A l’Escala s’havia celebrat l’Onze de Setembre amb gran fervor de multituds i un extens programa d’actes i inauguracions.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/07/2014
L’Escala (Alt Empordà).-
 |
| LA PRINCIPAL DE L'ESCALA_1923 (postal original) |
Abans del 13 de setembre de 1923, quan el general Primo de Rivera i el rei Alfons XIII van implantar una dictadura militar amb el suport de l’alta burgesia catalana i la Lliga de Cambó contra la creixent força del sindicalisme de la CNT, a l’Escala s’havia celebrat l’Onze de Setembre amb gran fervor de multituds i un extens programa d’actes i inauguracions. En aquest sentit, l’escalenca Caterina Albert i Paradís, de nom literari Víctor Català, un nom simbòlic molt clar, havia escrit en el dietari que a l’estiu de 1923 “ja fa dies que ondeja per l’Escala, sense ser importunada per ningú, la bandera separatista, fulgurant al sol les seves barres de sang i or, encarnant la immaculada blancor de la seva estrella solitària vers la terra, però encara tremolant pels aires com si acabés de desprendre’s del firmament”.
Aquest estiu, el turisme veu milers d’estelades catalanes tremolant pels aires, sobretot els dies de tramuntana, arreu de la Costa Brava, siguin del francmaçònic estel blanc o del socialista estel vermell, i també des de la frontera del Pirineu, sigui si entren per Portbou o per la Jonquera. També quan es troben a la cruïlla de Verges. A l’ajuntament de Viladamat, a l’entrada de l’Escala, solament ondeja una estelada vermella, com a símbols del socialisme i l’alliberament nacional.
Molt pocs elements provocadors trenquen el paisatge estelat. Podeu comptar les banderes monàrquiques espanyoles, quasi cap. A vegades en surt una de franquista, com ara a Pals.
Mentre hi ha aquesta renaixença estelada de caire generalitzat, la burgesia nacional catalana i CiU retiren amb subtilesa l’aposta d’autodeterminació del Principat de Catalunya, porucs davant un horitzó en que l’alliberament nacional es pugui transformar en revolució proletària.
Aquest estiu, el turisme veu milers d’estelades catalanes tremolant pels aires, sobretot els dies de tramuntana, arreu de la Costa Brava, siguin del francmaçònic estel blanc o del socialista estel vermell, i també des de la frontera del Pirineu, sigui si entren per Portbou o per la Jonquera. També quan es troben a la cruïlla de Verges. A l’ajuntament de Viladamat, a l’entrada de l’Escala, solament ondeja una estelada vermella, com a símbols del socialisme i l’alliberament nacional.
Molt pocs elements provocadors trenquen el paisatge estelat. Podeu comptar les banderes monàrquiques espanyoles, quasi cap. A vegades en surt una de franquista, com ara a Pals.
Mentre hi ha aquesta renaixença estelada de caire generalitzat, la burgesia nacional catalana i CiU retiren amb subtilesa l’aposta d’autodeterminació del Principat de Catalunya, porucs davant un horitzó en que l’alliberament nacional es pugui transformar en revolució proletària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada