La família Pujol encara té llengua i poder

Cal que les grapes del pujolisme deixin de manar en el procés d’alliberament català. 
L’ANC i Òmnium Cultural segueixen directrius del clan Pujol i Artur Mas.

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/08/2014 
Queralbs (Ripollès).- 

Amb l'arribada de Jordi Pujol al Palau de la Generalitat, l'any 1980, i durant 23 anys -més els quatre que, entre pitos i flautes ja porta al poder el seu "hereu" Artur Mas-, Jordi Pujol ha tingut la possibilitat de "regnar" al Principat de Catalunya. El seu primer decret, inspirat directament per Marta Ferrusola, ja va ser un disbarat que hem pagat molt car: el nomenament de Lluís Prenafeta com a secretari general de la Presidència. Des del primer moment es va instal·lar a la Generalitat convergent una mentalitat delictiva, cleptòmana i criminal, importada de la "Tangentòpoli" italiana.

El president Jordi Pujol va implantar a la Generalitat una administració "a l'espanyola", fonamentada en l'amiguisme i el xanxullo permanent. Enumerar els casos de corrupció que han esquitxat el règim pujolista- arturista provoca basarda, com ara el cas CARIC, el "lottogate", el cas Casinos, el cas Ferrovial, el cas Prenafeta, el cas Cullell, el cas Roma, el cas Planasdemunt, el cas VVM, el cas Treball, el cas Pallerols, el cas Turisme, el cas Fundació Catalunya i Territori, el cas Adigsa, el cas De la Rosa, el cas Pascual Estivill, el cas Fernández Teixidó-màfia russa, el cas Priorat, el cas Europraxis, el cas Hidroplant, el cas de les enquestes, el cas del 3%, el cas Pretòria, el cas Millet, el cas Clotilde, el cas ITV, el cas Innova, el cas Bagó, el cas Cesicat, el cas Efial (Torredembarra), el cas Ars Local, el cas Xavier Martorell-Método 3, el cas Rakosnik... fins a arribar a l'espaterrant, explosiu i definitiu cas Pujol.

Queda clar que Jordi Pujol ja hauria d'haver dimitit l'any 1981, quan la Comissió d'Ajuda a la Reconversió Industrial de Catalunya (CARIC) va concedir avals de crèdits que ja se sabia que eren incobrables a una llarga llista d'empresaris amics del president de la Generalitat, entre els quals hi havia els principals editors de diaris. Però ni el segon poder (legislatiu), ni el tercer poder (judicial), ni el quart poder (els mitjans de comunicació) van tenir el coratge de denunciar aquest descarat cas de corrupció i va començar així una escalada d'impunitat política.
Ho ha dit la premsa internacional: amb Jordi Pujol, Catalunya s'ha convertit en el territori més corrupte europeu. El"lottogate" (1987) o el cas Casinos (1990) haurien d’haver fet caure el govern autonòmic.
Jordi Pujol no és l'únic responsable d'aquesta espantosa putrefacció i immoralitat pública que ha anegat Catalunya durant les últimes dècades. Són molts els intel·lectuals, periodistes, polítics de l'oposició, jutges i empresaris extorsionats que durant tots aquests llargs anys de pujolisme s'han tapat la boca, les orelles, els ulls i el nas.
Per què han callat "com a putes"? Per què han acceptat, sense dir ni piu, que a Catalunya tinguem avui una democràcia d'ínfima qualitat? Per por a perdre els seus petits privilegis i per interessos econòmics mesquins. "L'avara povertà di Catalogna", que va sentenciar Dante. 

No ens equivoquem. El "9-N sí-sí" és la culminació del projecte pujolista a través del seu "testaferro" Artur Mas. De manera conscient o inconscient, deliberada o induïda, tots els que aniran a la V de la pròxima Diada Nacional són fills de Pujol.
No es tracta de dir no a la urgent i necessària independència nacional catalana, però cal anar contra la via pujolista a la independència, es digui ANC o Òmnium Cultural, perquè està contaminada d'arrel per la xacra de la corrupció i la manipulació. 
És hora de posar el comptador a zero, cosa s’haurà de fer en el moment de la independència. És hora de recuperar i reivindicar el llegat llibertari català. És hora de passar pàgina i encetar un nou capítol en la història de Catalunya, alliberats de la gran estafa i el malson que ha significat el llarg "regnat" de la família Pujol, que encara té llengua i poder.