Jordi Pujol va obrir els comptes a Andbank a principis de la dècada dels noranta

Es desconeix on Pujol va guardar la fortuna durant tota una dècada, ja que la suposada herència es remunta a l’any 1980

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 31/08/2014 

Queralbs (Ripollès).- 

Segons publicava Economia Digital, els comptes del clan dels Pujol amb diner negre ocult a Hisenda es van obrir a Andorra a principis dels anys noranta a Banc Agrícol -que més endavant es va convertir en Andbank amb la fusió d’aquesta entitat amb Banca Reig. 

Aquesta informació obre una sèrie d'interrogants, ja que Jordi Pujol va assegurar en la seva confessió del 25 de juliol que el seu pare, Florenci Pujol i Brugat, havia llegat a la seva dona i als seus set fills un fons no declarats "situats a l'estranger" -diferents als compresos en el seu testament-, en el moment de la seva mort, al setembre de 1980. Això significaria que la fortuna oculta dels Pujol no hauria arribat a Andorra fins una dècada després de rebre-la.

Aquesta seria una de les pistes que estarien seguint la justícia i Hisenda per comprovar l'origen dels diners que la família Pujol ha mantingut amagats al fisc espanyol durant anys. Els investigadors es pregunten on van estar aquests diners abans d'arribar a Andorra. Per intentar descobrir-ho, la justícia ha optat per remetre comissions rogatòries a Andorra i també a Suïssa. Els moviments

La fortuna dels Pujol s'ha mantingut a Andorra fins avui dia. Fins al desembre de 2010, els diners es trobaven dipositats en comptes a Andbank a nom de Marta Ferrusola i els set fills del matrimoni. A partir d'aquest moment, alguns dels fills van decidir regularitzar la seva situació davant Hisenda i van repatriar part dels fons a Espanya, mentre que Marta Ferrusola i quatre fills van decidir traspassar diners a BPA. 

Segons Economia Digital, que cita fonts financeres andorranes, la decisió de canviar d'entitat bancària va arribar després que Andbank animés a la família a deixar l'entitat en el marc de correcció de velles polítiques que estan aplicant moltes entitats des que Andorra ha modernitzat el seu sistema financer. Aquest canvi d'entitat va donar peu a una operació que ha acabat destapant el patrimoni ocult.

Tot segueix igual

Els indicis i les valoracions de proves ho indiquen: tenim un sistema polític corrupte, en la seva major part fill del que ara ha revelat l’afer del clan dels Pujol. Un afer que no és, en absolut, només personal i familiar. És l'essència del mètode de govern de la Catalunya d'aquí i ara des de fa decennis. No va de persones sinó de partits: el que està embargat judicialment és la seu central de CDC, no pas cap casa de la família Pujol. Ha dominat la immensa mentida, potenciada des de l'entorn del mateix Jordi Pujol, segons la qual aquest seria una víctima dels seus fills. Ase qui s'ho cregui!  Ho sap o ho sospita la immensa majoria de la població i, per descomptat, ho saben els polítics, així com grans empresaris o financers i els que tenen alguna funció de responsabilitat en la gestió pública. És el secret de l'ametller que el sap un de cada carrer. Per cert, per què no es fa una enquesta? Això ja no és un tema de la judicatura sinó dels polítics. La cosa és tan grossa que no l’arreglaria una intervenció de l'OLAF, l'oficina de lluita contra el frau de la Unió Europea. Doncs, després què? Aquets mals es reprodueixen sempre. En la pràctica passa el que hem vist en aquests darrers dies: que el món empresarial i financer ha de fer el que s'ha dit i redit. Se n'encarreguen uns personatges que porten d'un lloc a l'altre diners diguem-ne mal comptats. O, usant una altra subtilitat, diguem que aquests missatgers es cobren els seus especialíssims serveis. La cosa està tan establerta que hi ha ens financers que quan sorgeix algun nou grupet polític ni tan sols esperen a que els hi demanin diners: els n'ofereixen.

El vuit per cent o encara més en les concessions: el 25 % dels ingressos
Allò del tres per cent era una gran mentida ja que solia ser entre el sis i el set i de vegades el vuit. En les concessions podia ser una barbaritat: el 25 per cent dels ingressos (no dels beneficis) dels dos o tres primers anys. Ara Carod-Rovira ha parlat d'un cinc per cent, és a dir més del tres.

Com és possible que després de la confessió de Jordi Pujol la federació CiU encara gosin retallar en sanitat, en ensenyament, en ajuts socials reals i en sous que ja són de misèria, en nom de la competitivitat? O és que la corrupció no afecta la competitivitat, milers de vegades més? Realment el mal ve de la pròpia decadència capitalista!