Nord-est Llibertari: Comunicat de l’Associació 24 Agost 1944

dilluns, 25 d’agost del 2014

Comunicat de l’Associació 24 Agost 1944

70 anys de LA NUEVE a París

[25/08/2014]

Gràcies per la vostra presència i suport.
Bones.
L'Associació 24 Agost 1944 dóna les gràcies a tothom que ha participat a la Marxa del 24 d’agost d’aquest any per commemorar per la primera vegada d’aquesta manera l'entrada de La Nueve fa 70 anys a París.
Més de mil persones han vingut de diversos indrets de France i Espanya aquesta tarda de diumenge, el 24 d’agost, per així acompanyar la nostra pancarta, des de la Porta d'Itàlia fins a l'esplanada de les Villes Compagnons de la Libération.
També volem donar les gràcies a tothom que ens ha acompanyat de cor al no poder-s’hi desplaçar.
Donem les gràcies també a Georges BERTRANT-PUIG, que ens va donar la pista per poder trobar el ‘Guadalajara’ i ha permès exposar-lo quan ha arribat la manifestació.

La nostra marxa la vigília i aquest immens èxit el 25 d’agost probablement han fet que el president François Hollande hagi honorat públicament els republicans exiliats el 1939 que van lluitar contra el nazisme, i especialment aquells de La Nueve, els qual van alliberar París. Ha estat la primera vegada que ho fa un president de la República.

A tothom que enviem aquest comunicat, igualment aquelles persones que no han rebut aquest mail, ens cal remarcar que l’alcaldessa Hidalgo ha dit que "vosaltres heu estat marginats durant 40 anys", en referència als anys que vàrem patir la tirania de Franco, aixecada amb trossos de cadàvers.

En efecte, aquestes paraules permetent sortir de l’estret marc de glorificació única en temps de La Nueve en el decurs de la Segona Guerra Mundial i així poder evocar també el fet que malgrat la seva participació a l’alliberament d'Europa, la República i els seus defensors van ser marginats i apartats. Aquestes eren les paraules finals que volíem pronunciar com Associació 24 Agost 1944 i que no s’ha pogut fer fins a la fi de la ceremònia, a darrera hora.
Esperem que tothom hagi tornat sense cap problema a casa seva i vivament resteu en contacte per poder informar de properes iniciatives.

Associació 24 Agost 1944

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...