diciembre de 1936 a mayo de 1937’. Dskontrol - Aldarull Edicions, Barcelona, juny de 2014, 564 pàgines.  

La pugna entre el PSUC i la CNT, entre desembre de 1936 i maig de 1937, fou un conflicte ideològic, però abans que res l’enfrontament de dues polítiques oposades en proveïment i gestió econòmica de la gran urbs barcelonesa.
Comorera, des de la Conselleria d’Abastos, prioritzava el poder del PSUC al proveïment del pa o la llet a la ciutat de Barcelona, millor sense pa ni llet, que un pa i una llet que subministrin els comitès revolucionaris i els sindicats de la CNT. Fam i penúries dels barcelonesos eren el preu a pagar pel increment del poder del PSUC i de la Generalitat, en detriment de la CNT.
El PSUC, en una ciutat subjecte a les penalitats i privacions de la guerra, va oposar la llibertat de mercat a la racional distribució d’aliments realitzada pels comitès d’abastos de las barriades.
La fam dels treballadors fou causada per la maniobra conscient dels partits burgesos i contrarevolucionaris, des de l’ERC fins el PSUC, per així debilitar i derrotar als revolucionaris. A aquest procés el denominem guerra del pa.
El desarmament dels treballadors era l’objectiu fonamental d’aquets partits. També els comitès superiors llibertaris van considerar els comitès de barri com el seus pitjors enemics, quan aquests es van negar a acatar els decrets de desarmament, pactats amb el Govern i la resta d’organitzacions antifeixistes.
A finals d’abril de 1937, els comitès de defensa dels barris desbordaren als comitès superiors cenetistes. La insurrecció dels treballadors, al maig de 1937, no fou derrotada militarment, sinó políticament, quan els líders anarcosindicalistes van ordenar l’alt el foc. La fam i el desarmament eren els dos objectius necessaris pel inici del procés contrarevolucionari, que va desencadenar tota la seva força repressiva contra els militants cenetistes i les minories 

Cap comentari:

Publica un comentari