Nord-est Llibertari: Roda de premsa del Multireferèndum, aquest dimecres davant la porta del Parlament

dimarts, 8 de juliol del 2014

Roda de premsa del Multireferèndum, aquest dimecres davant la porta del Parlament

El que semblava una multa es complica a nivell judicial amb una criminalització.

Declaren 4 voluntaris del Multireferèndum a Olot acusats de desobediènci.a

És l'únic procediment en què els imputats es podrien enfrontar a una pena de presó i no a una multa

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL

08/07/2014 Olot (La Garrotxa).-

Segons l’Agència Catalana de Notícies quatre voluntaris del Multireferèndum que es va celebrar el passat diumenge 25 de maig a Olot (la Garrotxa) -tal com es va fer també a altres municipis de Catalunya- han hagut declarar aquest dimarts davant el Jutjat d'Instrucció olotí número 1 per un delicte de desobediència greu a l'autoritat. Els imputats defensen que no van fer res mal fet i que no van oposar-se al fet que la Policia Local retirés l'urna del Multireferèndum. "Preguntar a la gent no hauria d'estar perseguit", assegura Jordi Gasulla, un dels imputats. El seu advocat defensa que la causa s'arxivi o que en el pitjor dels casos se celebri un judici de faltes per evitar així la pena de presó.

Davant la jutgessa, les quatre persones imputades han exposat els fets i han defensat en tot moment que es tractava d'una convocatòria festiva i participativa, destacant que van actuar "dins la legalitat". Així, han acreditat que comptaven amb el permís de l'Ajuntament d’Olot i de la Junta Electoral Provincial, que havia autoritzat prèviament la celebració del Multireferèndum a Olot i als altres municipis gironins el 25-M.

Expedient per un delicte de desobediència greu

Els imputats han explicat que no entenien de què se'ls acusa i que en cap moment s’havien negat ni oposar a retirar l'urna el 25-M. "Va ser un acte pacífic i democràtic que no hauria d'estar penat", ha lamentat Gasulla. Així mateix, l’advocat defensor ha criticat que el Jutjat d'Olot ha estat l'únic de Catalunya que ha obert un expedient per un delicte de desobediència greu, malgrat que l'acció es va reproduir de la mateix manera a diferents localitats catalanes. L’advocat ha explicat que els altres procediments s'han arxivat perquè els jutges no ha vist indicis de delicte o, sinó, s'han jutjat com a una falta lleu. Per això ha defensat la necessitat de "reconduir una decisió totalment desencertada" que es produeix a Olot

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...