La Fiscalia Anticorrupció va demanar al jutjat que expedís comissions rogatòries a Andorra i Suïssa.“Un personatge de qui costa imaginar que badés en res de substantiu”.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/08/2014
Queralbs (Ripollès).-
Segons l’agència EFE la magistrada del Jutjat d'Instrucció 31 de Barcelona, que instrueix les diligències obertes a Jordi Pujol i la seva dona Marta Ferrusola per l'ocultació d'una fortuna a l'estranger, li ha requerit que aporti el testament del seu pare, Florenci Pujol Brugat, i l'acceptació de l'herència bancària andorrana de la seva banda i per la de la seva esposa Marta.
Segons ha informat avui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la magistrada ha acordat també la pràctica de les diligències sol·licitades pel Ministeri Fiscal i, s'han lliurat les comissions rogatòries que el fiscal havia demandat.
Pujol Soley va confessar el passat 25 de juliol, a través d'un comunicat, que havia regularitzat uns fons a la Banca Privada Andorrana (BPA) relacionats amb l'herència del seu pare Florenci, i que l'"error" comès en la gestió d'aquell llegat havia "contaminat" als seus set fills i a la seva dona. Així, Jordi Pujol va explicar que el seu pare, Florenci Pujol, va disposar com a última voluntat que unes quantitats de diners ubicats a l'estranger, que no estaven regularitzats quan va morir al setembre de 1980, fossin destinats als set fills i a la dona de Jordi Pujol.
Coincidint amb la pràctica d'aquestes diligències judicials, Jordi Pujol, que descansa, finalment després del seu itinerari clandestí per la frontera de la Cerdanya, en la seva residència familiar estiuenca a Queralbs (Ripollès), ha rebut aquest migdia una citació de l'Agència Tributària que li han lliurat en mà dues funcionàries, segons ha confirmat ell mateix. Les funcionàries perseguien aquest divendres al matí el matrimoni Jordi Pujol i Marta Ferrussola, també l’escorta policial que recull del sòl cada vegada que un ancià Pujol Soley cau pels carrers de pujada a Queralbs. Pujol Soley ha rebut ara aquest requeriment d'Hisenda sense que hagi volgut precisar davant la premsa desplaçada a Queralbs ni el dia ni el lloc en el qual ha estat citat.
Arran de la confessió de Jordi Pujol, el passat 28 de juliol el sindicat ultradreta Manos Limpias el va denunciar pels delictes de suborn, malversació, prevaricació, tràfic d'influències, delicte fiscal, falsedat en document públic i blanqueig de capitals, i la seva dona Marta Ferrusola com a còmplice i encobridora.
El passat 31 de juliol, la magistrada del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona, a la que va recaure per repartiment la denuncia de Manos Limpias, va acordar obrir diligències prèvies i notificar la seva decisió a la fiscalia.
Aquesta magistrada ha decidit ara practicar les primeres diligències, després de demanar a Manos Limpias que diposités una fiança de 6.000 euros i presentés una querella contra Pujol i Ferrusola, cosa que té previst fer el pròxim 13 d’agost.
En aquest marc hi ha fonts que es pregunten si finalment s’investigarà el paper de la persona que des del temps de Banca Catalana, quan ja era secretària de Jordi Pujol, i fins el 30 de juny de 2013 quan es va jubilar, tot passava per les seves manes i com una Evita Duarte de Perón a CDC, doncs el polèmic Salvador Sostres, en el seu moment va escriure que durant tots aquests anys, especialment durant la presidència de Pujol Soley a la Generalitat de Catalunya, Carme Alcoriza Vivas era la seva secretària “especial”, per damunt de la “primera dama de Catalunya”, Marta Ferrussola, és a dir, la sola persona que en tot moment sabia on era i el que feia Pujol, que quan va arribar al Palau de la Generalitat la va transferir des del seu antic despatx a Banca Catalana i fins l’estiu de l’any passat va ser la secretaria en cap de l’oficina del Centre d’Estudis Jordi Pujol (CEJP), la fundació privada, feta l’any 2005, que pagava a la secretària 100.000 euros anuals. Carme Alcariza no va deixar d’estar activa a CDC i en l’entorn de Pujol Soley doncs va ser elegida secretària de la Fundació Barcelona, el laboratori del pensament pujolista, que compta amb el conseller de la Generalitat Francesc Homs. En aquest sentit, Carme Alcariza hauria de comparèixer junt amb Jordi Pujol el setembre en una compareixença al Parlament de Catalunya per respondre a unes preguntes compromeses, una situació voluntària, en principi, que ahir dijous a Queralbs, durant la seva aparició al carrer després que des del 25 de juliol Pujol Soley estigués amagat a la frontera de la Cerdanya. Com titula la premsa convencional d’avui, Jordi Pujol solament va dir en referència a una presència parlamentària allò de que “ja és veurà”.
Al nostre entendre, la direcció de CDC i, en especial, l’entorn més immediat d’Artur Mas estudien la dissolució del Parlament de Catalunya abans del 3 de setembre i convocar immediatament eleccions autonòmiques oportunistes, aprofitant el ressò de l’Onze de Setembre, tot passant el gripau governamental autonòmic a ERC, la lògica guanyadora del circ electoral autonòmic, una formació històrica que hauria d’afrontar la tragèdia política de no poder treure les urnes d’autodeterminació el 9 de novembre, cosa que donaria un enorme pes polític de futur a la CUP gràcies al desgasta i desprestigi d’ERC al Govern de la Generalitat.
Pujol Soley sempre ha volgut estar en tot
Jordi Pujol no va ser mai un president laxista, ni absentista, de la Generalitat, sinó tot el contrari. Sempre va voler estar en tot. A Banca Catalana, en el seu partit i a la Generalitat va aplicar un seu al·lucinant i gens convencional organigrama. Es basava només en la confiança personal, que a més podia ser volàtil, canviant. L'usava per a saber-ho tot i com designà alts càrrecs de conselleries, dient-ho només en el darrer moment al conseller corresponent.
O bé exposar l'immens poder, de fet, que sempre va tenir en el terreny cultural Albert Manent, que junt amb Dionsio Ridruejo i Gorjkin treballava durant el tardofranquime per mantenir el colonialisme nord-americà a l’Estat espanyol i, específicament, a Catalunya després de la Dictadura. O amb mossèn Lluís Fenosa, que durant molts anys esmorzava amb Jordi Pujol. Aquest capellà era un ideòleg del pujolisme que posava en pràctica la secretaria particular del president de la Generalitat, Carme Alcoriza. Pujol va usar el capellà per a temes molt delicats, encara que costi de creure, com ara mantenir contenta i enganyada l’esposa Marta Ferrussola. Ramon Trias Fargas li va trobar com a motiu "el tam-tam". Creia, justament, que Pujol utilitzava el mossèn per temptejar terrenys delicats.
Pujol, quan era president, estava ben amatent a tot el que tingués a veure amb els diners, els que podien anar al partit o a la butxaca que fos
Jordi Pujol Soley no tenia horaris. Alguna vegada consirava fins a la matinada. I trucava, des de la Generalitat, a primera hora del matí. Res afectant el poder, per secundari que fos, pogués quedar fora del seu coneixement. Tenia una àmplia xarxa de persones destinada a explicar-l'hi tot i més. Precisament, estava ben amatent a tot el que tingués a veure amb els diners, els que podien anar al partit o a la butxaca que fos. Va ser un gran tema de confrontació amb Miquel Roca Junyent, l’antic dirigent del FOC/FLP. En especial l’ estatut, privat o públic, de les línies d'alta tensió. O el de les concessions de freqüències d'emissió radiofònica. n
Hi havia un pis pels tripa i jocs de Jordi Pujol en un número baix del carrer Ganduxer, a Barcelona. Un tema delicat. Ara molta gent fuig radicalment dels caus de Pujol Soley, com si fos una malaltia greu i molt contagiosa, com ara Ebola. El figuerenc i conseller, amb aspiracions a presidir la Generalitat, Santi Vila, ara fuig de Jordi Pujol, com del còlera.
Es poden discutir les capil·laritats. No hi constància que fossin transversals, de conxorxa amb altres partits. Tanmateix, hi ha indicis que en temes greus hi havia esgrima amb florets com els de competició, amb una punta que impedeix fer-se mal. Així, els magistrats més propers al PSC votaren contra el processament de Pujol pel cas Banca Catalana. Encara no fa gaire, dirigents del PSC, després del fracàs del tripartit de Pepe Montilla, antic còcteler del PCE(i), parlaven de la sortida “sociovergent” (!) al Govern de la Generalitat.
Altres coses no lliguen, com la frase de Pasqual Maragall en seu parlamentària relativa a una possible comissió (‘tangente’ en italià i ‘mordida’ a Mèxic) del tres per cent. Dies després d'aquella bomba periodística -sense conseqüències polítiques ni judicials- un president d'una gran empresa, amb contractació pública, digué a les seves amistats, de manera confidencial, que, res de "només" un tres per cent, sinó que els percentatges requerits eren una mica més del doble i parlà d'un 25 per cent durant dos o tres anys. Concretament, el 25 per cent dels ingressos. Una norma que tenia excepcions en temps de la presidència de Pujol Soley.
Ara això hauria de ser desterrat. Però no sé veure cap passió per assolir-ho, ni a tant sols començar a caminar vers una solució. Ans al contrari, regnen les posicions cíniques com "tots ho fan", "els culpables són els que el voltaven", l’equivalent a una dita respecte al general Franco ("els dolents són els que el volten"), o imputar només a una família, el clan Pujol, de manera imprecisa i amb voluntat d'exoneració d'un personatge que durant decennis ha dominat el Principat de Catalunya, també en temps de les presidències de Maragall i Montilla, ara d’Artur Mas, com si fos una seva finca, cosa que ja havia instituït durant el tardofranquisme, utilitzant el carrillista Antonio Gutiérrez Díaz, del PSUC, i el poder mediàtic clandestí de l’Assemblea de Catalunya enfront la Presidència de la Generalitat a l’Exili, en la persona del també polèmic Josep Tarradellas.
Jordi Pujol Soley hauria de ser qualificat en els papers d’una futura revolució proletària amb la ressenya: “Un personatge de qui costa imaginar que badés en res de substantiu”. Potser es necessitaria Ramón Maria del Valle Inclán per descriure Jordi Pujol Soley.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada