dijous, 31 de juliol del 2014

Manifestacions a Perpinyà i Girona. M;és de mil cinc-centes persones mortes a la franja de Gaza.

El sionisme s’autodestrueix políticament en els atacs a Gaza.

Creix el sentiment mundial contra l’experiment sionista i es demana iniciar un procés de superació política que comporti finalment el desmantellament pacífic d’aquest, almenys en la seva actual forma agressiva exclusivista en forma d’Estat-nació “del poble jueu”, en que el sionisme en fa un genocidi, com en les massacres a la franja de Gaza, i el seu reemplaçament per una societat sense distincions ètniques i religioses en el territori d’aquest racó de la Mediterrània Oriental. 


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 31/07/2014 
Girona (Gironès).- 

Aquest dijous, 31 de juliol, hi ha una concentració a la plaça del Vi, a Girona, a les 7 de la tarda per intentar amb la mobilització arreu del món el genocidi a la franja de Gaza per part de l’exèrcit israelià, el mateix dia que el Govern d’Israel crida setze mil reservistes més i els míssils maten sense aturador la població palestina de totes les edats.

A Perpinyà, ahir dimecres, 30 de juliol, molta gent va participar a la manifestació convocada pel Col·lectiu 66 Pau i Justícia a Palestina, que es va iniciar a les 6 de la tarda a la plaça Aragó.
Prop de mil cinc-centes persones mortes a la franja de Gaza
La xifra oficial de persones mortes a la franja de Gaza des que el 8 de juliol va començar l'ofensiva militar israeliana Marge Protector ja s’apropa al miler i mig. Sota el pretext d'apel·lar al dret a l'autodefensa, el govern conservador de Benjamin Netanyahu -en coalició amb la ultradreta- ha ordenat atacar per terra, mar i aire un territori semblant a la comarca del Maresme, on viuen gairebé dos milions de palestines bloquejades des de 2007 per Israel i Egipte. A Gaza hi ha dos passos fronterers enmig de les reixes i murs que rodegen el seu contorn amb Israel i Egipte, però no són oberts per a tothom.

Per protegir-s’hi dels coets i els túnels de Hamàs, l’Estat sionista d’Israel està forçant a desenes de milers de persones a abandonar les seves llars, convertint els seus barris destruïts per la guerra en terra de ningú, com les poblacions de Shajaia o Beit Hanoun. Si Gaza, una de les zones del món amb la densitat de població més alta del món, ja era un territori petit, l'ofensiva militar l'està empetitint més. Israel està construint un perímetre de tres kilòmetres de zona de seguretat (o buffer zone) en direcció al mar. Les Nacions Unides han calculat que Gaza s'ha encongit ja un 40%. Una de les últimes enquestes publicades a Israel, afirma que 85% de la població d'Israel dóna suport a la guerra a Gaza. La guerra no acabarà fins que l’Estat d’Israel culmini la seva operació geoestratègica i segueixi el bloqueig i l'ocupació. 

L’Estat sionista constitueix un aparteheid a l’antiga Palestina i el sionisme es va desenvolupar a causa del parany racista antisemita del britànic Arthur J. Balfour, que va donar el seu nom a la declaració fatídica de l’any 1917, un polític partidari ardent de la Llei d’estrangeria de 1905, dissenyat al Regne Unit per aturar el flux a la Gran Bretanya de famílies jueves que fugien la persecució a la Rússia tsarista. Es tractava de trobar un territori per concentrar la població jueva. Després de la Segona Guerra Mundial els governs aliats que l’havien guanyat van deixar de banda les súpliques palestines per tractar el reassentament jueu internacional i es van negar a relaxar les seves restriccions a la immigració, forçant així la majoria de famílies jueves europees a construir noves vides a Palestina, malgrat que moltes haurien preferit establir-se en un altre lloc, on no les volien, com ara als USA, el Canadà i Austràlia. I els estats europeus haurien d’haver obert les seves fronteres a les famílies jueves, tornant dels camps nazis o l’exili temporal als seus països d’origen o emigrant a d’altres, oferint-los drets de residència immediata, generosa assistència per al reassentament i una via ràpida per adquirir la ciutadania . Vergonya. D’aquí va venir inventar un estat jueu a Palestina. D’aquesta manera es va construir un estat supremacista er raons de religió i en forma d’experiment colonial d’assentaments injustos i sense seguretat ja que ocupaven un territori ja poblat, Palestina. “A casa vingueren i de casa ens treuen”, es podria dir. Aquestes genuïnes ‘lleis de retorn’ serien filo semites, pro jueves, però, en realitat, antisionistes a la pràctica del dia a dia, ja que reflectien un reconeixement internacional molt interessat i manipulat en que el sionisme polític, com altres prominents ‘ismes’ del segle XX, com ara feixisme, nazisme o stalinisme, demostra ser una demostrada tràgica mala idea, sigui sionista d’esquerres o de dretes, burgès o cooperativista, que no mereix ser sostinguda i que ha causat, i si es perpetua continuarà causant, greus problemes al món occidental i les seves relacions amb la resta del món.
Una iniciativa europea hauria de donar la benvinguda a jueus israelians a assentar-se en els seus estats, cosa que constituiria una mesura de foment de confiança enorme. En cas d’independència nacional catalana, en comptes de fer un estat capitalista català a imatge i semblança de l’Estat d’Israel, s’hauria de fer una crida a acollir tothom d’Israel que vulgui treballar i viure a Catalunya, adquirint, per la via ràpida, la ciutadania catalana, doncs, com arreu de la península Ibèrica ja hi ha un substrat significatiu de població amb cognoms d’origen hebreu.

A la terra que fins al 1948 va ser anomenada Palestina hi hauria d’haver un procés de pau en mig d’un procés de reassentament per aquella gent que prefereixi no viure en un Estat sionista, doncs ara parlar de pau constitueix un exercici de cinisme, doncs s’ha d’acabar amb la neteja ètnica, el racisme i l’apartheid. Supòsits antics, com ara un “èxit” irreversible de l’experiment sionista, han de ser posats en quarantena en un procés de superació política que comporti finalment el desmantellament pacífic d’aquest, almenys en la seva actual forma agressiva exclusivista en forma d’Estat-nació “del poble jueu”, en que el sionisme en fa un genocidi, com en les massacres a la franja de Gaza, i el seu reemplaçament per una societat sense distincions ètniques i religioses en el territori d’aquest racó de la Mediterrània Oriental.

Es dóna la paradoxa escandalosa que els estats occidentals solament es preocupen pels diners i la capacitat de dany d’uns quants rics i poderosos sionistes, la majoria dels quals viu lluny de la Mediterrània Oriental asiàtica, en comptes del benestar de les poblacions jueves i palestines. Cal recordar que un número enorme de famílies palestines malviuen en camps de refugiats a l’exili i que l’exèrcit d’Israel reprodueix el genocidi hitlerià que va patir a Europa el poble jueu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada